.. La Laura i el Marcel, qui, per cert, sembla acusar els efectes del Get Lag prou dignament, no s’acaben d’aclarir gaire: no saben massa bé què dir-se, i sobre la conversa tensa hi plana l’ombra del dubte.
Els Peris miren de parlar amb l’una i amb l’altre, però el malestar es podria tallar amb el ganivet del Salvador Burés.
El Fede, en una d’aquelles típiques reunions a casa el Santi, fa un tercer grau al Marcel i li demana que sigui sincer i que els digui si hi ha hagut marro o no amb l’Ester...
I el Marcel mira seriós els seus amics sense dir res...
Al final, però, la parella parlen tranquil·lament i la Laura sembla creure en la innocència del seu company; s’abracen i la noia decideix estirar una mica més la corda: vull que deixis la feina, diu, per no haver de patir tota la vida...
El Marcel, és clar, s’emprenya com una mona.

La Núria i l’Oriol segueixen el seu camí d’aïllament progressiu atiat pel noi. Junts protagonitzen una seqüencia com la de les fruites de “nou setmanes i mitja”, però amb bombons, sense el bitxo i en versió light...
Sigui com sigui, la Núria està encantada. Per compromís va a veure l’avi i el Trasto i després comenta que ha quedat amb la Ruth i uns nois per estudiar.

L’Oriol es fa la víctima, com sempre, i la noia se sent afalagada.
Però quan la Núria i la Ruth es troben amb els nois, veiem l’Oriol enregistrant en vídeo tot el que passa...

A la farmàcia, el Jaume, que encara està tocat per la sobtada fugida del Jordi, aconsella a la Pilar dient-li que, si no va amb miraments, perdrà la Desi per sempre... i la Pilar sembla entendre que aquesta és l’estratègia correcta.

Mentrestant, el Santi ha anat a veure l’Andreu per començar a tramitar el canvi de cognoms de la filla.

Quan la parella ja és a casa, arriba la Pilar tota moixa, demanant disculpes per l’escena de l’altre dia i demana de veure la nena: li porta un regalet per la banyera.
El Santi aprofita la debilitat de la dona per etzibar-li la notícia del canvi de cognoms, però la dona sembla encaixar-ho tot bé.
Emocionats, la parella deixen que la Pilar agafi la petita: “Desi, sóc jo, la iaia”, diu la Pilar tota moixa...

Spock