En referència a la problemàtica sorgida amb l'ocupació de les casernes militars, l'AVV de Sant Andreu-Tramuntana (Zona Nord) vol adreçar-se al conjunt del veïnatge per informar de l'evolució de la situació i tanmateix, per transmetre informacions rebudes en el marc de la Comissió de Seguiment Comunitària que es va crear i que es reuneix periòdicament amb les Administracions públiques a fi de traslladar "el neguit social":

Objectius i estratègies de les Administracions públiques per superar i "controlar" la problemàtica mestres perduri l'ocupació de les casernes militars:

1. Respecte a quan arribi l'orde judicial de desallotjament que s'espera sigui aviat ja que el judici està "vist per a sentencia". No obstant, cal ressaltar que existeix l'expectativa vers a que es puguin cursar recursos judicials per part dels advocats defensors dels immigrants i altres col·lectius i per tant, que el desallotjament definitiu de les casernes s'allargui en el temps (no és segur tant sols una possibilitat).

1.A Aconseguir que hi hagin les menys persones possibles habitant les casernes militars.
Aquest fet s'aconsegueix amb una triple "estratègia", totes elles dins de la legalitat vigent (llei d'estrangeria):
a) Amb una forta pressió policial als immigrants il·legals i a la vegada, executant les repatriacions dels mateixos (es parla d'entre 100 i 200 immigrants repatriats segons les fonts consultades).
b) Paral·lelament, amb l'aplicació d'una política social de reallotjaments per part de Creu Roja i dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona. Cal ressaltar que es tracta bàsicament d'immigrants il·legals o altres col·lectius socials amb certs recursos propis. És a dir, d'aquelles persones que puguin anar a viure a cases de familiars i/o amics (es parla aproximadament d'unes 350 persones fins ara).
c) També s'ha produït un cert efecte "ESTAMPIDA" d'aquells immigrants il·legals que han fugit per por de ser "agafats" per la policia. (Entre 100 i 200 immigrants fins ara segons les fonts consultades).

De fet, aquesta triple estratègia ha donat fruïts molt palpables: s'ha passat d'uns 600-800 residents a les casernes al més de juliol a les 100-150 persones actuals.

1.B Tenir previst un Pla d'Urgència de Reallotjament perquè cap persona necessitada "pugui afirmar" que no va poder marxar de les casernes militars perquè no sabia on anar. Dit d'altra forma, quan la jutgessa aclareixi "quan de temps tenen els immigrants i altres col·lectius per desallotjar les casernes", la Creu Roja i els serveis socials municipals desplegaran a la zona un intens dispositiu assistencial a fi de reallotjar les persones encara residents a les casernes militars.

2. Per millorar les dificultats de convivència al barri (inseguretat ciutadana, conductes incíviques, etc.) i per tant, "baixar" la tensió veïnal sorgida.

2.A Impedir que "entrin nous ocupants a les casernes" mitjançant el desplegament d'un fort operatiu policial de control a la zona tant de la policia nacional com d'agents municipals (encara que no sigui competència seva). Des d'aquesta perspectiva, de la realitat actual es desprèn que hi han "certs col·lectius" que aguanten be la pressió policial i per tant, que "van i venen de les casernes". Ex; actualment hi ha una mena de banda de menors marroquins a la zona, algunes prostitutes, i un petit grup de drogaaddictes així com més d'un centenar d'immigrants NO REPATRIABLES sense causes judicials pendents.

2.B Òbviament es manté el "ferreo dispositivo policial de dia y de noche en la zona" per controlar i prevenir baralles, petit furts als comerciants i als veïns, etc. Creiem que l'eficàcia en aquest aspecte ha estat molt notable i quasi del 100% (el barri està molt més tranquil).

2.C S'ha demanat a les entitats del barri "que NO ESCALFIN als veïns" i per tant, que evitem possibles tensions socials.

2.D És continua amb el desnonament de les casernes que s'està fent de tal forma que "s'impedeixin" dos fets importants:
a) Que els immigrants "dominin" les casernes. De fet s'aprecia que els immigrants han de seguir un certs "camins" ENLLUMENATS per entrar i sortir de les casernes.
b) Que els immigrants puguin fer vida social. Amb el qual s'aconsegueix a més de no afavorir, diguem-ne un entorn afable i acollidor pels immigrants, que la "percepció social" de les persones allà allotjades sigui la mínima.

Conclusions:

1. El barri torna a la seva tranquil·litat, poc a poc, i aquest fet és molt positiu. Les Administracions públiques semblen haver reaccionat de forma molt ferma, i encara que es produeixi amb un any de retard (que mai els hi perdonarem), la mateixa, és un fet molt positiu per a la superació "raonable" d'aquesta complexa realitat.

2. Per altra banda, s'està desmantellant "el caldo de cultivo social " que suposaven les casernes militars per a alimentar segons quins grups minoritaris (deu-quinze persones) diguem-ne, poc positius amb conductes poc adequades a eradicar.

3. Respecte a l'atenció social dels immigrants: dons...devem pensar que s'ha produït una petita batalla dins una gran guerra com és el complex fenomen de la immigració il·legal. S'ha guanyat o s'ha perdut la batalla? Depèn amb els ulls que ens ho mirem. És veritat que Sant Andreu no ha estat "el vergonyós Alcarrás" però....certament hi han hagut "masses baixes" com per poder parlar de victòria. Per una banda, molts comerciants i veïns adjacents a les casernes s'ho han passat, o millor dit, ho hem passat, "força malament" durant massa temps. Hem patit massa inseguretat, incivisme, etc, durant masses mesos i això ha calat al veïnatge de forma molt negativa amb molt malestar social, això és molt cert. Però tanmateix, quan acabi tot, sabem i per tant, hem de ser conscients que hi quedaran encara centenars de immigrants il·legals de les casernes militars que al carrer i per tant, que continuaran a la marginació social que tant perillosa és per tots plegats; immigrants i autòctons. Ens hagués agradat no patir tant durant tant de temps, i el més important, no tornar a patir mai més. No ho hem aconseguit. Tot continua igual.

AVV. Sant Andreu-Tramuntana (Zona Nord)


Pg de Torras i Bages 101-103 Baixos.
Telèfon: 93.274.03.34
Horari d'atenció als veïns:
de dilluns a dijous de 17 a 20 hores.
divendres de 10 a 13 hores.