dimecres 29 de març 2006, 8 del vespre, plaça Orfila

On és la participació ciutadana?

Convocatòries sobre l'estat dels districtes, Audiències Públiques, Iniciatives Populars, Consultes ciutadanes, Fòrums i consells sectorials, Comissions de Seguiment, Plenaris oberts a la participació ciutadana, Consells Ciutadans, Normes de funcionament dels districtes... fum i màrqueting polític al cap d'avall. On està aquesta aquesta participació? On els ponts que se suposa tendeix l'administració al ciutadà per a escoltar i atendre en tant que sigui possible les seves reivindicacions? No parlem aquí del tot s'hi val, parlem d'escoltar a les comunitats que demanen diàleg i obrir vies de consens per a procurar solucions més justes i col·lectives. Avui 29 de març de 2006 un mínim d'onze plataformes ciutadanes que el centralisme i les falses maneres de l'ajuntament de Barcelona ha despreciat, perquè no combreguem amb les seves 'rodes de molí de disseny cívic' i lluitem per a impedir nyaps i potinades, sortim a l'hora als carrers per a manifestar el nostre malestar amb aquestes pràctiques, tant semblants a les de l'administració Nordamericana, que menteix per a justificar els seus arguments agressius i presenta aliats que no són altre cosa que traïdors botiflers ansiosos d'ensumar la flaire del 'poder'. Al nostre poble, a Sant Andreu de Palomar, ens ensarronen, amb l'ajut d'associacions veïnals que no tenen empatx en trencar un moviment veïnal com és el Grup Sant Andreu per Les Casernes, i als nostres, pràcticament últims, terrenys públics es faran un fart de construir-hi pisos privats. On és la veritable participació ciutadana? Als despatxos entre constructors, polítics i 'líders' venuts? Avui, cada col·lectiu en les seves zones d'influència i amb els seus respectius continguts, però amb un rerefons comú "L'administració té l'obligació d'escoltar a la ciutadania i proporcionar solucions de consens", volem denunciar els tripijocs, els enganys i les ensarronades que polítics i aprofitats mantenen pel seu benefici i en contra dels interesos de molts ciutadans, als que fan entendre que la dissidència respecte qualsevol decisió municipal ha d'interpretar-se sempre com sinònim de marginalitat i com a tal deu ser tractada.