La resolució, civilitzada i pacífica, de l'ocupació de les casernes de Sant Andreu ha demostrat el bon resultat que dóna la planificació i la col.laboració entre les tres administracions, fins i tot si són de tres colors polítics diferents. Les autoritats barcelonines, catalanes i espanyoles han col.laborat, després d'endarreriments i desconfiances inicials, per abordar el problema sense buscar-hi rèdits partidistes. El veïnat, al seu torn, ha tingut una paciència infinita i, amb l'excepció d'algun brot, ha optat majoritàriament per confiar en les vies del diàleg i el respecte. També és important ressaltar l'atenció social que ha prestat la Creu Roja, que ha arribat allà on les administracions públiques despertaven un excés de desconfiança.

En aquest delicat conflicte la ciutat s'hi jugava, almenys, dos grans desafiaments. En primer lloc, la possibilitat que s'enquistés un gueto en condicions inhumanes, un nou barraquisme que al mateix temps podia generar defenses numantines, cosa que hauria pogut desembocar en episodis de violència.

El segon tema que s'ha evitat, més perillós encara que el primer, ha estat el de l'enfrontament entre comunitats. La consolidació del gueto hauria aguditzat els conflictes amb els veïns, i hauria pogut derivar en brots de xenofòbia. Si és veritat el que diu Clos, que la ciutat necessitarà 700.000 nous immigrants, el primer que s'ha de fer és aplanar el terreny als futurs barcelonins.

La possibilitat que en les pròximes convocatòries electorals es consolidi una candidatura d'extrema dreta xenòfoba ha patit un revés amb la sortida assenyada d'aquest conflicte.

La política com a bàlsam en les relacions entre grups en conflicte ha funcionat. La bona mà del regidor José Cuervo s'ha deixat sentir a les casernes. Esperem que la via casernes de Sant Andreu es consolidi com a model per afrontar conflictes ciutadans, tan sovint mancats de diàleg.