.. El vidu.- Aquest xiquet està fet pols i el Fede s'ha proposat fer-li d'àngel de la guarda traslladant-se a viure uns quants dies amb ell. El sentiment de culpabilitat del Marcel es veu agreujat pels continus "desplantes" de la Cinta que fins arriba a anar a casa seva a recollir les coses de la Laura. Tornen a tenir la mateixa discussió de sempre "no t'estimaves la Laura, la vas fer patir" etc., etc. i el Marcel se n'adona que, faci el que faci, tindrà la Cinta de cul. Així és que, desobeint els consells del Fede "L'Esther, com més lluny millor" i fent cas del que li ha dit el David... va a veure a l'Esther i li diu que es vol tornar a incorporar a la feina a la ràdio. (Patirà el Marcel, patirà mooooolt!)

La vídua.- Ha començat a aterrar al món i no li agrada gens el que hi troba. Passa per dues etapes ben diferenciades. La primera d'energia desenfrenada: vol deixar el pis que compartia amb el Santi, discuteix amb la Pilar i el Ramon i els hi diu que no els deixarà veure a la Desi, busca i troba un nou pis... La segona d'apatia total: tant li fa tres com trenta-tres i es mou, només, per les necessitats bàsiques de la Desi. El Toni i la Montse intenten ajudar-la.

Els pares de la difunta.- La Cinta està aclaparada pel dolor i no pot entendre que la resta de gent pugui tirar endavant sense la Laura. No és fins que el Peris, en un atac de sinceritat i tendresa, li explica els seus sentiments i la por que té a perdre-la a ella també, que la Cinta no reacciona i promet intentar tornar-se a inserir en el món dels vius.

El poll revifat.- El Jordi va arribar a Sant Andreu per tal de "xulejar" del seu nou estat monetari però el fet de veure com estan les coses l'ha fet decidir a quedar-s'hi. La Carme no hi és, la Clara s'ha separat, la Ruth li "tira els tejos", la Núria està amb un noi...és un terreny adobat per a fer de les seves, brrrrr!

Els canvis de feina.- La Clara deixa el treball a La Fusteria perquè el Jordi li diu que ara és ella qui treballa darrera un taulell i agafa la vacant que hi havia a l'oficina dels advocats. El David accepta la feina a La Fusteria després d'haver dit al Peris que no els pot ajudar al bar per tal de no tornar a començar les eternes discussions de sempre.

La paternitat de l'Isaac.- El profe de música està preocupat per la possibilitat de ser ell el pare de la criatura. La Montse li diu que la Vicenta no li va dir qui era el pare i, a la vegada, li amaga l'edat exacta de l'Isaac. Li diu el dia que va néixer però no pas que va ser "sismesí". El profe sembla que es queda tranquil perquè, sense comptar amb els dits, sap que entre la seva darrera trobada sexual amb la Vicenta i el naixement de l'Isaac no han passat els 9 mesos perceptius. Content i enganyat, clar! La Montse i el Huari exposen a l'Andreu el cas de l'Isaac i li demanen quines són les possibilitats de que el pare biològic pogués arribar a quedar-se el nen: sembla que tot estaria en les mans del jutge que portés el judici per la custodia.

Les males companyies.- El Max es deixa arrossegar pel ros que té com a amic i fa campanes, dibuixos obscens i animalades per l'estil. Com que el ros de mal pèl està penjat de l'Alicía aconsegueix que la Clara li deixi fer classes de repàs de mates amb ella i el ros.

Altres fronts oberts.- El Fede envia un regal a l'Alba i li diu en una nota que li agradaria passar les festes de Nadal amb ella.
La Lola té la seva primera cita com a "separada" amb un home que "estrena" sempre de la mateixa manera a les nouvingudes.
La Remei intenta un apropament al Miquel que li esguerra el Jordi.
L'Adrià continua amb els seus problemes de solvència monetària.
El Fato i la Paquita troben un ajudant per a fer el torn de nit amb el taxi.

L'escena de la setmana.- Són dues escenes que, tot i no ser consecutives en el temps sí que ho són pel que fa a contingut:
En la primera escena la Mari dóna el darrer cop d'ull al pis que havia compartit amb el Santi.
En la segona escena arriba al pis on viurà d'ara en endavant. Surt d'un pis ple de llum, claror i sensació d'amplitud i entra en un pis claustrofòbic, ple de flors que se't mengen, fosc i veu la seva imatge al mirall ... quina sensació de solitud!!!!
I, per a rematar-ho, la darrera presa és un picat que empetiteix la Mari abraçada a la Desi en un decorat sense vida. Estat anímic i lloc físic és fonen i es confonen en una simbiosi que fa posar els pèls de punta.


Casablanca