Després de 2 mesos des de l’inici de la nostra intervenció sanitària d’ajuda humanitària a la població exclosa (ocupes i migrants sense papers) que viu a les casernes de Sant Andreu hem realitzat aquest informe, avalat amb informació suficientment contrastada i amb el degut coneixement de causa.

Per aquest motiu, després de múltiples entrevistes amb tots els agents socials que hi intervenen, (Districte de Sant Andreu, Subdelegació del Govern espanyol a Barcelona, Creu Roja, Síndic de Greuges) i amb les persones afectades per l’exclusió social, es va prendre la decisió de dur a terme una enquesta socio - demogràfica i sanitària sobre les persones que assistien a la consulta de Metges del Món (MdM) cada dijous.

Hem assistit 94 persones de les casernes. Si estimem una població total de 500 persones, podem afirmar que un 20% de la població que viu dins el recinte de les casernes ha freqüentat com a mínim una vegada la nostra consulta. En comparar aquest fet amb la freqüentació evidenciada en la bibliografia mèdica observem una hiperfreqüentació en el nostre àmbit d’intervenció. Es una evidència que la hiperfreqüentació en atenció primària es correlaciona amb una alta prevalença de patologia psicosocial, sovint emmascarada per la patologia psicosomàtica.

Un estudi recent (Dra. Borrell) (Fundació Jaume Bofill) evidencia que a Catalunya existeix una desigualtat en salut per raons de gènere i estatus socioeconòmic. No ens ha d’estranyar que aquestes desigualtats s’incrementin entre la població de persones excloses que nosaltres atenem.

1 Consulta de MdM a les casernes de Sant Andreu
La població assistida de les casernes de Sant Andreu és jove, amb una edat mitjana de 26 anys (9 mesos - 50 anys). El 75% de la població es troba en el tram d’edat entre els 18 i els 30 anys. El 3,4% són nens > de 14 anys. (Veieu Taula 1). El 90,4% són homes i el 9,6%, dones.

Edat(núm = 88) MitjanaRangDE 26,470,10 - 50,07,76 Sexe(núm = 94) HomeDona 90,4%9,6% Procedència(núm = 84) Àfrica SubsaharianaRegió del MagribEuropa de l’EstAmèrica llatinaUnió EuropeaEstat espanyol 45 %35 %14 %2 %2 %2 %

Taula 1 : dades demogràfiques
En relació a la procedència, el 45% son d’origen subsaharià, el 34,5% magribins, el 14% d’Europa de l’est, un 2 % llatinoamericans i la resta, de la UE.

El temps mig d’estança a Barcelona és de 14,9 mesos, amb un rang que va d’1 a 160 ( DE 26,8 ). El 75 % du menys d’un any a la ciutat. S’ha detectat població africana que reconeix que després d'arribar en pastera a les Illes Canàries va ser evacuada d’allà en avions i abandonats a Barcelona. A persones que procedeixen de països en guerra no se'ls ha concedit la condició de refugiats polítics.

A excepció de les persones de la UE ningú no disposa de papers en regla de l'Estat espanyol.
El 95% dels casos pernocten permanentment a les casernes, que esdevé el seu únic sostre per a aixoplugar-se.
El 21% d’ells menja només una vegada al dia, segurament en menjadors socials.Tot plegat seria un indicador que es troben sense ni cinc, i sense possibilitats de cap mena de treball.

La patologia que hem trobat no és molt diferent de la que trobem en població catalana; la incidència alta de certa patologia, en canvi, ens fa sospitar d'una alta prevalença de malalties psicosomàtiques d'arrel psicosocial, d'altra banda molt freqüent en població que pateix l’exclusió social. (Veieu Taula 2).

Problemes de salut localitzats amb freqüència, com epigastràlgies, nàusees, dolors musculars de l’espatlla, al·lèrgies cutànies, cefàlees i marejos ens suggereixen el seu origen psicosomàtic. La falta de mitjans per a descartar patologia orgànica i la poca intimitat de la consulta no ens han permès de descartar el seu origen psicosomàtic i diagnosticar patologia psicosocial que, de ben segur, existeix.

Els pocs nens que hem atès han estat derivats a la xarxa pública i ens han estat retornats sense ser citats a la consulta pediàtrica per a fer-ne el seguiment i control preventiu del programa del nen sa.

Casos que considerem candidats per a un estudi, sigui en hospital o de manera ambulatòria: només va ser ingressada una pleuropneumònia i un cas d’adenopaties cervicals als serveis públics, i un cas d’hèrnia discal amb compromís neurològic greu fou intervingut per mediació de MdM a l’Hospital de Vilafranca del Penedès.
Dos casos d’HTA greu foren donats d’alta després del control de la TA amb antihipertensius, sense citar-los a la consulta programada per a seguiment i estudi diagnòstic d’HTA secundària. Encara que petit, un % d’hipertensos ho són per causes curables, i per fer-ho possible és imprescindible el seu diagnòstic i tractament. A un cas de DMID se l’ha derivat als SS per a assegurar-li una dieta adequada amb tres àpats al dia.

