L'ocupació de les casernes de Sant Andreu arriba avui a un complex judici per desnonament al cap de més de dos anys d'haver-se consolidat com un refugi de marginació, on malviuen en condicions infrahumanes centenars de persones -entre 400 i 600, segons s'estima-, la majoria de les quals immigrants sense papers. El futur dels ocupapants d'aquesta antiga ins-tal·lació militar l'ha de decidir la titular del jutjat de primera instància número 37 de Barcelona que, davant la gran expectació que ha aixecat el cas i pel gran nombre de persones implicades, ha decidit traslladar el judici a la sala d'actes de l'edifici dels jutjats del passeig Lluís Companys.

La demanda per desnonament la va instar el ministeri de Defensa i es dirigeix contra "tots els ocupants de les casernes", unes quatre-centes persones a qui els últims dies se'ls ha assignat un advocat mitjançant el torn d'ofici del Col·legi d'Advocats de Barcelona. D'aquesta manera, davant l'advocat de l'Estat que defensarà els interessos del ministeri hi haurà una desena de lletrats, algun dels quals porta la representació de fins a seixanta persones, segons han informat fonts judicials.

Quatre-cents afectats
El tipus de procediment civil no obliga que les quatre-centes persones que viuen a les casernes hagin de declarar en el judici, però tampoc es descarta que es produeixi la desfilada interminable de testimonis, fet que allargaria la celebració de la vista uns quants dies. Si finalment es produeix la declaració dels ocupants davant la jutge, el fet que la majoria d'aquests no parlin ni català ni castellà obligarà a utilitzar intèrprets, fet que encara complicarà més la vista. Davant l'expectativa que l'assistència a l'acte judicial sigui massiva s'ha previst un desplegament policial especial als jutjats per evitar que hi hagi problemes.

Tècnicament, la qüestió que haurà de resoldre la jutge és molt senzilla. En qualsevol demanda civil de desnonament -un plet molt freqüent als jutjats de Barcelona- s'insta les persones que viuen a la finca objecte de litigi a demostrar si tenen un títol jurídic o document que els legitimi a ocupar-la. En cas contrari, el demandant recupera el domini sobre el pis.

A més, les últimes reformes legals faculten el propietari de l'habitatge a demanar l'execució immediata de l'ordre de desnonament, sense necessitat d'esperar que es resolguin els recursos a la primera decisió judicial i que acostumen a alentir tot el procés. En cas que la jutge ordeni el desallotjament de les casernes, el ministeri de Defensa podria optar per aquesta possibilitat legal, ja que en cas contrari la solució final encara trigaria mesos a arribar, fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no s'hagués pronunciat sobre el cas.

L'estratègia dels advocats dels ocupants també serà clau en el desenvolupament del judici. Diversos lletrats pensen al·legar a la jutge la possibilitat d'ajornar el procés per la indefensió dels seus clients. La petició es basarà en el fet que els ocupants han tingut accés a assistència lletrada amb retard i sense temps material per preparar l'estratègia. Tot i això, la jutge té intenció de no dilatar més el cas, segons fonts judicials.

La demanda civil que es veurà avui és la tercera iniciativa judicial endegada per Defensa per aconseguir el desnonament. Des del 2001 Defensa té activades la via penal i la del contenciós administratiu.