L'Ajuntament de Barcelona pensa edificar un complex escolar --centre de primària i secundària, així com una guarderia-- un ambulatori, diverses zones verdes i unes 1.000 vivendes als 106.000 metres quadrats que ocupaven les dues antigues casernes militars de Sant Andreu, avui propietat del Ministeri de Defensa. La transformació del barri permetrà, a més a més, prolongar el carrer del Cinca, que ara queda tallat per la caserna de la Mestrança, situada al costat de mar del passeig de Torras i Bages.

POSSIBLES MODIFICACIONS
Els equipaments socials es construiran a la caserna d'Artilleria, de 49.000 metres quadrats --part muntanya--, i al citat de la Mestrança, de 57.000, tal com va avançar aquest diari. L'avantprojecte que preveia fer els equipaments en el primer i un miler de pisos en el segon és molt probable que sigui modificat a petició de tècnics i veïns. Fonts del districte de Sant Andreu van assenyalar ahir que l'opció més plausible "és la que opta per la barreja entre equipaments, zones verdes i vivendes". L'ajuntament persisteix en la idea que una bona part d'aquests mil pisos siguin de protecció oficial, especialment per a joves i persones grans. Es desconeix encara el nombre de vivendes protegides que es faran en aquestes dues finques.

CAMPANYA VEÏNAL
L'ajuntament ha exposat els seus plans a les entitats de Sant Andreu, que han fet alguns suggeriments en una primera reunió. Mentrestant, l'associació de veïns de Sant Andreu i diverses entitats juvenils i cristianes han iniciat una campanya perquè totes les vivendes tinguin aquest caràcter social, perquè el barri no té pisos a un preu mòdic i està molt castigat per la massificació.

En la seva campanya, les entitats sostenen que molts joves han d'anar-se'n de Sant Andreu, i fins i tot de Barcelona, per buscar pisos més econòmics. El regidor Jordi Hereu, responsable del districte de Sant Andreu, va assegurar que es "faran tantes vivendes com sigui possible". No obstant, va recalcar que encara no s'ha encarregat el projecte urbanístic, però que pot avançar-se que serà un "pla amable i amb diverses zones verdes", donada la densitat de la zona de Tramuntana, pròxima a la plaça de Mossèn Clapés.

"COSIR" BARRIS
El regidor del districte va subratllar també que el projecte de les casernes ha de servir per "cosir" aquesta zona a la Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor i altres barris limítrofs. "Volem que hi hagi una connexió urbana entre tots ells, malgrat la Ronda de Dalt i altres infraestructures com l'AVE", va postil.lar Hereu. Les dues finques són encara propietat de Defensa, encara que ja s'està negociant traspassar-les a l'Ajuntament de Barcelona. Hereu vol comprometre el Govern central i la Generalitat en el projecte de transformació de la zona, després d'incorporar els suggeriments veïnals. Per això, a Sant Andreu es dóna gairebé per descartat que sigui el Consorci de la Zona Franca qui, en virtut d'un possible acord amb el Ministeri de Defensa, construeixi diversos polígons de vivendes a preus de mercat.

MÒDULS PREFABRICATS
A l'antiga caserna d'Artilleria, l'ajuntament pensa instal.lar després de l'estiu que ve un seguit de mòduls prefabricats amb l'objectiu de pal.liar el dèficit de places escolars, que ja entraran en funcionament per al pròxim curs escolar.

Els últims anys, el districte de Sant Andreu ha vist augmentada la seva població amb l'arribada d'immigrants i la construcció de nombrosos edificis de vivendes a les zones més pròximes al riu Besòs. Per tot plegat, segons les autoritats municipals, era urgent recuperar l'espai de les casernes.

La delegada del Govern a Catalunya, Susanna Bouis --que ha representat Defensa en el conflicte--, va subratllar ahir que Sant Andreu "ha recuperat un espai de 110.000 metres quadrats que els veïns necessitaven", després del desallotjament dels immigrants que continuaven a les antigues casernes. En declaracions a Efe, la delegada del Govern, responsable de l'operatiu policial d'ahir, va subratllar la coordinació de les administracions i les entitats que han participat en aquest procés, al tractar-se d'una operació que comportava una "gran complexitat".