· Els indicadors
Per a analitzar quina és la situació del mercat laboral a Sant Andreu ens haurem de fixar també en la cojuntura econòmica en general, ja que ja hem vist la cojuntura demogràfica i la de l'habitatge. Tot i que ens extendrem més en el mercat laboral, cal veure quina és la capacitat econòmica de la població. Per aquesta introducció general ens fixarem en els següents indicadors: capacitat econòmica i desigualtat social.

· La cojuntura econòmica a Sant Andreu
Cal dir per començar que el poder adquisitiu de la població de Sant Andreu està un 7% per sota de la mitjana de la ciutat de Barcelona. L'índex de necessitat social a Sant Andreu és superior ( 672 ) a l'índex de necessitat de la ciutat de Barcelona ( 648 ). I la tendència durant els darrers anys és que tant a Sant Andreu com a la ciutat l'índex de necessitat ha anat augmentant.

Pel que fa al mercat de treball s'observa que a Sant Andreu, el 1996 la població activa ( 46%) era superada per la pobalció inactiva ( 54% ). S'ha observat que ha augmentat la població jubilada ( envelliment de la població ) i hi ha hagut un descens de la població estudiantil i de la que es dedicava a fer feines de casa de manera exclusiva.

Les activitats econòmiques que es realitzen a Sant Andreu són : el comerç al detall, la indústria, els transports i comunicació, bars i hosteleria. És a dir, hi ha una gran concetració en el petit comerç, sobretot.

· Condicions laborals i econòmiques del jovent
Per entendre millor la cojuntura econòmica i de treball cal que fem una aprofundització en les condicionsde treball. En especial, del jovent.

Per començar, pel que fa al jovent, cal destacar que l'atur de la gent que té entre 25 i 29 anys iguala quasi a la gent de 55 a 59 anys i és menor que el que afecta a gent de trenta a 49 anys. És a dir, l'atur afecta de manera més patent a la gent més jove i a la gent més gran. Destacant que són les dones les que el pateixen més que els homes ( aquí hem de comptar en què les dones que treballen a la llar no es compten com a població activa ). Igualment el 43,1% del i les joves catalanes de 16 a 24 anys han estat onze mesos o menys treballant sense interrupció en la seva ocupació actual. El 35% ha treballat d'un a tres anys i només un 21% ho ha fet durant tres anys i més.

Cal destacar que en aquestes feines temporals el lloc de treball és ocupat per diverses persones , amb la qual cosa augmenta la temporalitat. S'observa la tendència a l'augment de contactes temporals de sis mesos, tres mesos, un mes o d'hores. Aquesta inseguretat es veu cada cop més perpetuada amb l'augment ( d'un 400%) entre 1996 i 1998 de les ETTs. Més en general, les dades de l'any 2001 a l'Estat espanyol ens indiquen una nul.la contractació indefinida del jovent. El jovent és contractat generalment ( 88% de contractació temporal ) amb contractes eventuals per circumstàncies de la producció, a temps parcial i per obra i servei.Els contractes de pràctiques, de formació o de becaris també són freqüents.

Cal destacar que l'augment dels sous no és proporcional a l'augment dels preus dels productes. I que en l'últim estudi del CIS al Principat les famílies destinen prop del 70% del seu sou a pagar l'habitatge.

De la descripció que hem fet ara mateix, una descripció força general, se'n despren el següent:

El preu dels habitatges i del sòl a Sant Andreu és elevat. Però, per contra, la capacitat econòmica de la població de Sant Andreu està per sota de la mitjana de la de Barcelona. Sant Andreu no destaca per ser una zona on les capacitats econòmiques siguin altes ni tampoc per ser un territori on no hi hagi desigualtats socials. Llavors, els preus dels habitatges no tenen cap correspondència amb els sous ni el poder adquisitiu ni el nivell de vida de la gent de Sant Andreu. És més, la població de Sant Andreu va envellint. A part que les condicions econòmiques de gran part de les persones majors d'edat no és de les millors, la poca gent jove que hi ha es troba que, donat les condicions de treball que ens dónen, no podem accedir als preus dels habitatges que hi ha a Sant Andreu. Per tant, la solució és marxar de Sant Andreu i anar a viure a un lloc on els preu siguin més assequibles. I la gent que es pugui permetre comprar els pisos al preu actual no serà la gent jove del poble de Sant Andreu. Si la població envelleix és, a part d'altres factors demogràfics, perquè la gent jove de Sant Andreu és troba en una situació insostenible. I les mateixes dades estadístiques són les que ens deixen entreveure aquesta reflexió.