Taula 2: Morbilitat
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Vàlid respiratori 12 12,8 13,5 13,5
febre 3 3,2 3,4 16,9
dolor osteoarticular 17 18,1 19,1 36,0
dermatologia 13 13,8 14,6 50,6
oftalmològiques 3 3,2 3,4 53,9
circulatori 3 3,2 3,4 57,3
odontològiques 4 4,3 4,5 61,8
cefàlees 6 6,4 6,7 68,5
traumatisme, ferides 8 8,5 9,0 77,5
digestiu 9 9,6 10,1 87,6
diabetis 2 2,1 2,2 89,9
astènia 3 3,2 3,4 93,3
urinàries 2 2,1 2,2 95,5
ginecològiques 2 2,1 2,2 97,8
altres 2 2,1 2,2 100,0
Total 89 94,7 100,0
Missing System 5 5,3
Total 94 100,0

Pel que fa a la integració als serveis públics sanitaris cal apuntar que, si bé un 53% disposen de targeta sanitària, aquestes estan repartides en diversos CAP de la ciutat; el baix percentatge d’ells que disposen de la cartilla de vacunació ens fa sospitar que la seva adherència als centres d’AP és molt baixa. És a dir: només són atesos de forma espontània o a urgències. Moltes d’aquestes persones no tenen metge assignat per la qual cosa no accedeixen a l’atenció continuada ni als programes d’activitats preventives, ni al seguiment dels seus problemes de salut. (veieu taula 3)

Les raons podrien ser múltiples, sigui que no tinguin interès per al seguiment, per por, per falta d’informació o per una falta d’acompanyament i comunicació a càrrec dels serveis sociosanitaris públics.

Tabla-3: Dades d’integració a serveis públics
Targeta sanitària 52,1%
Targeta vacunació 8,2 %
Us de preservatius* 41,4 %
Derivació a xarxa publica 32,6%
Prescripció medicaments 41,4 %
* % de pacients que responen no tenir accés als preservatius, als quals se’ls n’ha subministrat.

2 Sanejament i situació mediambiental: (Taula 4)
En els dos recintes (9ha, prop de 100.000m2, equivalents a prop de 7 illes de l’eixample) només hi ha un punt d’aigua en condicions molt poc higièniques. Han de recollir l’aigua amb bidons de plàstic i transportar-les a pes o amb carretons fins als seus habitatges. Malgrat tot, ens ha sorprès la detecció de molt escassa patologia associada a les males condicions mediambientals i higièniques que pateixen.

Taula 4 Medi ambient i sanejament
Recollida de deixalles No existeix
Aigua potable 1 aixeta
Evacuació d’excretats Absència de lavabos
Llum Alguns punts

No existeixen ni dutxes ni wàters, per la qual cosa han d’evacuar a l’exterior, en els jardins on s’amunteguen tones de residus, amb insectes i rates. Tot plegat constitueix un focus de contaminació amb alt risc de transmissió de malalties infeccioses. Cal dir que aquesta situació ha canviat els darrers 10 dies, per bé que les operacions de “neteja” no s’estan duent a terme amb la finalitat de garantir la salubritat de l’entorn de cara a aquest col·lectiu; per exemple, no s’han situat, malgrat la nombrosa població que representen, contenidors de deixalles de cap mena. (a qualsevol poble de 9ha. de superfície i amb 500 habitants és obligatòria la disposició d’elements de concentració i recollida de deixalles, i el seu manteniment habitual per part de l’administració competent).

Per sort hem observat que en general s’esmercen molt per a tenir el seu hàbitat net, renten la seva roba i acuren la seva higiene personal per a protegir-se de les condicions infrahumanes en què viuen. Sorprèn la dignitat humana amb què suporten la seva situació d’exclusió i precarietat.

En la nostra intervenció hem derivat als serveis públics el 33% dels pacients atesos. A molts d’ells, atesos d’urgències, no se’ls ha facilitat la integració: no se’ls ha assignat metge ni se’ls ha donat cap cita prèvia, per la qual cosa difícilment podran ser beneficiaris d’una atenció correcta.

S’han prescrit medicaments al 65% dels pacients, adquirits per la nostra organització. Hem detectat traves burocràtiques per a obtenir-los i falta de diners per a comprar-los. També cal esmentar que, en algun cas, hem pogut gaudir de la solidaritat de professionals de la salut pública.

