La neteja i l'enderroc de la part deshabitada de les casernes de Sant Andreu està pròxima després del principi d'acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Gerència d'Infraestructures del ministeri de Defensa, propietari de les antigues dependències militars ocupades -des de fa més de dos anys- per mig centenar d'immigrants, indigents i okupes. Fonts de les dues administracions, van assegurar ahir que les negociacions van per bon camí i que la formalització de l'acord està pendent del vistiplau dels assessors jurídics del ministeri.

El director de la Gerència d'Infraestructures, acompanyat per tècnics de Defensa, es va traslladar la setmana passada a Barcelona per reunir-se amb els responsables municipals i "buscar una solució conjunta mentre s'espera la resolució judicial" sobre el desallotjament de les instal·lacions. La proposta d'acord, que un cop subscrita per ambdues parts adquiria forma de conveni, s'emmarca en la necessitat de "donar resposta a la situació de salubritat" de les casernes, cosa que, segons les fonts consultades, inclou la neteja i l'enderroc. Una actuació que únicament afectaria la part deshabitada de les instal·lacions, ja que per actuar a les naus ocupades es necessita l'autorització del jutge.

La solució definitiva per poder procedir a l'enderrocament total està pendent de la resolució sobre el procés civil de desnonament, la tercera via judicial que inicia el ministeri per fer fora les persones que malviuen al recinte militar.

Tot i el principi d'acord per pal·liar la degradació de les casernes, una vintena d'entitats que agrupen veïns i comerciants del barri van anunciar ahir l'inici de mobilitzacions per "exigir solucions immediates". La primera acció de protesta convida, dissabte a la tarda, a tancar els llums dels comerços i que els vianants s'aturin durant deu minuts, mentre les parròquies fan repicar les campanes. També van denunciar "l'ambient d'inseguretat i el problema de xenofòbia" que genera l'ocupació de les casernes. Joan Mateu, president de l'Eix Comercial de Sant Andreu, va explicar que comerciants i veïns "estan rebent pressions" perquè donin suport a la plataforma de marcat discurs xenòfob.