.. La Mari segueix decidida a canviar de pis i, de fet, ja ha acceptat el lloguer de "la capsa de mistos". Es troba amb la Cinta i mútuament comenten les seves tristors i la reacció de cadascuna davant la mort de l'ésser estimat: la Mari ho defenestra tot; no vol res del Santi perquè li fa massa mal; només guardarà les fotos que va fer el Fede i els vídeos de "Vides de Lloguer" perquè la Desi vegi el seu pare en acció. La Cinta, en canvi, guarda les coses de la Laura com si fossin objectes sagrats i, sense dir-li-ho explícitament, censura a la perruquera la seva actitud.

Tant és així que, quan torna a casa com una ànima en pena, comenta al Peris el que pensa fer la Mari, i com que l'home diu que "ben fet, si això l'ajuda", la Cinta es va embalant i disparant retret rere retret, bestiesa rere bestiesa fins a fer trontollar el precari estat de l'home. La Darrera frase és definitiva: "Si t'estimessis la teva filla, no hauries tingut tanta pressa per tornar a obrir el bar"

La Mari, ajudada per la majoria dels seus amics, recull els quatre trastets que es vol endur al seu nou pis.

Entre les coses del Santi, el Fede troba el dibuix de l"home lleig" que l'Alba li havia dedicat aquella setmana que van passar... junts? La cosa és que, tot i que intenta fer broma, el Fede se sent afectat pel dibuixet de marres i se l'emporta.La Cecília li recordarà després que divendres és l'aniversari de la nena, però la conversa és com les que acostumen a tenir mare i fill: un desplegament de defenses per part del Fede i una sèrie de retrets de la dona que, poc a poc, semblen esquinçar la cuirassa d'home dur del fotògraf.

Però tornem amb la Mari, que l'hem deixat a mitja mudança i, pobreta, no cal fer-la patir més de l'imprescindible: un cop recollides les coses, tothom surt del pis i ella es queda uns instants per acomiadar-se del lloc on, efímerament, ha estat feliç: recula, torna a entrar, mira el seu voltant, buit com la seva vida i, lentament, molt lentament, tanca la porta deixant enrere el seu passat. Immediatament, la veiem al nou pis amb la Desi. Es, efectivament, un pis petitó i trist, en clar contrast amb el del Santi. A les parets, paper pintat de l'any de la tos i en no gaire bones condicions, mobles més vells que antics, més aviat fosquet... La nena plora.

El Max queda per dinar amb la Clara. Ell es pensa que li vol dir que tornaran a viure tots tres junts, però la dona deixa molt clar que no s'estima el Quim. El que li vol dir és que vol canviar de feina... El Max, decebut, parla amb el seu amic Arnau, qui va alliçonant-lo sobre com treure profit dels pares separats. Els dos nois veuen com l'Alícia posa un cartellet al Peris oferint-se per fer classes de mates. L'Arnau arrenca el paper i demana al Max que truqui per rebre classes i així podran estar amb la noia... "A veure què m'invento", diu el Max.

Com que l'Andreu està buscant una persona que substitueixi la Joana, la Clara s'hi ofereix. Fan l'entrevista de feina i ell recalca que no sap quant de temps durarà la feina. La dona accepta i també explica que va estar a la presó. L'Andreu diu que mentre faci bé la feina no ha de patir pel seu passat. Així doncs, el Matt es queda més penjat que un llum (dels de sostre, és clar) a La Fusteria, i corre a demanar auxili, primer a la Marta, que no pot acceptar perquè acaba de començar a fer feina al super, i després al David. Poca estona abans, el noi ha estat parlant amb son pare i el Peris li demana que li faci un cop de mà al bar, que ell no pot sol amb tot; però el noi s'hi nega al·legant que tornarien a discutir. Tanmateix, quan el Matt li ofereix la feina, el butaner gairebé no vacil·la i accepta la proposta davant l'estupor de la Marta.

Aquest deu ser un bon dia per trobar feina i fer contractes laborals a Sant Andreu, perquè la Paquita i el Lluís també troben el taxista que buscaven: un home que, a primera vista sembla una mica especial... o només m'ho ha semblat?

El Peris va a veure la Cinta, que és al llit autoflagellant-se amb la contemplació de les fotos de la Laura. El Peris parla fluixet, carinyós, comprensiu, trist. Mira de fer-la reaccionar i li demana ajuda, que ell també ho està passant fatal. "Si em deixes sol no me'n sortiré". Recorda quan han tingut problemes, com han estat sempre junts, fent pinya davant l'adversitat... ell no es veu capaç de tirar endavant així... Li diu que torni al bar, que torni a fer classes... La Cinta s'emociona, li demana perdó i promet, entre llàgrimes de dolor i emoció que, a partir de demà, mirarà de fer el cor fort...

Spock