.. De matinada, la Núria troba la Marta dormint al sofà. La noia diu que no podia dormir preocupada per la seva relació amb el David. Ell no l’ha trucat i el troba a faltar, però no sap com reaccionaran tots dos quan es trobin.
Tant la Núria com el Gus li recomanen que parlin i que facin les paus.

De fet, el David arriba a la casa per parlar amb la seva nòvia, però qui el rep és el Gus, regalimant aigua de la dutxa i amb la tovallola pengim-penjam...
El Gus diu que comprén perfectament el David.

Quan el músic convenç a la Marta perquè parli amb el noi, se’n va a La Fusteria on, inicialment, la Núria s’havia de quedar tota la nit perquè el Fede havia quedat amb la Sílvia, però la guionista s’excusa telefònicament al·legant un mal de panxa, i el Fede es queda treballant.
Així que el Gus pot convidar la Núria a uns ous ferrats amb kechup, així deixen la casa lliure perquè el David i la Marta es reconciliïn.

El Joel es troba la Mònica, que li diu que a ella ja li agradaria anar a veure els Crisis... i el noi té una idea.
Va a trobar la K, que ja està a punt pel gran moment, i li diu que no ha trobat entrades, que no ha gosat dir-li-ho per telèfon i que se’n va corrents a sopar amb el seu pare.
La K es queda amb un pam de nas i el Joel, que encara no ha aconseguit que la noia li acabi el treball, truca al Max perquè no el delati.

Aquest li diu “capullo” i se’n va corrents a trobar la K, que queda molt sorpresa que el Max no fos al concert. Ell diu que va vendre les entrades a una gent de Sant Andreu sense determinar, i la K, després de lamentar-se un instant, li proposa d’anar a la platja de nit...

Prèviament, el Max ha parlat per telèfon amb la Clara per anar a passar les vacances de Nadal a Cardiff i el Quim s’indigna perquè li hauria agradat passar les Festes amb el noi i la Iolanda.

El lampista aprofita l’absència del Max per esbroncar la seva ex per telèfon. I, emprenyat, deixa el sopar i se’n va al Peris.

El David, que acaba de rebre la visita de la Marta convidant-lo a sopar, està content, i convida el seu tiet a una cervesa; ell es resisteix un moment però accepta....

A la perruqueria, el Natxo arriba per donar a la Mari els papers definitius de la custòdia. Ella intenta disculpar-se pel que va passar l’altra vagada amb la iaia, però ell es mostra distant i gairebé sec.
En arribar a casa, la Mari s’adona que té una còpia del document que li pertanyia al Natxo i la Caridad, veient complicat això d’aparellar la seva néta amb el Marcel, ho intenta amb el Natxo...
Potser és la seva manera de consolar-se després d’haver vist el Toni engarjolat...

Sembla que el sopar de la Marta i el David ha transcorregut entre mitges paraules i simulacions d’una quotidianitat que tots dos estan molt lluny de sentir.
A l’hora dels postres, el noi decideix prendre la iniciativa i diu que ha estat molt neguitós, gairebé sense dormir, que no sap què ha fet malament però que té una idea que ho arreglarà tot: compren el local entre els dos i comparteixen negoci.
La Marta va aguantant la proposta fins que, legítimament indignada, s’alça de la cadira: ja no l’interessa el que el David li pugui dir.
Ell ataca encara més dient que és evident que la Marta no vol fer res amb ell: ni viure junts, ni muntar el bar... i que si vol que ho deixin córrer, que només cal que ho digui. “Doncs sí”, fa la Marta, trista però decidida, “és millor que ho deixem córrer...”
I el David, estupefacte per l’efecte de la bufetada moral, recull molt digne la taula abans d’anar-se’n.

Spock