|
SETMANA
28
|
Capítol
136 (dilluns
02/04/01) Capítol 137 (dimarts 03/04/01) Capítol 138 (dimecres 04/04/01) Capítol 139 (dijous 05/04/01) Capítol 140 (divendres 06/04/01) |
..El món de la Montse i el Jordi.- La Montse està tan encegada amb el fet que el Jordi li ha demanat el divorci a la Carme que no veu com es retira el "seu amor" per tal de no rebre un petó d'agraïment del Narcís. El Jordi continua a "pan y cuchillo" i tirant dels diners que li dóna la Montse pels seus "gastos" (per no tenir, no té ni vergonya aquest paio!) Li comença a caure la màscara (en sentit figuratiu, eh?) quan li diu al Narcís: "- Escolta, retardat, jo no seré mai el teu pare, mai de la vida!!!" i, a sobre, l'amenaça amb un ventallot si li explica a la Montse. L'endemà li diu "retardat" i el tercer dia s'atreveix, fins i tot, a amenaçar-lo amb el manicomi. El Narcís està acollonit i té malsons (no només el malson de conviure amb el Jordi, malsons a la nit). De moment, la Montse està cega i sorda per a qualsevol cosa que no sigui el seu Jordi. El món de la Carme.- Les seves il.lusions de reconstruir una família s'han ensorrat. Té un baixón total. I, qual nàufrag de pro, s'aferra a una fusta per tal de no ofegar-se: el Martí, a qui crida amb l'excusa de que li gestioni el divorci. Es baralla amb la Clara de qui no vol cap mena d'ajut, ni comprensió. Per la Carme és ara la Clara qui té tot allò que ella ha perdut. Té un "vis a vis" amb la Montse i li diu que ella encara estima el Jordi i que sap positivament que ell és incapaç d'estimar; l'alerta dels sofriments que esperen a la Montse i li diu que, si ara està amb ella, és només per a treure's del cap la Clara. L'estat depressiu de la Carme afecta la seva feina i reconeix davant del seu sogre que no està en condicions de continuar treballant. El món de la Cinta i el Peris.- La Cinta aprova l'exàmen de conduir però no pot estar contenta perquè pensa que porta penjat pel setembre l'examen dels fills: els dos estan fotuts. El món de l'Olga i el Martí.- El molt ..."pip"... vol que l'Olga se senti culpable per no haver venut el Xicago i utilitza l'arma més eficaç: el xantatge emocional. "- Per què et vas casar amb mi?", li diu i li repeteix. L'acusa de tenir el Matt al cap mentre ell "fa manetes", de moment, al sofà de casa de la Carme. Utilitza la crueltat psicològica per desorientar totalment l'Olga: la tracta com a un drap brut, la menysprea i gira les situacions per tal de fer-se l'ofès i acabar-la de matxacar. El fet de ser el representant de la Carme en el divorci li permet fotre al Jordi: s'ho passa pipa. El món del Huari.- Aquest xiquet està tan fotut que perd, fins i tot, les ganes pel futbol: deixa els entrenaments. El món de la Paquita.- Intenta trobar la Marta sense aconseguir-ho. Sap que ha estat ella qui ha pagat el darrer lloguer de la casa i li deixa una trucada demanant-li que celebri l'aniversari amb ella. És la Paquita qui acaba bufant les espelmes de la Marta després d'esperar-la tot el dia sense cap resultat. La Marta té ganes de veure-la però el Toni li treu del cap, de la mateixa manera que li treu la llibreta d'estalvis dels dits i se la guarda a la seva butxaca en un excés de zel de "macarronerisme en estat pur". |
El món de la Mari.- La Paquita li diu amb claredat diàfana que el Toni és el "macarró" de la Marta. Esmaperduda queda la "pocas luces" i és capaç d'arribar a dir: "- Si el que m'ha dit la Paquita del meu germà és veritat, et juro que el mato" Però com que "brams d'ase no arriben al cel", les bones intencions de la Mari se'n van a n' orris quan el Toni la va a veure i li jura i perjura que la Marta és amb ell per voluntat pròpia i que la paraula macarró no té altre significat per a ell que "plat de pasta italiana". Uns quants bitllets de mil hàbilment donats per a comprar un regal per a la "Desitjada" (traducció lliure de l'horrible nom que "la pocas luces" ha triat pel seu bebito) també contribueixen a que la Mari oblidi el seu jurament. Després de la "noséquina" decepció que es torna a endur la Mari pel que fa als seus desitjos de tornar a viure amb el Santi, el Ramon li diu que ell es casaria amb ella demà mateix i faria de pare de la criatura que porta a la panxa. La Mari, sorpresa per tan gran gosadia, opta per fer "mutis pel fòrum" i marxa sense resposta de La Fusteria. Quan en parla amb la Laura sembla clar que no s'ha pres la proposta del Ramon seriosament. Però amb la Mari...mai se sap! El món del Marcel i la Laura.- S'han fet forts a les seves barricades personals i ni els consells ben intencionats dels amics, ni les bones arts del Peris, ni la comprensió de la Cinta aconseguex que cap dels dos baixi del burro. El Marcel viu amb el Santi i la Laura ha acollit a casa a la Mari que se sent molt sola. El món de la Vicenta.- Cada dia es troba pitjor i acaba ingressant a l'hospital fins al moment de la cesària que, teòricament, hauria de ser d'aquí a tres o quatre setmanes. Acaba la gravació del seu vídeo per l'Isaac i li diu que, si a ella li passa alguna cosa, el deixarà en bones mans. Li demana a la Montse que es faci càrrec de la perruqueria a tots els efectes mentre ella no hi pugui tornar. El món de la Núria.- Cada cop està més enganxadeta al Sergi. En parla amb la Clara i ella li deixa les claus del pis i li dóna pistes sobre quan hi poden anar sense perill de ser interromputs. La Clara li confessa que la seva primera relació sexual la va tenir amb el Pau, el fill de la Pilar. La Núria i el Sergi es disposen a tenir la seva primera relació sexual (la primera per a cadascun d'ells, si cap dels dos no ha mentit!) a casa de la Clara després d'un intercanvi de penyores ple de simbologia.
|