Les últimes
dades sobre el nombre de bitllets de 500 euros circulant a
Espanya són sorprenents. Ni més ni menys que 72 milions, el
25% de tots els bitllets d'aquesta denominació emesos pel
BCE. Si fa un any la seva xifra superava clarament la dels
bitllets de 20 euros, en aquests moments supera fins i tot
la quantitat de bitllets de 5 euros. És cert que moltes de
les activitats il·lícites que estan aflorant a Espanya, com
es pot comprovar en l'últim escàndol de Marbella, poden explicar
una part d'aquesta acumulació de bitllets de 500. No obstant
això, la major part l'explica el sector immobiliari, que,
per cert, és un dels principals atractius que els mafiosos
estrangers troben per acabar blanquejant els seus diners a
la costa espanyola.
Segur
que recorden que en els anys anteriors a la introducció de
l'euro es va parlar molt de la influència del diner negre
en el creixement dels preus de l'habitatge. Tot aquest diner
necessitava una sortida davant la imminent arribada de la
nova moneda. Doncs bé, sembla que, en contra del que s'esperava
(la desaparició del diner negre amb l'arribada de l'euro),
s'ha produït una reeixida transició de les pessetes negres
als euros negres. La forta demanda d'habitatge dels últims
anys ha afavorit que els qui van comprar habitatges amb pessetes
negres les hagin transformades en euros negres, fins i tot
amb un gran benefici.
Em comenten
que a Madrid s'està demanant entre el 30 i el 50% en negre
per a la compra d'habitatges usats. En les vivendes noves,
els percentatges oscil·len entre el 5 i el 20%. Desafortunadament
aquest procés solament pot anar a pitjor, ja que una vegada
s'ha comprat un habitatge amb diner negre les transaccions
posteriors tenen una elevada probabilitat d'implicar també
pagaments en diner negre.
|
|
La raó és fonamentalment fiscal. L'única forma d'evitar pagar
per l'increment patrimonial produït des de la compra és que
el preu de venda sigui el més baix possible. Però això implica
que en la següent transacció el venedor no estarà disposat
a pagar per l'increment patrimonial del que li va vendre l'habitatge,
més l'increment aconseguit per ell mateix.
Per tant
la proporció de diner negre que es demana anirà en augment
mentre el preu de l'habitatge segueixi creixent. És clar que
l'elevada rendibilitat de l'habitatge ha fet del sector un
imant per a inversors i especuladors. Si d'aquesta rendibilitat
l'Agència Tributària en mossegués una proporció important,
com hauria de ser segons les lleis tributàries, hi hauria
sens dubte molta menys especulació, ja que la rendibilitat
neta després d'impostos seria bastant menor. El diners recaptats
podrien destinar-se a afavorir l'accés a l'habitatge dels
col·lectius amb més dificultats o fins i tot a pagar per les
despeses fiscals d'una generosa desgravació per lloguers.
Senyor Solbes: atès que ha decidit no eliminar la desgravació
fiscal a l'habitatge en la minireforma de l'IRPF, si vol parar,
almenys parcialment, l'espiral inflacionista, tinc un consell:
prioritzi que l'Agència Tributària encreui la informació dels
preus de venda declarats a Hisenda i els preus de taxació.
Si els intermediaris immobiliaris amateurs, i a temps parcial,
i els petits xiringuitos de compravenda d'habitatge paguessin
a la hisenda pública per l'increment patrimonial real, molts
d'aquests especuladors s'allunyarien del mercat, deixant de
pressionar els preus i permetent que els compradors per viure
trobessin habitatges més econòmics.
|
