.. Aniversari de l'accident on va morir el Santi i dies més tard, la Laura Peris.

Mari es desperta de matinada. Obre els ulls i veu l'hora. Es gira trobant-se al seu costat al Santi amb qui intercanvia unes paraules. Parlen del que s'estimen, de com està de maca la Desi i ell li diu que sempre hi serà al seu costat. Després, es fan un petó i de sobte Mari se n'adona que abraça el coixí i que tot ha estat un somni.

David tampoc pot dormir i seu al sofà. Es troba al pis de la Núria. Marta surt de l'habitació per acompanyar-lo. Comencen a recordar què van fer aquell dia. Celebraven que la Marta havia aconseguit la feina al súper. Tot semblava anar molt bé quan van rebre la notícia de l'accident de cotxe. David s'emociona però Marta hi és al seu costat per consolar-lo.

Mari ha preparat "torrijas" (bunyols de Santa Teresa) per esmorzar. Al Toni li encanten. Són com les de l'àvia Caridad que, segons la Mari, insisteix en venir. Toni li comenta a la seva germana que ha d'anar a l'advocat i s'interessa per la Laura, l'amiga de la Mari.
Quan Toni marxa, Mari engega la ràdio i mentre escolta una cançó comença a escriure una carta.

Al Peris, Max li demana permís al Quim per anar amb la Kristina a veure el rodatge d'una pel·li però amb l'inconvenient que arribarà a les 5 o les 6 de la matinada. Quim li diu que ni parlar-ne i el noi marxa emprenyat. Cinta que ho ha sentit, li recrimina al seu germà que ha estat massa dur i li comenta que almenys ell té al seu fill amb ell.
David arriba al bar i li explica als seus pares que no els acompanyarà al cementiri. Peris no ho veu clar però Cinta s'acomiada sense demanar cap explicació ni obligar-lo a anar.

Paquita, Remei i Marta endrecen tovallons. Paquita es queixa que no ha vingut cap client en la setmana que porten oberts. Si no apareix ningú es plantejarà tancar la pensió i traspassar-la. Marta recomana a la seva mare que vagi a la perruqueria per distreure's una mica.

Cinta i Peris arriben al nínxol de la Laura on ja hi ha un ram de flors, unes margarides blanques (les preferides de la seva filla) i suposen que són del Marcel. Cinta es penedeix d'haver dubtat d'ell després que ella morís. Peris l'anima i Cinta deixa el ram que porten al costat del que ja hi ha. Comença a netejar el marbre.
Mentre ho fa, Peris s'emociona, i quan acaba, abraçats, recorden el passat, recorden a la Laura.
Un cop decideixen marxar, es troben caminant cap a la sortida al Marcel amb un ram de margarides blanques... Es sorprenen perquè no saben de qui pot ser l'altre ram que ja havia posat a la làpida.

Mari marxa d'hora a la perruqueria. Cecília que pentina a la Lola li pregunta a la Montse que està amb la Paquita, com li va anar amb el Huari, i comenta que vol tenir un fill amb ella, però confessa no tenir edat ni ganes de tenir-ne un altre.
Després li pregunten a la Paquita sobre la pensió que explica el seu punt de vista tan pessimista, i acaba per demanar-li un favor a la Lola.

Mari ha anat a la platja i mirant al mar, recorda les paraules que ha escrit a la carta d'aquest matí. Està adreçada al Santi... i quan l'acaba, la llença al mar perquè li arribi on vulgui que estigui.

Lola acompanya a la Paquita a la pensió i davant la Remei fa una tirada de cartes. El resultat és que aviat tindran el primer client, un home misteriós que amaga un secret.
Quan marxa la Lola, Paquita explica no creure en aquestes coses i Remei dóna un parell d'exemples dels encerts que la Lola ha tingut en aquest temps.
De sobte, sona el timbre de la porta. Totes dues van a obrir i es troben amb un home baixet acompanyat de dos maletins negres de diferent mida....

Quim dóna permís al Max perquè vagi al rodatge. Cinta el felicita per haver pres aquesta decisió.
Després li diu al Peris que la Marta li ha explicat que el David pel matí, va sortir molt d'hora de casa però no quan va arribar al bar, pel que acaben deduint que després de marxar de casa va anar al cementiri a portar-li flors a la seva germana. Tots dos criden al David i li pregunten si ha anat a portar flors a la Laura. David ho confirma. Volia estar sol amb ella i recordar-la. Els seus pares s'emocionen.

David porta alguna cosa a la taula on són el Fede, la Marta, la Núria i el Marcel. El conviden a seure. En això arriba la Mari congelada que explica que ve de la platja. Seu amb ells.
Més tard s'uneixen el Quim, la Cinta i el Peris i tots recorden a la Laura i al Santi.
Peris explica una anècdota de la Laura. Quan tenia 9 anys tenia un periquito i un dia ningú el trobava. Quan es van adonar, estava dintre la rentadora... Tots riuen i més quan David confessa que el va ficar ell però que la Laura el va encobrir.
Mari també s'afegeix a explicar anècdotes. La del Santi és que ell quan va començar a estudiar, es va fer passar per professor i va demanar a totes les noies que es despullessin per tal de fer un exercici interpretatiu... Novament, tots riuen.
Treuen diversos temes més, fins i tot que el David va gravar una cinta amb les cançons preferides de la Laura per endur-se-la a l'hospital. Li demanen que la posi i ell ho fa.
Sona "Boig per tu", dels Sau. David diu que era la cançó preferida de la Laura i Mari que també era la preferida del Santi. De mica en mica, tots plegats canten en veu alta aquesta cançó...

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Lletra: C.Sabater, P.Sala i J.Capdevila
Música: P.Sala


Channing