.. La Montse espera la tornada del Jordi, que havia anat a parlar amb la Carme "de 21 botó", com s'havia encarregat de recalcar la Teresa. La mare de la Montse, irreductible, aprofita que els nens dormen per fer una mica més el corcó i neguitejar la dona. Quan entra el Jordi, amb cara de trionfador, la Teresa desapareix ràpidament. El Jordi diu que ha trihgat perquè volia caminar una mica i que li ha demanat el divorci a la Carme... La Montse no hi cap de joia... i és que "aquest cop és diferent", insistirà a tort i a dret.

Tornar de vacances sempre és una mica traumàtic, però el retorn de la Carme està destinat a batre el rècord Ginnes... En pocs dies, l'hem vist passar de l'eufòria i la tranquilitat espiritual (un balneari és molt balneari), a l'abatiment més absolut. La trobem al sofà, desfeta, plorosa, amb veu d'ultra-tomba... La truquen de la consulta i ella els diu que anulin totes les visites. Penja el telèfon i plora amargament; per primer cop en tota la novel·la, la Carme, la dona forta i decidida, ens mostra la seva fragilitat i deixa anar el seu dolor a cor què vols. La Vicenta intentarà consolar-la dient-li que ben mirat era previsible, però la Carme ha perdut el nord. Truca a la Núria per proposar-li de dinar juntes, però la noia, que està fent plans amb el Sergi per passar junts la Setmana Santa, respon que no pot i que ja l'anirà a veure. Els dos joves són a la fusteria i la Clara es presenta i s'entendreix quan veu que la seva filla i el Sergi fan manetes...

A ca l'Olga, l'arquitecta i el Franciscu parlen de la renovació de la instal·lació elèctrica; el Franciscu està que no hi cap de satisfacció mentre el Martí, al darrere, es remou inquiet amb cara de pomes agres. Quan el Franciscu se'n va a veure el Quim comença l'atacv del Martí a cop de retrets i de "- No m'esperis per dinar", i quan l'Olga s'estranya de la partida del seu marit, ell respon: "- Algú ha de treballar per pagar els teus capritxos". Al vespre, el Martí torna amb la seva campanya de mal rotllo: demana a l'Olga si ja té el pressupost de la reparació del Xicago, i com que ella s'estèn una mica en les explicacions (trigaran uns quants dies a tenir-ho tot enllestit), el Martí la talla secament dient-li que no cal que li refregui pels morros, i comença a fer el numeret del marit gelós: que si té el Matt ficat al cap, que si "- ... per què t'has casat amb mi".. L'Olga, bleda com és, fa gala d'una paciència infinita i aguanta el xàfec com pot.. i com que l'home no aconsegueix res de positiu per ell, decideix fer una sortida teatral amb un eloqüent "- No m'esperis desperta".

A la lampisteria, el Huari s'encaparra en la feina per no pensar en la Montse, mentre el Quim ensenya a fer ciment al Max. El noi, que remena amb entusiasme, diu que això del ciment és com les cagarrines, i el Quim el rectifica que no, que això de fer ciment és com la família: tu hi poses

una mica d'aquí, jo una mica d'allà, la Clara una altra mica de ves a saber on... i com cantava la mítica Guillermina Mota: "remena nena"... però entre tots. I així, amb una bona remenada col·lectiva, la família es fa forta, com el ciment, que aguanta les cases. I per demostrar que, efectivament, ja són una família com cal, el Quim dóna al Max les claus de casa perquè se'n faci una còpia.

A cal Peris ens assabentem que la Cinta pujarà a examinar-se; aquest cop el seu marit la recolza i l'anima com un senyor... i és que no hi ha res com dormir ben acompanyat per veure les coses des d'un punt de vista més positiu. L'Adrià i la Núria parlen del Sergi i l'avi li diu que no porti el noi a casa si no hi és ell. El Huari s'assabenta pel Narcís que el Jordi ha demanat el divorci i encara es queda més fet pols, de manera que quan va a entrenar, pràcticament no toca pilota, fins al punt que discuteix amb l'entrenador i se'n va... Però a can Peris hi haurà novetats: la Cinta torna amb la notícia que ha aprovat. El Peris, que avui està especialment sandunguero, es posa molt content i intenta iniciar una mica de celebració, però la dona l'atura perquè "- no hi ha gaire coses a celebrar...".

La Núria, al vespre, fa una visita a la Carme que, des del fons del seu dolor, fa el cor fort. Li explica a la noia comn se sent i ella intenta animar-la dient-li que, ves a saber, potser és millor així, que faci la seva vida i miri d'oblidar-lo... Però no és això el que volia esdcoltar la Carme i demana a la Núria que se'n vagi, que vol estar sola.

Pel matí, a ca la Montse, tota la família esmorzen junts, tipus anunci americà de cereals energètics.. però amb una mica més de mal rotllo. El Jordi comenta que anirà a uns laboratoris a buscar feina i, com que només té una targeta de metro, la Montse li dóna calerons perqè passi el dia. El Narcís ve amb la llet pels cafès i la va servint; un petit malentès provoca que li aboqui una mica de llet calenta a la mà del Jordi, que salta de dolor i no pot reprimir un "collons!"; el Narcís queda moix... Al vespre, abans de dormir, el Jordi comenta que el tema feina ha anat malament i que demà anirà a uns laboratoris d'uns amics del seu pare. Per congraciar-se amb el Narcís, li ha portat uns retoladors comprats en un Tot a Cent, com s'erncarrega de recalcar la Teresa: "- Tot un detall", remata la dona, "...amb els nostres diners però tot un detall...". El Narcís se'n va a provar si dibuixen o no els retoladorss, i sona el timbre de la porta: és la Núria que vol parlar amb el seu pare.

Spock