Sant Andreu de Palomar ha canviat molt en els darrers anys, i les noves intervencions als terrenys de les antigues casernes i als edificis de la fàbrica Coats suposaran canvis encara més radicals.

Aquests canvis es poden veure com una amenaça o com una oportunitat, i en el cas de la gent que hem treballat en aquest document estem en la segona situació. En concret, creiem que aquesta és l'oportunitat de fer realitat el somni que, des de fa anys i panys, la gent que participa a Sant Andreu ha tingut. El somni de fer a les antigues naus de la Coats tot allò que no ha estat possible en altres equipaments que ha obert el Districte.

Aquest document no és més que el recull d'aquella història de la societat civil de la qual ens sabem l'herència, de les raons per les quals creiem que ara és el moment més adient per dur a terme aquest somni, dels valors que regeixen la nostra proposta, la idea de gestió que hi ha al darrera dels qui signem el document i una breu explicació de qui som la gent que estem darrera d'aquesta iniciativa.

La persona que busqui en aquest escrit una proposta tancada, perfectament definida, amb una valoració del pressupost anual necessari, dels metres requerits, de l'estructura organitzativa que tindrà, etc. no en quedarà satisfeta. Perquè com més tard explicarem abastament, aquesta proposta parteix del principi que participar vol dir poder decidir entre tothom com es faran les coses. I és per això que hem elaborat un document per a sumar moltes més organitzacions amb les que volem decidir, més endavant, quina serà la forma concreta de l'ateneu que volem.

Així doncs, l'objectiu final d'aquest document és sumar a tots aquells col·lectius que també somien amb un equipament cultural a Sant Andreu de Palomar, definit pels col·lectius del seu entorn i gestionat pels propis usuaris i usuàries.

Això només és la continuació d'una antiga demanda i, confiem, el començament d'una feina faraònica que doni lloc a un espai que doni sortida a aquelles veus que des de fa temps expressen aquest desig.

Raons per les quals es demana un ateneu popular i cultural.

Com ha quedat palès en el punt anterior, els moviments associatius de Sant Andreu de Palomar s'han caracteritzat per demostrar en diverses ocasions la seva capacitat d'organització i gestió del llegat cultural i social.

També hem vist com aquest treball de dècades per mantenir viva la diversitat cultural ha tingut moments millors i pitjors, però tots ells conformen els fonaments d'aquest nou espai cultural que volem construir.

Però més enllà del llegat associatiu que ens impulsa a voler aprofitar l'oportunitat que ens ofereixen les naus de l'antiga fàbrica Coats, hi ha una sèrie de raons en l'actual context social que fan que aquesta proposta ens sembli urgent.

En concret, creiem que per tal d'entendre la necessitat de donar sortida a un equipament cultural com el que més tard explicitarem cal tenir en compte:
· la capacitat d'organització de la societat civil
· la no adequació dels espais municipals actuals a les necessitats dels col·lectius
· els desajustos entre els horaris de l'administració i els dels col·lectius
· la cada cop menor identificació de la ciutadania amb l'espai públic i consegüent manca de responsabilització
· el preocupant canvi de rol de la població que passa de saber-se un motor social a assumir el de client/a
· la ralentització del dinamisme dels ajuntaments

1. Capacitat d'organització
Actualment ja ningú dubta de la professionalitat amb la que la societat civil aborda i gestiona els temes que els preocupen. I aquesta nova situació ha donat pas a que la vella associació de professional=assalariat/da hagi perdut sentit en benefici de la definició de professional=responsable.

És precisament aquesta segona definició la que demanem que es potenciï en els equipaments municipals, començant pel reconeixement per part de l'administració local de la bona feina feta pels moviments socials durant tots aquests anys, i potenciant aquelles vies de treball conjunt que portin a una co-gestió de la cosa pública.

En concret, a Sant Andreu de Palomar creiem que aquesta co-gestió de la cosa pública es podria edificar a partir de confiar la gestió d'un nou equipament cultural als col·lectius que ja en formen part, i als que esperem que s'hi sumin, de l'ateneu popular i cultural.

2. Espais no adaptables a les necessitats
Des de ja fa anys, els col·lectius de Sant Andreu de Palomar han traslladat a l'administració la necessitat de disposar d'espais adequats per dur a terme les seves activitats. Fins ara, la distància entre allò que necessiten els grups i allò que ofereix l'administració ha suposat que col·lectius hagin quedat fóra d'aquells nous equipaments, encara insuficients, construïts al Districte.

Aquells espais amb una rica diversitat de propostes culturals i grups han posat de manifest que els equipaments "en sèrie" - aquells que es dissenyen sense pensar en els col·lectius que en faran ús, obligant a aquests a adaptar-se a l'espai i no al revés - només serveixen per aquells entorns on el tramat associatiu és dèbil i/o incipient. Però en aquells indrets on els col·lectius ja tenen una llarga història i unes necessitats d'espai difícils d'encabir en equipaments pre-dissenyats es fa necessària l'actuació dels usuaris i usuàries tant en la definició d'espais i necessitats, com en el disseny final de l'equipament.

