.. El d’avui ha estat una capítol on ha primat la reflexió per sobre de l’acció. És a dir, que no ha passat res però s’ha parlat molt. Per cert, molt encertada la seleccíó musical d’avui.

Al bar, els tres Peris i el Marcel li donen voltes al dilema: què fan? Desconecten? No desconecten?. El primer en pronunciar-se és el Marcel i el seu vot és favorable a la desconnexió. La Cinta hi està en contra. El David, en la seva línia, diu “Hostia, puta, quina merda”. En realitat tots van desgranant arguments a favor de no mantenir la Laura artificialment viva, però es van trobant amb l’oposició de la Cinta. Fins i tot li diu al Marcel que ell no és ningú i aquesta decisió només pot prendre-la la família. Aquell, emprenyat, marxa del bar.

Amb la Mari estan la mare de la Montse, l’Isaac i la Marta. Parlen del Santi, ja traspassat, i de la Laura, a punt de fer-ho. La Mari es queixa de que s’ha quedat tan sola… Però la Marta li fa veure que no es així: encara li queden la Montse, el Toni i, per sobre de tots, la Desi. En realitat ningú està sol, encara que ningú no deixa d’estar-ho.

Mentre el Ramon juga amb la Desi, la Pilar i la Roser xerren sobre el funeral. El Ramon no ha donat el pesam a la Mari per no atabalar-la. La Pilar no s’ho pot creure. Per altra banda alimenta il·lusions per què no li prenguin la nena. Com que ara el Santi ja no es pot fer la prova de paternitat…

A La Fusteria la Clara i el Quim parlen del tema de l’eutanàsia. Però el Matt puntualitza: l’eutanàsia només es planteja quan el malalt és viu. Per què ho sàpigues. Entren el Max i el seu amiguet passat de voltes que veu l’Alícia i per enèsima vegada intenta una maniobra d’acostament, que falla, al igual que totes les altres.

La Cecília i la Lola xerren metre trien fruita al súper. Cosa ben curiosa tenint en compte que una d’elles treballa al mercat… Els temes són el Fede, que s’ho està passant molt malament, i la mort. Conclusions: que cal aprofitar al màxim la vida i que no és el moment d’emprenyar al Peris amb la collonada del teatre.

La Mari va a ca la Pilar a buscar a la Desi per que l’acompanyi a escampar les cendres del Santi per la platja. La Pilar, no sense recança, deixa que la seva mare s’emporti la nena.

De nou reunió familiar al Peris. Ara s’hi ha afegit el Quim i la Marta. El tema es “Tots contra la Cinta”. Finalment, i no sense reticències, la Cinta cedeix a que la Laura segueixi visquent artificialment. El Marcel diu que va passant i un cop al carrer entra a una joieria. No sabem què vol fer, però ho intuïm.

A La Fusteria la Cecília li explica a la Lola que està decidida a que entri al Club de Separats encara que sigui d’il·legal.
Mentre el Max i el col·lega continuen amb l’assetjament de l’Alícia, que, per ara, no traga.

Escena al hospital a l’habitació de la Laura. Hi són tots. Tots menys el Marcel.

El Ramon ha passat a veure la Mari amb l’excusa de “mira que et porto aquesta robeta de la nena que et vas deixar”. La roba està ben planxada, això si. Però el nano aprofita per endegar el famos discurs del torna-torna-amb-mi. Vol que estiguin junts però sense estar junts. Oi que m’enteneu? Dons la Mari li diu de bon rotllo que no, tu, que no pensa mai de la vida tornar amb ell.

La nostra intuició es confirma i el Marcel, assegut al costat del llit de la Laura obra una petita capsa de color blau cel d’on apareixen enlluernadors dos anells de casament. No dubta en agafar-ne un, i amb tota delicadesa, posar-lo al dit que correspon a la ma de la Laura. És el final.

Massagran