.. Mentre la feina de la Marta va a tota vela, el David ha quedat molt preocupat per la visita dels skins a La Fusteria, tant que, després de rumiar-s’ho, diu al Matt que deixa la feina per no portar-li problemes.

El Peris, assabentat pel Quim, li troba una possible feina de vigilant nocturn d’uns magatzems, que, ben mirat, és el lloc ideal perquè els skins de marres el trobin... Però ni l’un ni l’altre semblen adonar-se’ del perill.

D’altra banda, al David li mosqueja una mica que la seva companya s’arregli tant per anar a treballar, i quan la va a buscar i veu l’encarregat que papalloneja una mica, té un primer conat de gelosia...

El grup de teatre de solters i separats capitanejat per la Cecília, s’engrossa amb un nou menbre: la Isabeleta qui, malgrat no ser ni casada ni separada, “té ganes de treure’s de sobre el marit”. Curiosament, per prendre aquesta important decissió, la Isabeleta no fa servir ni un proverbi...

Veiem el Jordi i la Ruth en plena fase de seducció mútua: ell està encantat perquè la noia li diu que és “un rebel”, i per demostrar-ho, el Jordi li proposa anar a fer una copa al Pastís on, presumptament, a hores d’ara deuen demanar el carnet de jubilat per entrar...

Quan l’endemà l’Oriol troba amb el desordre al menjador que ha deixat la Ruth, s’emprenya de debò i fa un ultimàtum a la Núria: o la Ruth o jo. I la Núria, és clar, decideix que l’Oriol, amb la qual cosa la Ruth ha de buscar un altre pis on passar els dies.

El Ramon continua tan absent com aquests darrers dies, però quan la Pilar li diu que el que ha de fer és donar una assignació a la Desi, com a pare que és legalment, el noi va a veure la Mari per dir-li-ho.
La Mari està cada cop més deixada i més nerviosa i quan el Ramon li diu que la Desi és la seva filla, la noia s’encèn: que no, que la Desi és del Santi i prou, que no vol res d’ell... La discussió es dispara i el Ramon perd el control agafant pel canell la noia i, quan aquesta li venta una plantofada, ell la llença amb fúria contra el sofà cridant: “No em tornaràs a trepitjar mai més!”
La Mari s’espanta i truca al seu germà que està intentant inútilment treure cinc milions als esbirros del Martí per la seva declaració al judici.

Quan poc després el Toni arriba a la parada per encarar-se amb el Ramon, aquest que està fora de sí, fet un huracà incontrolat de mala llet, colpeja el Toni un i un altre cop, descontrolat, irracional... fins que els separen.

La cara del germà de la Mari és un autèntic mapa físic d’una regió muntanyosa i, malgrat tot, va a veure la seva germana... I sort d’això, perquè la Desi no para de plorar i la noia la gronxa cada cop amb més energia fins a convertir el bressolet de la nena en una centrifugadora infantil... El Toni descobreix que la menuda plora perquè va pixada de dalt a baix... i no tenen volquers. “Tu no estàs bé, Mari”, diu el noi; “Has d’anar al metge...”. La Mari, vençuda, fa que sí amb el cap i es deixa endur pel germà.

Spock