.. A ca la Teresa tot és a punt per iniciar la mudança. Ës el moment dels records, d’aquells objectes que ja s’havien oblidat: llibretes escolars, un cotxe de bombers –naturalment sense piles-... i un mocador que la Montse, davant la inoportunitat de la Teresa, confessa que li va regalar el Jordi. I quan el Huari li diu si ho llença ella s’hi nega malgrat la mala cara del marit.
Tot alló que es volen endur ocupa, segons l’Ivan, un parell de camions i proposa contractar una empresa de mudances. El Huari no ho veu clar: prefereix fer-ho a maneta, demanant ajuda els amics, però accepta que el noi demani preus...
De fet ell també ho fa indirectament, tot comentant la jugada al Quim. Aquest diu que la seva li costa 1200 euros, però que, malgrat ser car, ja l’ha contractat. El Huari fa una contraoferta: “tu m’ajudes a mi, jo t’ajudo a tu... i al final fem una festa a la terrassa”. El Quim, que fa cara d’haver-se empassat ja algunes birretes, s’hi nega en rodó.

La Cecília segueix duent amb mà ferma el timó de la seva vida... i de la del seu fill: farta que l’advocat no l’atengui, contracta el que la Núria té pel cas Jordi; decora les parets amb boniques fotos dels viatges del Fede... I, quan intenta parlar amb el fill del que ha fet, aquest li demana que no es fiqui en la vida dels altres.
Al Marcel, però, se li escapa que hi ha hagut canvis a La Fusteria i el Fede, indignat, assegura que ja el sentiran quan ressusciti...

La Rut finalment es troba amb el Gus i li demana que li deixi alguna cosa de les que el noi ha composat.

Ell ho fa i més tard tots dos es troben a La Fusteria, on la Núria increpa la Rut. Així i tot, Rut i Gus no es deixen atrapar pel foc del mal rotllo i ella li demana una prova de veu mentre ell es promet una prova de Rut, certament més estimulant.

A can Fabra les coses tampoc rutllen massa a l’hora. La Dora i la Cristina discuteixen per foteses i l’home mira de posar pau, però la noia assegura que la Dora té algun problema més enllà del de fer cinquanta anys. I
el Fabra, parlant amb el Peris, confessa més tard que s’estima la seva dona però que l’amor ha ben fugit...

El Narcís troba una capsa de sabates plena de cartes del seu avi, el marit de la Teresa. I quan aquesta queda sola, llegeix justament la que li anunciava que havíen donat la paga i senyal d’un pis a Sant Andreu, presumptament el pis que són a punt de deixar... I, lògicament, no pot evitar una plorera nostàlgica.
Així la troba l’Ivan, que la consola i li diu que ja ha contractat agència de mudances. Però quan ho sap el Huari, aquest s’hi nega. L’Ivan diu que, si és per diners, poden pagar amb els del seu pare, però el Huari segueix ferm i la Montse es posa obertament a favor del marit: “fins ara ens n’hem sortit sols”, diu l’Ivan reptador envers el Huari, però la Montse és inflexible: el Huari és el seu marit, la casa l’han comprat entre els dos i es farà el que diguin ells...
“Ja us ho fareu”, diu l’Ivan, sempre en aquell to baixet... I fent mitja volta surt de casa.

Spock