Els habitants de les casernes de Sant Andreu exposem:

Que la situació actual que estem vivint és cada cop més precaria degut a la pressió a què ens veiem sotmesos/es des de fa ja molts mesos; d’una banda, l’assetjament policial a tothora que ens impedeix un desenvolupament normal de la nostra, ja de per sí i per raons alienes a la nostra voluntat, lamentable quotidianitat; de l’altra, per l’assetjament diari de les màquines excavadores que amenacen les nostres vivendes, si no és que les enderroquen directament mentre som fora treballant o arreglant papers. Les condicions de vida a les quals hem d’enfrontar-nos no passarien cap exàmen de drets humans: no tenim aigua, no tenim lavabos, no tenim cuines, no tenim finestres i encara a alguns ens deixen sense sostre. Ara arriba l’hivern, l’aire fred s’escola per tot arreu i les mantes no alleugereixen el desànim i la desolació que s’abriguen als terres o als matalassos de les casernes.

És per aixó que els habitants de les casernes de Sant Andreu demanem a l’Ajuntament de Barcelona:

Un reallotjament digne de tots i totes les persones que vivim en aquestes casernes, sense excepcions, sense distincions, per tothom, durant els mesos d’hivern (de desembre a març); pensem que aquesta és una tasca que correspon a aquest Ajuntament, i pensem també que les forces polítiques d’esquerres que el governen no poden aclucar els ulls durant més temps davant d’aquesta terrible situació. Cal que es doni compliment immediat al que disposa la Carta dels Drets Humans a la Ciutat, que aquesta administració barcelonina va signar.

Adrecem aquesta carta oberta a l’Ajuntament perquè es pronuncii respecte a les nostres demandes, i ho faci públicament i el més aviat possible.
Atentament,

Assemblea de habitants de les casernes de Sant Andreu 25/11/2003