A Casp hi vàrem perdre bous i esquelles
i a Madrid, fent bugades, molts llençols.
En els negocis amb els espanyols
molt més que catalans, semblem titelles.

Per el toc imperial de les Castelles,
ells reparteixen amb pocs protocols :
dels préssecs ens en donen els pinyols
i del cabrit es queden les costelles.

Es diu que som tan vius, els catalans,
i bons negociadors. No m'ho puc creure.
Només son de cartró els nostres gegants

i si n'hi ha de veritat, jo no els sé veure.
I si és que no n'hi ha, estimats germans,
seguirem com cornuts, pagant el beure.