En el cas concret de Sant Andreu de Palomar, la llarga tradició i les necessitats de grups tan diversos com els que signem aquest projecte, que van des de grups culturals fins a col·lectius ecologistes, demanen que l'equipament que finalment s'acabi bastint a la Coats sigui pensat des d'un principi, dissenyat pel que fa als seus espais i gestionat en el dia a dia pels propis col·lectius.

3. Desajustos horaris
Però les distorsions que suposen separar per una banda qui definirà l'equipament, i per l'altra qui en farà ús; no només donen lloc a problemes amb l'adequació dels espais, sinó també amb els temps.

L'experiència ens demostra que hi ha un desajust entre els horaris de l'administració i els horaris en què els col·lectius duen a terme la seva tasca. Aquests desajustos són naturals, tenint en compte que la majoria de persones que participen de la vida associativa, ho fan en aquelles hores que els queden lliures de les seves ocupacions familiars i/o laborals.

En aquesta situació, no creiem que la solució passi per l'ampliació dels horaris del personal de l'administració, els quals treballen en uns horaris molt poc flexibles, sinó que considerem que passa per cedir aquesta gestió horària i responsabilitat als col·lectius que en seran usuaris.

4.Responsabilitat amb l'espai públic i identificació
L'obertura de centres comercials - vegi's Heron City, Cinemes Lauren i Centre Comercial La Maquinista -, juntament a una dificultat creixent per part de les administracions per oferir un oci alternatiu al comercial han donat lloc a una preocupant falta d'identificació de la ciutadania amb l'espai públic i amb l'entorn social en el que viu.

L'oferta majoritària d'oci que s'ofereix a la població jove - i no tan jove- està suposant un canvi en els valors i els hàbits de consum, que tenen com a conseqüència una cada cop menor responsabilitat amb l'espai públic, que ens pertany a tots i a totes.

Cal que tinguem en compte que a Sant Andreu de Palomar aquesta dinàmica de davallada de la identificació amb l'entorn social s'ha accelerat per la construcció de pisos de la zona de La Maquinista, i que els pisos que es faran en els terrenys de les antigues casernes segurament ho potenciaran.

Ens sembla que l'Ajuntament s'ha adonat de les distorsions socials i dels perills d'aquesta progressiva manca d'identificació amb l'entorn on vivim, i que la primera conseqüència n'ha estat la nova distribució de barris de la ciutat de Barcelona.

Però nosaltres entenem que les mesures legals no són suficients per aconseguir millores socials, sinó que cal crear sinèrgies amb aquella part de la població organitzada que té com a objectius el reforçament de la vida associativa, la identificació del veïnat amb l'entorn on viu, el manteniment de les manifestacions populars, la preservació de l'espai públic com a lloc i símbol d'expressió i convivència, i de la difusió d'aquells valors que cohesionen els seus habitants. Objectius tots aquests que creiem compartir amb l'administració.

Pensem que és seguint aquesta mateixa lògica que l'Ajuntament de Barcelona ha obert espais en altres districtes com ara La Farinera del Clot o l'Ateneu Popular de 9 Barris, on són els propis col·lectius els que en gestionen l'ús dels espais i la seva programació.

En aquests equipaments l'Ajuntament funciona com a garant de l'oferta dels serveis pels quals s'ha construït l'equipament, però n'atorga la seva provisió als actors socials arrelats en el districte, els quals, per experiència i proximitat, coneixen millor les necessitats i interessos de la comunitat en la que viuen i treballen.

5. Clientelització de la població
La pèrdua d'identificació a què hem fet referència en el punt anterior no només es dóna entre els individus i el territori, sinó que també es produeix entre les persones i l'administració.

En l'actualitat, el fet que les persones que habiten un territori no disposin de vies de participació en el disseny i/o provisió dels serveis fa que tant sols es vegin a si mateixes com meres consumidores, sigui per pagament directe o per mitjà d'impostos, del servei que reben de l'administració, com ara un gimnàs o un ambulatori.

I aquesta dinàmica està comportant que canviï el rol de ciutadà/na pel de client/a: el client/a paga i espera obtenir el servei sense que això li suposi cap esforç personal. La població, doncs, no percep el servei públic com a diferent del servei privat quan aquests serveis tenen, per definició, objectius completament oposats.

Però aquesta auto-percepció és encara més greu quan parlem de l'àmbit de la cultura. Quan l'oferta d'oci majoritària és mercantil és molt més fàcil per la persona accedir a aquest oci que implicar-se activament a la creació de cultura i valors.

