Tots
aquells barcelonins que pensin a adquirir un pis de segona
mà com a alternativa econòmica a l'obra nova han de saber
que hauran de poder pagar una mitjana de 350.000 euros. Aquesta
és la xifra que, segons les dades dels agents de la propietat
immobiliària (API) i de la xarxa Comprarcasa, es paga per
un pis usat a Barcelona. Els càlculs, però, són clars. De
gener a març del 2005, el metre quadrat de segona mà a Barcelona
s'ha encarit un 6%, fins a situar-se en els 3.927 euros de
mitjana. Si es multiplica aquesta xifra pels 89 metres quadrats
que tenen els habitatges de la Ciutat Comtal, sempre segons
les dades dels API, dóna com a resultat 349.503 euros.
Si bé
és cert que el cost d'un pis pot variar segons el districte,
el president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària
de Barcelona, Joan Ollé, ja va avançar ahir que la diferència
de preus entre els diferents barris de la ciutat "cada cop
s'escurça més".
Segons
les dades dels API, en el primer trimestre d'aquest any el
preu dels pisos de Barcelona ha augmentat un 13% respecte
al mateix període del 2004. Ollé va explicar que aquest percentatge
suposa un repunt respecte a "la tendència a la baixa que semblava
que s'havia iniciat a començaments de l'any passat". Malgrat
tot, el president del Col·legi d'APIs va assegurar que "és
optimista" i que preveu tancar l'any amb "encariments d'un
sol dígit, entre el 8% i el 9%". En tan sols dos anys, el
preu dels pisos de segona mà de Barcelona ha crescut un 38,7%,
al passar dels 2.831 euros per metre quadrat del primer trimestre
del 2003 als 3.927 euros d'ara.
Un
17% més a Nou Barris
Si s'analitzen les dades per districtes, la dada més sorprenent
es troba a Nou Barris, on els pisos han augmentat el seu preu
un 17% en tres mesos. Per Ollé, aquest percentatge s'explica
perquè "és la zona amb els preus més baixos" i la tendència
és igualar preus a tota la ciutat. Pel que fa als encariments
interanuals, Nou Barris i Ciutat Vella són els que més pugen,
amb un creixement del 17% cadascun.
|
|
Respecte
als elements que provoquen que un mateix pis de segona mà
s'encareixi en només tres mesos, quan no hi ha costos de construcció
ni de sòl, Ollé ho té clar. Per una banda, "el preu dels pisos
el marca el comprador, el que aquest, finalment, paga per
l'habitatge". I, per l'altre, "els propietaris dels immobles
cada vegada volen més diners pel seu pis. En nou de cada deu
casos, el propietari demana a l'API que vengui el seu habitatge
per més diners del que el professional considera oportú".
Competència
deslleial
A aquests dos factors s'hi afegeix, en opinió d'Ollé, que
la liberalització del sector ha comportat que qualsevol pugui
exercir d'agent immobiliari sense haver de complir cap tipus
de regulació o normativa, que sí compleixen els professionals
que estan col·legiats. "En els últims anys, han sorgit individus
i empreses que només tenen un afany especulatiu, que fan competència
deslleial, i que repercuteixen comissions abusives en els
preus", va dir Ollé. La comissió de venda que s'emporten els
API col·legiats oscil·la entre el 3% i el 5%.
Per tot
això i perquè la gent necessita un pis on viure, el president
del Col·legi d'APIs considera que els preus dels habitatges
no baixaran, i que com a molt s'estabilitzaran. A més, per
satisfer la demanda, malgrat els preus, "les entitats financeres
flexibilitzen cada cop més els crèdits hipotecaris allargant
els terminis i concedint el 100% de la taxació", va concloure.
|
