.. L'apassionant,
difícil i caòtic món de la parella:
La Blanca i el "penques" del seu novi.- La Blanca
se n'ha atipat de les promeses del fill del Fabra que no
sap fer altra cosa que parlar per calmar-la però que no mou ni un
dit de més (no fos cas que se li cansés) per a canviar la situació
que la incomoda.
El "Bon vivant" té la vida massa còmoda amb els seus pares
com per a pensar en l'enorme esforç de compartir la vida amb una
altra persona.
L'útimatum de la Blanca és força clar: O se'n van a viure
junts o ho deixen córrer.
El "jeta" tindrà tot el cap de setmana per a pensar en quin dels
"o" es queda.
El
Quim i la Iolanda.- La relació més que ensucrada sembla anar
de conya. Cansats de buscar mil excuses per a poder-se veure (i
la resta) decideixen que ha arribat el moment de fer-ho saber.
El Narcís, que sempre és en el lloc oportú en el moment oportú,
no necessita explicacions perquè entén què vol dir que dos persones
es facin un petó moooolt llarg quan ho veu d'amagat.
El Huari amb poques paraules també en té prou per assimilar-ho
i córrer a explicar-ho a la Montse.
Al Max no li haurien calgut ni les dues paraules perquè el
Nacís ja li ho havia explicat però el Quim, especialista
en fer les coses ben difícils, el mareja amb amb una lliçó magistral
sobre "L'amor i la meva vida". Com que al Max la Iolanda
li cau bé i veu al Quim feliç li sembla perfecte tot plegat.
La Paquita i el Lluís.- El taxista s'ha enamorat d'un home
i aquesta vegada vol que funcioni. Li diu a la Paquita que
l'estima però que l'ha de deixar de veure per a poder tirar endavant
la seva nova relació. A la Paquita li sap greu però entén
les seves raons.
El
David i la Marta.- Aquesta parella arrossega els mateixos problemes
de sempre. El David estima la Marta d'una manera possessiva
i total i la Marta estima el David d'una altra manera.
Els seus interessos continuen sent ben diferents i, a més a més,
la Marta confessa a la Laura que al llit no s'acaben
d'entendre.
Dues persones que s'estimen però que no semblen fetes l'un per l'altra.
Una llàstima.
|
|
La Rut i l'Extravagant.- El Gus ja ha començat a pagar
el peatge que suposa viure amb la Rut: fer el que a ella
li dóna la realíssima gana.
A la Lolita no li agrada el nom del grup (Apocalipsis),
tampoc li agraden les cançons que s'havien de tocar i no dubta a
"guanyar-se" la resta del grup (homes, evidentment) per tal de canviar-ho
tot.
L'Extravagant comença a adonar-se de com les gasta la Rut
i de la raó que tenia la Núria quan li va dir que no s'hi
acostés.
El
Pitufo i la Panotxa.- El Max que ja és amic íntim de
la K li ha de fer el gran favor d'aconseguir que el Joel
es fixi amb ella perquè a la K li agrada.
El xiquet fa el que pot però el Joel es mira la Kristina
amb una barreja de por i estranyesa que fa impossible l'apropament.
En lloc d'això, el Joel i el Max passen junts més
temps que abans amb la conseqüent irritació de la K.
La
Teresa i l' Alfons.- Han començat la setmana com a gat i gos
i l'han acabada com a dos pardalets. Un petit accident de l'Isaac
al parc ha aconseguit que els dos avis es mirin amb uns altres ulls
i, sobretot, es parlin amb unes altres paraules.
El
Huari i la Montse.- El Huari ha buscat aliats dins de
la família per aconseguir que la Montse vulgui tenir una
"Montseta" amb ell però la seva dona li acaba deixant ben
clar que no vol, ni pot, tenir cap més fill (ella sí que té clar
que el sexe del nadó no es pot triar)
La
Pocas Luces i el Toni.- El judici del Xicago acaba amb
la condemna de 8 anys de presó pel Toni que no ha volgut
denunciar el Martí i ha acceptat els diners que aquest li
va prometre a canvi.
La "Pocas Luces" no ho pot entendre (si ho hagués entés no
seria Pocas Luces) fins que el seu germà no li explica amb
pèls i senyals: denunciar al Martí no li hagués servit de
res perquè té altres delictes pendents de judici (robatori, segrest,...)
que no el salven de la presó. Així, almenys, ha pogut aconseguir
uns quants diners per a la Mari i la Desi.
La Mari, tot i que el Toni l'ha deixada en mans del
Marcel perque la cuidi, li diu que no podrà suportar aquests
8 anys de preso. El seu germà creu que tampoc però li fa veure que
domina la situació.
Casablanca
|