El 41,4% dels enquestats sense accés a condons han acceptat preservatius per a la prevenció de les MTS/SIDA

3 Problemes detectats:
Dificultats per a l’accés als serveis sanitaris de la xarxa publica.
Integració inadequada a l’atenció primària en salut.
Falta d’informació i comunicació dels immigrants sense suport d’acompanyament a través de mediadors interculturals.
Nutrició inadequada.
Dificultats burocràtiques múltiples que no faciliten ni la tramitació de la targeta sanitària ni l’accés gratuït a les medecines. El procés es feixuc i els beneficiaris són reticents a seguir-lo, probablement per la dificultat que representa en la seva situació, i per temor.
Falta de programa de dinamització per a l’organització comunitària entre els ocupants de les casernes
Falta de serveis adequats de llum, aigua potable, evacuació d’excretats i de recollida de deixalles.
Per la qual cosa podem concloure afirmant que aquestes persones tenen limitat l’accés a uns serveis adequats i complets de serveis assistencials de salut.
Malgrat això, cal destacar que el dret a l’assistència és una petita part dels drets a la salut, tal com contempla la legislació catalana, europea i espanyola, i l’adhesió de l’Estat espanyol a la convenció i declaració sobre els Drets Humans.

No hem d’oblidar que la definició de salut d’Alma Ata, de l’OMS, i les conclusions del Congrés de Cultura Catalana (Prada de Conflent, 1976), defineixen que la salut no es la simple absència de malaltia sinó el benestar físic, psíquic i social.
El benestar social passa pel dret a un sostre amb llum i aigua potable, un treball i el sanejament mediambiental. A les casernes de Sant Andreu hi manca tot plegat. S’hi viu en condicions infrahumanes, sense pràcticament aigua potable, una aixeta per a 500-600 persones, sense un indret on fer les necessitats i amb tones de deixalles escampades des de fa mesos en el recinte.
Està clar que les autoritats responsables de la salut i el benestar d’aquesta població no estan complint amb les seves obligacions i la seva actitud frega el delicte en la mesura que estan violant els Drets Humans.
Per tant ens veiem amb l’obligació ètica de denunciar les autoritats sociosanitàries per no haver donat la cobertura assistencial adequada a la població de les casernes, i a les municipals per obviar el sanejament del recinte i els habitats, amb una recollida regular de deixalles, i estar permetent el no subministrament d’aigua potable i llum.

SPSS - ESTADÍSTICA
Statistics

EDAT TEMPRESI DIESPERN APATSDIA
N Valid 88 76 74 56
Missing 6 18 20 38
Mean 26,4784 14,9342 6,8378 2,1250
Std. Deviation 7,7657 26,8504 ,9070 ,8326
Minimum ,10 1,00 ,00 1,00
Maximum 50,00 160,00 7,00 3,00

EDAT Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid ,10 1 1,1 1,1 1,1
1,00 1 1,1 1,1 2,3
16,00 1 1,1 1,1 3,4
17,00 2 2,1 2,3 5,7
18,00 2 2,1 2,3 8,0
19,00 1 1,1 1,1 9,1
20,00 5 5,3 5,7 14,8
21,00 5 5,3 5,7 20,5
22,00 8 8,5 9,1 29,5
23,00 5 5,3 5,7 35,2
24,00 1 1,1 1,1 36,4
25,00 9 9,6 10,2 46,6
26,00 6 6,4 6,8 53,4
27,00 7 7,4 8,0 61,4
28,00 8 8,5 9,1 70,5
29,00 3 3,2 3,4 73,9
30,00 2 2,1 2,3 76,1
31,00 4 4,3 4,5 80,7
32,00 5 5,3 5,7 86,4
33,00 2 2,1 2,3 88,6
35,00 2 2,1 2,3 90,9
37,00 1 1,1 1,1 92,0
40,00 2 2,1 2,3 94,3
41,00 1 1,1 1,1 95,5
44,00 2 2,1 2,3 97,7
47,00 1 1,1 1,1 98,9
50,00 1 1,1 1,1 100,0
Total 88 93,6 100,0
Missing System 6 6,4
Total 94 100,0

SEXO
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid varón 85 90,4 90,4 90,4
mujer 9 9,6 9,6 100,0
Total 94 100,0 100,0

ORIGEN
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid 10 10,6 10,6 10,6
Algèria 5 5,3 5,3 16,0
Bulgària 2 2,1 2,1 18,1
Espanya 1 1,1 1,1 19,1
espanyola 1 1,1 1,1 20,2
França 1 1,1 1,1 21,3
Gabha 1 1,1 1,1 22,3
Ganha 12 12,8 12,8 35,1
Geòrgia 1 1,1 1,1 36,2
Ghana 23 24,5 24,5 60,6
holandès 1 1,1 1,1 61,7
Libèria 1 1,1 1,1 62,8
Marroc 23 24,5 24,5 87,2
R Dominicana 1 1,1 1,1 88,3
Romania 2 2,1 2,1 90,4
Rússia 1 1,1 1,1 91,5
Sierra leone 1 1,1 1,1 92,6
Tunísia 1 1,1 1,1 93,6 Ex-Iugoslàvia 2 2,1 2,1 95,7
Ex-iuguslavia 4 4,3 4,3 100,0
Total 94 100,0 100,0