És per això que es fa necessari donar sortida a equipaments on la població disposi d'espais per ser partícip en la definició d'aquells serveis i propostes culturals que gaudirà, en detriment d'aquells on les persones únicament demanen hora com fan quan demanen un servei a l'empresa privada.

6. Adaptació a demandes creixents
Els governs municipals del nostre país s'havien caracteritzat, segurament per la seva joventut, pel seu dinamisme i capacitat d'adaptació a noves demandes ciutadanes. Darrerament, però, aquesta millora contínua ha perdut força.

Es posa de manifest que en una societat cada cop més complexa, l'estructura municipal troba dificultats per adaptar-se a un entorn tan canviant i exigent. I aquesta dificultat es veu augmentada en una societat com la nostra, la qual es caracteritza per unes demandes gairebé infinites per part d'una població cada cop més diversa.

Aquesta dificultat d'adaptar-se és una de les raons per les quals les administracions han buscat fora de la pròpia administració estructures molt més flexibles que a priori fossin capaces d'adaptar-se ràpidament a demandes canviants. I és per això que ha optat per concursos públics que han donat lloc a un model de privatització d'alguns serveis. Tanmateix, aquest model no ha acabat sent la solució que s'esperava.

La privatització no ha funcionat com s'esperava perquè no ha tingut en compte que els objectius i valors que guien l'administració i l'empresa privada no són, ni de bon tros, els mateixos. Aquesta distancia en els objectius d'una i altra ha suposat en alguns casos la "mort" d'equipaments municipals que han estat gestionats atenent únicament a criteris econòmics com ara l'eficiència i l'ajustament de costos. A Sant Andreu de Palomar s'hi poden trobar diversos casos que no han aconseguit dinamitzar culturalment el seu entorn.

Entenem, doncs, que per tornar a la dinàmica positiva els ajuntaments cal que en els nous equipaments municipals es garanteixi la provisió dels serveis, si bé cal que en cedeixi la gestió a estructures flexibles que no atenguin només a criteris purament econòmics.

Filosofia de l'ateneu popular i cultural.
Com hem explicat fins ara, la proposta d'obertura d'un ateneu no neix tan sols per la necessitat d'espais per a alguns col·lectius de Sant Andreu de Palomar, sinó també de la demanda de que la gestió, els valors i les propostes es facin continuant la nova línia d'equipaments representats per la Farinera del Clot i l'Ateneu de 9 Barris. I aquesta nova línia és diferent a la que s'havia seguit fins fa poc temps en forma de Centres Cívics o Hotels d'Entitats.

És per això que aquest document compta amb una proposta de quins valors han de regir el seu funcionament:
· una gestió per part dels usuaris i les usuàries habituals de l'equipament.
· un espai amb vocació d'esdevenir un espai obert a tot tipus de propostes.
· un equipament que esdevingui un lloc d'intercanvi.
· un lloc de trobada que fomenti el coneixement entre persones.
· una gestió no depenent dels fons públics.

1. Gestió per part dels col·lectius usuaris
Si el que volem aconseguir és una estructura flexible i pròxima a les demandes de les persones, la qual adeqüi els espais i els horaris de l'equipament amb els de la població, al mateix temps que ofereix propostes culturals i d'oci amb uns valors no comercials, per tal de trencar el nou rol de client/a per part de la ciutadania en l'ús dels serveis públics; és fa imprescindible que des del Districte s'aposti per un equipament on la gestió recaigui en els col·lectius que en formin part.
Aquesta aposta ha de ser ferma perquè la participació en el disseny i la posterior gestió de l'equipament per part de les persones que en seran principalment usuàries ajudarà a consolidar la responsabilitat amb la cosa pública, la identificació d'aquests amb l'espai i el trencament de la dinàmica de clientela:
· Responsabilitat en la gestió d'un espai i d'uns pressupostos que són públics, i que estan destinats a treballar per l'interès general.
· Identificació amb l'espai que ha de donar lloc a una voluntat de millorar-lo dia a dia, dinàmica aquesta que no es dóna quan el servei es privatitza.
· Trencament amb la idea que l'usuari, en aquest cas els col·lectius, fa ús d'un espai públic que ha pagat, per mitjà d'impostos, i del qual només en cal que n'esperi un servei sense cap tipus de participació per la seva banda.

2. Espai obert
Però la gestió d'un equipament per part dels col·lectius que en fan ús habitualment no ha de suposar que aquests n'esdevinguin de facto els seus propietaris.

L'ateneu té clara la seva situació de beneficiari d'un espai públic que no suposa en cap cas que en sigui l'usuari exclusiu, ni molt menys excloent.

