.. La Mari i el Nacho estàn parlant del tema guarderies. Ella li agraeix la informació i diu que li'n deu una, i l'assistent social aproffita l'avinentesa per treure's de la butxaca dues entrades de teatre per aquesta mateixa nit. La Mari dubta i busca excuses però el Nacho insisteix i ella assegura que ja s'ho pensarà. I és que la noia segueix absolutament penjada del Marcel.

Aquest entra un moment a la perruqueria (on, per cert, la Cecília està feta pols de tant de "pluriempleiu", i, tot assegurant que passarà per La Fusteria per fer un cop de mà a les noies, anima a la Mari a sortir amb el Nacho. S'ofereix fins i tot a pagar el cangur de la Desi...

Al Peris tot es mou molt depressa: el David segueix amb les seves classes accelerades de cuina, la Marta apareix com un llamp estressat perquè ha d'ajudar a La Fusteria després de la feina, la Cinta es prepara per iniciar els estudis confiant que el seu fill se'n sortirà amb els menús... i les taules s'omplen dels clients habituals.

Hi passa el Quim, que encara té una sospitosa pinta de ressacós i que confessa a la Cinta que té por d'estar sol i que el Max se li està fent gran.

I sí que s'està fent gran aquest xiquet: després de cuidar comprensiu la ressaca del lampista, ara, entre partida i partida, filosofa sobre la mort amb el Narcís, fent una mena de diàleg socràtic però més nostrat.

Al David se li crema l'oli i després es crema ell, en un acte de solidaritat amb el producte estrella de la dieta mediterrània. El noi renega i la Cinta se'n va corrents a la farmàcia a buscar una pomada per les cremades; el Fabra, espitós i trempat, li dóna una pomada diferent de la que estaven acostumats i, com que amb les presses, la dona es deixa els diners, el farmacèutic diu que passarà ell pel bar per tal de conéixer "l'home més afortunat de Sant Andreu".

La cosa és que la Cinta torna tota contenta de la farmàcia i comença a parlar del Fabra i de com és d'amable... i el Peris, és clar, torna a posar-se gelós i una mica impertinent.

Quan entra el farmacèutic, el Peris es va embalant: que si ja tenia ganes de conèixer l'home que festeja les dones dels veïns, que quina poca vergonya... i segueix accelerant-se fins al límit de la caricatura: en castellà comença a donar-li ordres tipus mili... i és que els dos homes es coneixien d'aquells anys! Tots plegats es fan un tip de riure i suposem que Fabra i Peris iniciaran un llarg recorregut pels camins de la memòria militar i de les batalletes compartides.

Qui comença a passar-les magres és la Ruth: fa la compra al super i, quan passa la targeta, no hi ha prou fons per pagar les compres. La noia fa veure que s'estranya i la fa passar un altre cop; després diu que s'emporta el que ha comprat i que ja passarà a pagar després, però la Marta, que la veu i que també li té ganes, li ho impedeix. Entre les dues hi ha un intercanvi de frases més o menys agresives fins que la Ruth se'n va indignada, prometent no tornar a trepitjar aquest super...

Però el cas és que la Ruth està sense un cèntim d'euro, així que decideix demanar diners al Lobo, a títol de prèstec. El decorador no li deixa res més que un consell: "ven-te la casa"; "ni morta!", respon ella, però decideix vendre's el cotxe per tal de pagar els dos mesos d'hipoteca que ja deu...
I després, al conservatori, es troba amb la Núria que, informada per la Marta de la situació de la Ruth, li vaticina que acabarà malament.

Al vespre, el Nacho va a buscar la Mari per anar al teatre, però aquesta es disculpa al·legant que no ha trobat cangur...
El noi, disposat a passar la vetllada amb la perruquera, trenca les entrades i s'autoconvida a sopar, però la Mari, suaument però de manera contundent, li diu que ja es veuran després de les vacances d'ell. El Nacho li demana, trist, si hi ha alguna cosa d'ell que li desagradi, però la Mari només li diu que no està per embolics ara.
Quan el noi se'n va, la Mari explica contes a la nena que està molt contenta... però torna a sonar el timbre de la porta; amb un sospir de resignació, la Mari va a obrir suposant que el Nacho torna a atacar... però qui travessa el llindar és el Toni.
Tots dos germans s'abracen emocionats.

Spock