PROCEDÈNCIA Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid Àfrica subsahariana 38 40,4 45,2 45,2
Magrib 29 30,9 34,5 79,8
Europa de l’est 12 12,8 14,3 94,0
Amèrica llatina 1 1,1 1,2 95,2
Unió Europea 2 2,1 2,4 97,6
Espanya 2 2,1 2,4 100,0
Total 84 89,4 100,0
Missing System 10 10,6
Total 94 100,0

TEMPS DE PERMANÈNCIA A BARCELONA
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid 1,00 5 5,3 6,6 6,6
2,00 9 9,6 11,8 18,4
3,00 9 9,6 11,8 30,3
4,00 5 5,3 6,6 36,8
5,00 2 2,1 2,6 39,5
6,00 13 13,8 17,1 56,6
7,00 4 4,3 5,3 61,8
8,00 2 2,1 2,6 64,5
9,00 2 2,1 2,6 67,1
10,00 2 2,1 2,6 69,7
11,00 1 1,1 1,3 71,1
12,00 3 3,2 3,9 75,0
15,00 2 2,1 2,6 77,6
18,00 1 1,1 1,3 78,9
24,00 5 5,3 6,6 85,5
30,00 2 2,1 2,6 88,2
36,00 5 5,3 6,6 94,7
48,00 1 1,1 1,3 96,1
82,00 1 1,1 1,3 97,4
150,00 1 1,1 1,3 98,7
160,00 1 1,1 1,3 100,0
Total 76 80,9 100,0
Missing System 18 19,1
Total 94 100,0

DIES DE LA SETMANA DE PERMANÈNCIA A LES CASERNES
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid ,00 1 1,1 1,4 1,4
4,00 1 1,1 1,4 2,7
5,00 1 1,1 1,4 4,1
7,00 71 75,5 95,9 100,0
Total 74 78,7 100,0
Missing System 20 21,3
Total 94 100,0

ÀPATS DIA
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid 1,00 16 17,0 28,6 28,6
2,00 17 18,1 30,4 58,9
3,00 23 24,5 41,1 100,0
Total 56 59,6 100,0
Missing System 38 40,4
Total 94 100,0

TARGETA SANITÀRIA
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid si 38 40,4 52,1 52,1
no 35 37,2 47,9 100,0
Total 73 77,7 100,0
Missing System 21 22,3
Total 94 100,0

TARGETA VACUNACIÓ
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid si 5 5,3 8,2 8,2
no 56 59,6 91,8 100,0
Total 61 64,9 100,0
Missing System 33 35,1
Total 94 100,0

MORBILITAT
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid respiratori 12 12,8 13,5 13,5
febre 3 3,2 3,4 16,9
Dolor osteoarticular 17 18,1 19,1 36,0
Dermatologia 13 13,8 14,6 50,6
oftalmològiques 3 3,2 3,4 53,9
circulatori 3 3,2 3,4 57,3
odontològiques 4 4,3 4,5 61,8
cefàlees 6 6,4 6,7 68,5
Traumatisme, ferides 8 8,5 9,0 77,5
digestiu 9 9,6 10,1 87,6
Diabetis 2 2,1 2,2 89,9
astènia 3 3,2 3,4 93,3
urinàries 2 2,1 2,2 95,5
ginecològiques 2 2,1 2,2 97,8
altres 2 2,1 2,2 100,0
Total 89 94,7 100,0
Missing System 5 5,3
Total 94 100,0

DERIVACIÓ Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid si 30 31,9 32,6 32,6
no 62 66,0 67,4 100,0
Total 92 97,9 100,0
Missing System 2 2,1
Total 94 100,0

Prescripcions medicamentoses MdM
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid 1,00 59 62,8 64,8 64,8
2,00 32 34,0 35,2 100,0
Total 91 96,8 100,0
Missing System 3 3,2
Total 94 100,0

ÚS PRESERVATIU
Frequency Percent Valid Percent Cumulative Percent
Valid si 12 12,8 41,4 41,4
no 17 18,1 58,6 100,0
Total 29 30,9 100,0
Missing System 65 69,1
Total 94 100,0

Barcelona, juliol del 2003
Metges del Món - Catalunya
Carrer de Tuset núm. 21. Barcelona, 08006 (Barcelonès)
Carretera de Sant Feliu núm. 33. Girona, 17004 (Gironès)
Telèfon +34 932 411 780, +34 972 228 594
metgesdelmon@catalunya.org