Tot i que encara no són el mig miler que cap a finals d'abril malvivien a les casernes de Sant Andreu, el nombre d'ocupants creix dia rere dia a causa de l'arribada del fred. L'inici d'un dispositiu d'acollida de Creu Roja, la pressió policial i el temps primaveral van reduir els inquilins a poc més de 200. Ara són més de 250 persones, molts d'ells antics ocupants que tornen per passar l'hivern. A diferència, però, de l'any anterior l'amenaça de desallotjament és real.

Mentre que des de les organitzacions de suport als immigrants es demana un pla "real" d'acollida, des de les administracions s'afirma que ja existeix i que "està funcionant bé", en paraules del regidor de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona, José Cuervo. Ho reitera també el director de Serveis Comunitaris de la Generalitat, Valentí Salles, que afirma que el dispositiu d'emergència dissenyat per Creu Roja ha permès atendre 535 sense papers, dels quals 220 han estat reallotjats.

Ara que l'ordre judicial és una realitat, Salles explica que s'intensificarà el pla d'acollida perquè "quan es produeixi el desallotjament només quedin les persones que ho han decidit de manera voluntària". En principi, se'ls proporcionarà sostre i manutenció des d'un mínim de tres mesos fins a un màxim de cinc.

Des de Papers per a Tothom, Norma Falconi denuncia que Creu Roja només atén els immigrants subsaharians "i es treu de sobre els marroquins i algerians perquè puguin ser detinguts i expulsats com ja ha passat amb unes 250 persones". Des de l'ONG Metges del Món, Andreu Camps critica que Creu Roja no ofereix allotjament més enllà de 60 dies i que molts immigrants malalts, després del període d'acollida, han quedat desemparats i "ens en estem fent càrrec nosaltres". Unes acusacions que neguen tant la Creu Roja com les administracions competents.