La complicada situació que es viu a les casernes de Sant Andreu es va agreujar ahir amb la mort, a causa d'una ganivetada, d'un jove algerià de 24 anys després de l'enfrontament amb un altre immigrant a qui no deixava dormir. Els fets es van produir minuts després de les nou del matí, quan la víctima va arribar en estat d'embriaguesa a l'estança que compartia amb quatre compatriotes més, als quals va despertar. Això va originar una baralla, en el transcurs de la qual un d'ells va clavar una ganivetada a la cuixa esquerra que va tocar el femoral del jove mort.

Després de rebre l'alerta, la patrulla de la Policia Nacional que feia guàrdia a les antigues dependències militars va avisar el servei d'emergències mèdiques, que, tot i els esforços, no va poder salvar Mohamed S., que va morir dessagnat al cap d'una hora. Els agents continuen les investigacions per identificar i localitzar l'autor o autors del crim.

El cos de la víctima, que no tenia antecedents policials i no disposava dels permisos de residència i treball, va aparèixer en "una part totalment enderrocada" de la caserna de la Maestrança, segons va explicar Enrique Mosquera, portaveu de Papers per a Tothom. Una representant de l'Associació de Veïns de Sant Andreu Nord va detallar que la víctima i els seus companys ocupaven l'únic edifici que continua dret en aquesta part de les instal·lacions, "una caseta petita mig enderrocada".
El d'ahir al matí no era el primer incident que provocaven aquest grup d'algerians, que "acostumaven a anar borratxos i a molestar els altres ocupants de les casernes", segons el testimoni d'aquesta veïna.

Tant els representats veïnals com els de Papers per a Tothom van coincidir a l'hora d'afirmar que ni la víctima ni els seus companys pertanyien al grup dels habitants habituals de les casernes i que "ocupaven la caseta on s'ha produït l'incident després que el rus que hi havia estat vivint fos detingut i traslladat a la comissaria de la Verneda".

Per Mosquera, incidents com el d'ahir evidencien la difícil situació que es viu a les antigues dependències militars després de l'ultimàtum judicial que insta els ocupants a abandonar les casernes a finals d'aquest mes si no es volen enfrontar a un desallotjament policial. "La situació que es viu és de por, perquè hi ha molta població volàtil que no hi ha estat mai i que només hi passa una nit", va assegurar Mosquera. Des de l'ONG Metges del Món, Andreu Camps va dir que la mort de Mohamed S. no es pot aïllar del context "d'exclusió social" que es viu al recinte on els ocupants s'enfronten "a la pressió policial" i a un programa d'acollida "desbordat". Davant l'imminent desallotjament, Camps va denunciar "la sortida cosmètica" a la problemàtica que han fet les administracions, "que s'omplen la boca amb el Fòrum del 2004 però no es mullen quan s'estan vulnerant els drets humans". Tant Metges del Món com Papers per a Tothom van criticar el dispositiu d'emergència de Creu Roja, ja que "el programa de reallotjament és de difícil accés".

Grups de difícil inserció
Segons un informe de l'Ajuntament de Barcelona al que tingut accés l'AVUI, hi ha un centenar d'ocupants que "constitueixen bàsicament grups de difícil reinserció individual". Concretament, es tracta de persones originàries de països de l'Est "majoritàriament antics militars i amb indicis d'activitats il·lícites", okupes de diversa procedència i un grup heterogeni d'immigrants "amb un estat de deteriorament associat al consum d'alcohol i altres estupefaents". Segons el document, "tots ells han rebutjat sistemàticament l'oferta d'atenció social". En aquest sentit, Enrique Mosquera va explicar que n'hi ha un grup que no han rebut cap mena d'acollida, perquè es considera que no compleixen els requisits del pla.

Fonts municipals van anunciar ahir que el consistori ha donat per finalitzat el període de reallotjament, ja que els immigrants que queden a les casernes es neguen a l'acollida o hi han arribat els últims dies. Ara l'única sortida per als ocupants és abandonar les instal·lacions abans de finals de mes, ja que la jutge encarregada del cas va resoldre que durant la primera quinzena de febrer es verificarà si els desallotjament s'ha fet efectiu.