.. A can Fabra, el new look de la Kristina segueix desagradant la Dora, que no perd ocasió per retreure-l'hi; la noia, orgullosa de la seva nova imatge i amb un to despectiu, s'aixeca per anar a l'institut a veure el Max.

El noi, amb un sentit del ridícul acusat i temerós que el Quim el faci dormir sota un pont o el rapi i l'enviï a repartir pastissets tot cantant allò de "Hare Krishna, Hare Hare" per les Rambles, apareix amb una gorra que no es treu ni per esmorzar...
Però al bar la Kristina li diu que no ha de tenir por, que de més verdes en maduren.
La gorra l'hi treu per primera vegada un company de classe després de veure els cabells de la Kristina, i comenta que el Max recorda el monstre de les galetes i que, tots dos junts, semblen l'escut del Barça...
Emprenyat com una mona, el Max assegura a la noia que com el seu pare el faci rapar, se'n recordarà.
Però el Quim està de bon humor tot i el got d'aigua mineral amb gas que s'està bevent... I és que ja se sap que les alegries del cos fan l'ànima més tolerant. Així que quan per fi el noi es treu la gorra, el lampista es fa un tip de riure, tot recordant el mític monstre de les galetes... i el Peris, que es mira tots dos nois, observa que, junts, tenen una retirada a l'escut del Barça...

La Rut segueix insistint el Gus perquè la deixi cantar en el seu grup. Ell de moment, només respon amb evasives i exhibicions d'artilleria pesada, amb aixecada de cama inclosa.
Quan la noia es troba el Lobo (que justament està fent els decorats per a un petit musical), es lamenta de la seva sort i decideix fer-lo fora de casa, que ja està bé d'aguantar un tio tan porc...
Però quan torna a casa, el noi, després de fer uns quants circumloquis per posar nerviosa la noia, li diu que ha estat acceptada al grup de música.

A la Núria les coses tampoc li van massa bé econòmicament parlant. Necessita tres mil euros per pagar l'advocat de son pare i, naturalment, no sap d'on treure'ls. Parla per telèfon amb la Carme, que és a Figueres, però no gosa demanarli els diners.
Així que finalment demana ajuda a la Roser, que, com que no ha llogat el pis encara, només li pot deixar cent mil pessetes.

La Pilar proposa llogar el pis al Ramon, que ve demà de Cuba, i a la Roser li sembla més o menys bé: trucarà el senyor Ferrandis per desdir-se...
Però el senyor en qüestió apareix decidit a instal·lar-se al pis i a pagar el que faci falta, en rigorós metàl·lic. La Roser s'enlluerna amb els quatre mesos de lloguer que l'home li plantifica davant seu... i accepta l'home com a llogater, malgrat les reticències de la Pilar en el sentit que no es fia d'aquest senyor tan tocat i posat...

La Dora segueix molt nerviosa: aprofita que la noia de fer feines arriba tard per clavar-li la primera bronca, fa una trucada de feina i quan diu l'edat (quaranta-nou, assegura tenir...), li diuen el mateix de sempre: que no correspon amb el perfil que estan buscant.
I quan la Susi diu que se'n va, que se li fa tard, i la Dora constata que no ha fet la cuina, les dues dones tenen unes paraules i la noia de fer feines s'acomiada.
El Fabra -que, per cert, s'ha apuntat als pastorets- se n'assabenta i retreu a la seva dona que estigui tan nerviosa, i que pagui amb els altres la mala llet. La Dora afirma que, mentre no trobi feina, qui durà la casa serà ella...

El Fede torna de l'advocat amb mala cara perquè hi ha males notícies: els agresors han presentat un informe de fractures i contusions, i un d'ells ha estat fins i tot de baixa... la cosa pinta malament.

Spock