.. El David continua encaparrat amb la idea d'ampliar el local i, veient que el bar està ple com un ou, el Peris ara també s'hi engresca. Quan veu el venedor que parla amb una senyora, empeny el David perquè negociï una baixada de preu, però l'agent immobiliari s'hi resisteix, així que el tema queda encara en punt mort.

Per la seva banda, la Marta és interpelada pel Peris que, com qui no vol la cosa, decideix ajudar el seu fill a posar pau entre la parella de joves. Li diu que fa dies que no passa pel bar (la noia s'excusa amb la feina) i, com qui no vol la cosa treu el tema de l'ampliació del local: s'ha de deixar el David que faci les coses a la seva manera...
I la Marta comprén que tota la família Peris està engrescada amb el projecte, contràriament al que el seu nòvio li va dir...

Més tard, l'Albert borinoteja per casa la Marta amb l'excusa que li porta els impresos per apuntar-se a un curset de natació i, de passada, li explica el que va passar amb el David i les patates fregides, per allò de sembrar el bon rotllo entre la parella...

Aquest ha estat l'estimul que li faltava a la Marta: quan l'Albert se'n va perquè ha arribat la Núria, la noia va a veure el David al bar i mantenen una de les seves discussions habituals, però aquest cop més contundent: la Marta acusa el noi d'haver-la mentit sobre l'actitud del Peris respecte a l'ampliació del local, ell es defensa dient que no li va dir res perquè sabia com reaccionaria, la Marta contraataca amb que el David sempre va a la seva... i comencen a sortir els draps bruts un darrera l'altre, fins que arriben les patates fregides i, naturalment, el David agafa un previsible atac de gelosia...
Així que la Marta conclou que ja se li'n refot el que faci el David amb el local i amb la seva vida, i se'n va deixant-lo amb la paraula a la boca.

El Max porta les entrades dels Crisis tot cofoi i les ensenya a la K, que es mostra molt contenta.
Però quan la noia es troba amb el Joel i aquest li diu que no ha fet el treball, intenta convéncer-la perquè sigui ella qui li faci la feina, entre petons i promeses de dur-la a veure els Crisis...

I la K se'n va corrents a explicar el Max què li ha passat i al·lega que potser el Joel li demanarà per sortir; el noi es fa el desentès però queda trist.

I a sobre, més tard, el Joel confessa al Max que no ha trobat entrades perquè ja estan exhaurides i que quedarà com un idiota davant la K.
El Max li pregunta si pensa demanar-li per sortir i el Joel eludeix el tema, però el Max, que ja no té il·lusió per anar al concert, li dóna les entrades...

La Teresa i l'Ivan cuiden l'Isaac, que reclama la mama insistentment; el noi creu que el menut té febre i, quan li posen el termòmetre, descobreixen que té dècimes i que, per tant, l'han de dur al metge.
Però no troben la tarja de la Seguretat Social i han de trucar al Marroc perquè la Montse els hi digui on la té guardada. Ho fan mirant de no aixecar la llebre perquè la dona no es preocupi i, finalment, descobreixen que la tarja en qüestió és a la perruqueria...
"Mentre no tingui la varicel·la", comenta la Cecília.

I, naturalment, avui la Teresa no ha pogut anar al parc, i l'avi de les bledes es queda amb el cistell i un pam de nas...

El Quim porta un nivell de cansament espectacular: no donen a l'abast sense el Huari ni el Narcís, que els podria fer un cop de mà a la botiga... Amb la Iolanda fan el que poden, però el lampista està realment esgotat i atabalat.
Així que, quan arriba a casa, s'escarxofa al sofà i, mentre el Max explica el que li ha passat amb les entrades i la K, tot mirant de treure importància a l'assumpte per autoconvèncer-se, prepara una sopa.
Quan torna a la saleta descobreix que el Quim no l'escolta perquè clapa com un desesperat...

Spock