Davant la proximitat del desnonament de les casernes de Sant Andreu, la Generalitat va donar ahir llum verda a la Creu Roja perquè reallotgi els immigrants sense papers que malviuen a les instal·lacions abandonades i que suposen més de la meitat dels inquilins de les dependències propietat del ministeri de Defensa. En l'informe lliurat per l'ONG al departament de Benestar i Família, es detalla que de les 450 persones instal·lades al recinte militar, 250 són estrangers extracomunitaris que podrien beneficiar-se d'aquest nou dispositiu d'emergència, segons va explicar el director general de Serveis Comunitaris, Valentí Salles.

El dispositiu, similar al que es va desplegar l'estiu del 2001 després del desallotjament de les places Catalunya i André Malraux, proporcionarà sostre i manutenció en funció de les necessitats de cada individu. Durant el període d'acollida, que finalitzarà el 31 d'agost, els immigrants no només tindran casa i menjar assegurat, sinó que també se'ls faran activitats d'aprenentatge d'idiomes i de formació ocupacional. L'objectiu final d'aquesta actuació, fruit del conveni entre el govern, el ministeri de Treball i Afers Socials, és que "les persones acollides esdevinguin autònomes i puguin trobar per elles mateixes allotjament i manutenció i anar sortint del dispositiu", va assegurar Salles.

Cost de 370.000 euros
Després de Setmana Santa, els tècnics d'immigració de la Creu Roja tornaran a visitar les casernes de Sant Andreu -tal com van fer els passats 27, 28 i 29 de març per elaborar l'informe previ- i entrevistaran els ocupants susceptibles d'acollir-se a aquest dispositiu que tindrà un cost de 370.000 euros.

Segons les previsions de l'ONG, no serà necessari buscar allotjament per a tots els immigrants que malviuen a les instal·lacions, i únicament s'haurà d'atendre els que "mostren una situació d'alta vulnerabilitat". En molts casos, l'ajut se cenyirà a informar, orientar i derivar als serveis més adients.

Al llarg de les 221 entrevistes realitzades per la Creu Roja per a l'elaboració de l'informe previ, s'ha detectat una falta d'informació sobre els seus drets -com el de disposar de targeta sanitària- i també s'ha constatat que hi ha extracomunitaris que diposen dels permisos de treball i residència o que, amb un mínim ajut, podrien allotjar-se amb familiars o compatriotes. A diferència del dispositiu dissenyat l'estiu del 2001, l'atenció es farà de manera individual per adaptar els recursos a cada cas concret.

Actuació excepcional
El govern va destacar l'excepcionalitat i la temporalitat d'aquesta proposta, que, segons Salles, es justifica en la recomanació de Creu Roja de treballar abans del desnonament perquè sigui "més fàcil i menys conflictiu". Tot i que el lideratge i la direcció de l'operatiu és de Creu Roja, Salles no va descartar la col·laboració de Càritas en cas de ser necessària, ja que la disponibilitat de l'organització catòlica "és total i en el moment que es requereixi el servei".

Càritas, però, va anunciar divendres passat que no participaria en el dispositiu perquè, segons va afirmar la directora de l'organització religiosa, Núria Gispert, aquest tipus d'intervencions col·lectives "creen greuges entre els immigrants".