Càritas Diocesana de Barcelona no participarà en el dispositiu d'emergència per atendre els ocupants de les casernes de Sant Andreu de Barcelona perquè, segons va afirmar ahir la directora de l'organització religiosa, Núria Gispert, aquest tipus d'intervencions col·lectives "creen greuges entre els immigrants" i afavoreixen que hi hagi estrangers "de primera i de segona".

Fa una setmana, Creu Roja va començar a avaluar la situació a les casernes per elaborar un informe de la situació i fer una proposta a les administracions públiques sobre les necessitats dels ocupants. Després de participar en els dispositius d'emergència per acollir els immigrants de les tancades a les esglésies i del desallotjament de les places Catalunya i André Malraux, l'any 2001, Càritas considera que "les intervencions grupals ens han demostrat que no han afavorit el col·lectiu", va explicar el secretari general de l'entitat, Joaquim Sabater. En aquest sentit, Gispert va recordar que l'acció social "no es fa per diners sinó per les persones i per això cal treballar d'una manera coherent". La directora de Càritas, però, va afirmar que l'actual negativa no significa que "no tornem a treballar amb la Creu Roja, però cadascú des del seu model d'intervenció". També va destacar que la col·laboració amb les administracions es manté.

Des de l'inici de l'ocupació de les dependències abandonades de l'exèrcit, Càritas es va adreçar a les persones que malviuen per oferir-los atenció personalitzada. Fins ara, únicament deu persones -algunes representant famílies senceres- s'han adreçat a l'organització religiosa. En aquest sentit, Sabater va dir que, en cas de desallotjament, "atendrem les persones més vulnerables" però sempre que sigui de manera individual i no en grup.

El secretari general de Càritas també va demanar que "no es focalitzi la problemàtica de la immigració en determinats indrets" com les casernes, perquè significa "desviar l'atenció del problema general" que, segons Sabater, és "una llei que ens està portant a una situació sense sortida però que és incapaç d'aturar el flux d'arribada de persones".

Les xifres de persones ateses per Càritas en els últims anys evidencien com progressivament va augmentar el percentatge de beneficiaris que són estrangers. Si el 2000 només representaven el 53 per cent del total, les dades provisionals de l'any 2002 incrementen aquest percentatge fins al 67.