No es pot negar que la dinàmica habitual portarà segurament a que es doni prioritat a les activitats i propostes que es generin en el propi ateneu. Però som conscients que s'estaria fent un mal ús dels recursos públics si no es tingués pensat un sistema per a donar entrada a nous col·lectius o activitats puntuals que necessitin un espai per a poder dur-se a terme.

És per aquesta raó que l'ateneu té una clara vocació de portes obertes per tal d'acollir a aquells col·lectius i activitats que es generen al seu entorn, o d'aquelles propostes que es considerin interessants per la gent de Sant Andreu.

Però amb una declaració d'intencions no n'hi ha prou. Cal que l'ateneu no només accepti les propostes que rebi i faci bandera de la seva voluntat d'esdevenir un espai obert, sinó que també ha d'estar obligat a fer una tasca continuada i sense prejudicis d'apropament a tots els col·lectius de Sant Andreu de Palomar susceptibles de poder realitzar activitats en els espais que gestioni.

Aquest esperit obert no només ha de donar-se respecte a col·lectius i activitats sinó també pensant en els interessos dels ciutadans i ciutadanes individuals que en conformaran el seu públic. L'ateneu haurà d'assegurar una oferta lúdica que, sempre en consonància amb els valors que promou, pretengui cobrir les inquietuds, preferències i sensibilitats d'un públic que es voldrà intergeneracional. I per aconseguir això caldrà que creï vies per rebre propostes de programació per part de la població no organitzada.

3. Espai per fomentar l'intercanvi
Si aquesta tasca d'esdevenir un espai obert s'aconsegueix, l'ateneu tindrà la responsabilitat d'aconseguir que la diversitat de col·lectius, públics i propostes interactuïn entre elles.

Sant Andreu de Palomar necessita des de fa temps un espai amb vocació d'esdevenir un lloc de trobada on tot l'entramat de col·lectius, públic, creadores i creadors es trobin per coordinar-se, debatre i superar reticències.

L'ateneu ha de vetllar per esdevenir aquest punt de connexió d'inquietuds diverses i així facilitar l'aparició de projectes comuns que les diferents parts implicades no podrien dur a terme de manera individual.

4. Espai per fomentar el coneixement
Sant Andreu de Palomar està des de fa uns anys en una fase de creixement accelerat de població a causa de la construcció d'habitatges a La Maquinista, les antigues casernes i a la fàbrica Coats.

Si volem aconseguir la incorporació d'aquest gruix de població a Sant Andreu, un dels àmbits en què podem aconseguir que hi hagi un intercanvi fructífer és en el temps d'oci. Però creiem aquesta tasca no es pot deixar en mans de les empreses privades o de l'oci comercial els quals promouen una cultura homogeneïtzadora regida per uns valors que, com hem comentat abans, no s'adiuen amb els que promouen els poders públics ni amb el que demanda una part del veïnat.

L'intercanvi suposa que el resultat de la relació serà la suma de les dues parts. Per això l'ateneu ha de tenir com a finalitat esdevenir també un espai on es fomenti els col·lectius i activitats que fins ara s'han creat a Sant Andreu de Palomar, i on puguin trobar un lloc aquelles demandes d'oci no comercial que aquesta nova població andreuenca aportarà.

5. Fonts de finançament no públiques
La dependència de les fonts de finançament públiques genera dues dinàmiques que volem evitar: una pèrdua de llibertat en la programació i una dificultat a l'hora de créixer.

Per una banda, l'experiència en la gestió d'altres equipaments culturals ens mostra que la dependència d'una sola font de finançament limita la capacitat creativa. És comú que aquells qui subvencionen d'una o altra manera espais culturals demanin una sèrie de contraprestacions a canvi. És per aquesta raó que es fa necessari que s'asseguri una part de pressupost no associada a cap tipus de subvenció per tal de permetre expressions culturals que poden no quedar subvencionades.

Per altra banda, la dependència econòmica de subvencions públiques suposa un límit a l'hora de créixer ja que en una situació de limitació pressupostària és complicat aconseguir més recursos del pressupost del Districte.

Per evitar aquestes situacions, l'ateneu es proposa seguir la línia d'altres experiències, en concret l'Ateneu de 9 Barris, on els recursos públics són una part del pressupost anual.



Col·lectius que en donen suport
· A.E. Jaume I
· A.E. i G. Flor de Neu
· Assemblea contra l'especulació
· Associació de Puntaires del Districte de Sant Andreu
· l'Ateneu de Sant Andreu
· A.VV. Tramuntana
· Aula d'extensió universitària de Sant Andreu
· Diables de Sant Andreu
· El Borró
· El Brot
· Foment i Estudi de les Belles Arts
· Grallakatú
· Grup de pintors de Sant Andreu
· Joventut Obrera Catòlica de Sant Andreu
· S.C.E. La Lira
· La Xarxa de Sant Andreu
· L'Eixida
· WEB STAP