L'advocat de l'Estat, en representació del ministeri de Defensa, va demanar ahir a la jutge del jutjat 37 de primera instància, Isabel Gallardo, que resolgui pel procediment d'urgència la demanda de desnonament presentada per l'administració central contra "tots els ocupants" de les casernes de Sant Andreu. En front d'aquesta tesi, tretze lletrats del torn d'ofici, en representació dels quatre-cents immigrants que viuen a les instal·lacions militars, van intentar -sense aconseguir-ho- aturar el procés judicial i van insistir en el fet que el desallotjament abocarà els ocupants a una greu situació de marginació i precarietat.

Aquestes van ser, a grans trets, les dues argumentacions exposades ahir durant la vista oral que ha de servir per decidir si els immigrants poden continuar vivint a les casernes o per contra han de ser desallotjats. Després d'escoltar les dues parts, ara només queda completar la fase d'interrogatori als testimonis que la jutge va limitar a un representant del ministeri de Defensa i un representant de l'Ajuntament de Barcelona. Els dos testimonis hauran de respondre per escrit a les preguntes que els formularan els advocats i que abans de tres dies han de ser presentades davant la jutge.

La magistrada fixarà aleshores de quants dies disposaran els testimonis per respondre a les preguntes i, un cop aquesta diligència s'hagi enllestit, el cas quedarà vist per a sentència. Tot fa pensar, però, que la resposta de les administracions no arribarà fins a finals de la setmana vinent, amb el mes de juliol gairebé acabat. D'aquesta manera, i amb el calendari a la mà, la resolució del cas podria ajornar-se fins al mes de setembre, ja que l'agost és considerat inhàbil per a notificació de sentències. Tot i això, la jutge podria fer una excepció, cancel·lar les seves vacances, i fer pública la seva decisió en ple mes d'agost.

Abans de resoldre el cas, la jutge haurà de trobar resposta al que tècnicament es coneix com la qüestió controvertida o, dit d'una altra manera, el quid de la qüestió.

Per un costat la jutge es preguntarà si els immigrants tenen algun títol que els legitimi a viure a les casernes i, per l'altre, haurà de resoldre si les instal·lacions estaven abandonades pel ministeri de Defensa i si aquest organisme va tolerar l'ocupació dels edificis. Des de les defenses es considera que els immigrants són posseïdors d'un "títol moral" i mantenten que s'ha arribat a la situació actual perquè les administracions ho han tolerat.

Com a mostra d'aquesta tolerància, un dels advocats va demanar que se cités a declarar al gerent de serveis personals de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Spagnolo, perquè expliqui si és cert que el govern central ha agafat immigrants que estaven retinguts a les Canàries i els ha enviat amb avió a Barcelona donant-los l'adreça de les casernes de Sant Andreu. En una línia similar es va manifestar l'alcalde Joan Clos en una entrevista publicada diumenge a l'AVUI.

Durant la vista celebrada ahir, els tretze advocats dels immigrants van insistir una vegada i una altra a demanar la nul·litat del procés o, si més no, la seva suspensió. Un darrere l'altre els advocats van explicar que els seus clients eren víctimes d'indefensió, per la forma com havien estat citats a judicis i per la urgència amb què se'ls havia designat representació lletrada. Una de les advocades, Ester Sancho, va explicar que representava 63 immigrants, la qual cosa li havia impedit entrevistar-se amb tots i preparar la defensa.

La jutge no va escoltar cap de les reiterades peticions dels advocats i les va desestimar en bloc. La magistrada va defensar que la forma de citar els immigrants a judici, amb edictes publicats al BOP i penjats a l'entrada de les casernes, era correcta. "Allà no hi ha conserge", va dir en el moment de justificar la impossibilitat de citar personalment els 400 immigrants.