Aquest matí prenent el sol
m'estava al hort de casa meva,
com mai tant verd i poncellat
en arribar la primavera.

Estava abstret, tot rellegint
versos d'amor boges quimeres,
sento trepitx, aixeco el cap
i veig la mare riallera
que va acostant-se a poc a poc
escampadora de tendresa.

I a vora meu m'agafa el cap
i riu que riu m'omple de festes,
llença un sospir del fons del cor
i amanyagant-me els cabell negres
amb els seus dit freds i arrugats
nerviosament fent la distreta,
va i me'n arrenca un de tot blanc
avisador de ma vellesa.

I m'ha deixat sense dir un mot,
llagrimejant però contenta,
i jo m'he dit vaig somrient
no vol que el fill la faci vella