.. A Sant Andreu tot es perpara per a la reobertura del Xicago, ara amb el look modern de multi-sala/capsa-de-mistos.
Al marge de l'esdeveniment, que no deixa de ser emotiu per l'Olga, la propietària està encantada de com s'estan venent els pisos de damunt del cinema.

La Marta se sent una mica trista de deixar La Fusteria; tot l'entusiasme del David contrasta amb el neguit de la noia per fer coses i veure poquet el seu company, a qui estima però d'una manera no gaire apassionada.
Per contra, el David, que ara ja comença a ser un cuiner d'alta volada, ha sentit, tot parlant amb el Fabra, que a Playa Bábaro s'hi està de meravella i demana a l'Ivan que li busqui ofertes per Internet. Se n'hi aniran uns dies pel Nadal i la Marta tindrà una gran sorpresa.
Així que decideix preparar l'ambient amb un bon pica-pica i vi blanc fresquet, en el més pur estil Ellie de Dallas.

Mentrestant, la Marta aprofita les darreres hores de Fusteria per ajudar el Fede, amb qui ja s'ha establert una mena de complicitat que frega l'atracció mútua...

El Max intenta, tal com va prometre a la K, dur el Joel al cinema, però el noi s'hi nega, al·legant que la noia és molt pesada i que, qui mola és una altra noia a qui se li marca el tanga...
El Max insisteix, però amb poca convicció i se'n va tot sol al cinema amb la noia.
Ella no es rendeix i li demana que, ara que s'han fet amics, el Max miri de convèncer el Joel per quedar amb ella...

El Marcel està indeturable: fent-se passar per cubà, i malgrat les recomanacions del Fede en el sentit que vagi en compte, que potser s'hi juga la pell, s'infiltra en un taller clandestí, d'on hi surt molt content perquè de la seva aventura en sortirà un bon reportatge.

Els Peris van a fer la partideta a can Fabra. Els dos homes no paren de fer broma mentre l'Albert els apressa per començar a jugar.
La Dora està una mica nerviosa en la seva nova tasca de dur les coses de la casa: d'entrada, una copa està una mica marranota, i la Cinta ho justifica dient que el rentaplats ja les fa aquestes coses...
Però seguidament, la mateixa Dora abuca una altra copa plena de vi, deixant fetes un fàstic les estovalles regalades pels Peris. La Cinta intenta explicar la Dora què s'ha de fer perquè les taques no romanguin per sempre en les estovalles, però la Dora la talla dient que ara és ella qui renta la roba i que ja sap de què va la cosa.
El Peris desvia ràpidament la conversa.

Al final de la partida, comenten que hi ha encara un pis a sobre del Xicago que no s'ha venut, i tots miren l'Albert, el qual, un cop més, s'escaqueja. Parlen dels joves que no volen deixar casa dels pares, del David que faria qualsevol cosa per anar a viure amb la Marta...
La conversa no li fa gaire gracia a la Blanca, que, marejada, se'n va a l'habitació... i l'Albert, una mica negligent, la segueix.

El David ha preparat un bon àpat i una vetllada romàntica. La Marta es mostra amable però una mica distant. Parla de fer altres coses, ara que ha deixat La Fusteria, i el David li diu que podran estar junts, fer l'amor i tornar a estar junts...
I quan, per fi li diu que aniran a Playa Bábaro per Nadal, la Marta s'empipa: com pot pensar en gastar tants quartos si ella no pot comprar la botiga?
El David inicia una aproximació física que la Marta mig refusa i la cosa acaba com el rosari de l'Aurora, amb el pica-pica damunt la taula i el David més sol que la una.

Després, la Marta parla amb la Laura que li diu que no renunciï a les seves il·lusions. La Marta confessa que amb el David s'avorreixen al llit, que la cosa és molt monòtona... i quan la Laura aconsella que deixi el David, la noia diu que no pot fer això, que no trobarà cap altre noi com ell...

Spock