aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
aventures i desventures d'un Pallasso Andreuenc al Nepal
Diables de Sant Andreu
imatges de la festa al Forat dels Somnis
galeria d'imatges



No
és més alegre qui més fort riu, sinó qui, quan ho fa, més intensament ho sent.

És una mica difícil, explicar en unes poques paraules, tot el que per a mi ha significat i significa el Nepal i els seus nens/es, però intentaré, si més no, fer-vos arribar de la millor manera possible com va sorgir la idea de crear aquest projecte, que porta per nom UN NAS AL NEPAL.
Aquesta aventura es comença a construir arrel d'una motivació personal que fa que, en un moment donat de l'any 2005, coincidint amb un viatge als Alps, decideixi emprendre l'aventura llunyana de preparar un viatge al Nepal, per tal de conèixer aquella terra, les seves gents, i sobretot les seves muntanyes. Les diferents experiències literàries, fotogràfiques i visuals em fan emprendre una passió gairebé mística davant d'aquest màgic país, tot i que una mica allunyada de la realitat actual i més semblant a aquelles històriques primeres expedicions a l'Everest.

Les muntanyes (la serralada de l'Himàlaia) són, en un principi, un dels pilars fonamentals d'aquest viatge; explorar els seus parcs naturals, pujar alguna muntanya, fer algun trekking...

Una vegada ja triades les dates per al viatge, és quan em plantejo si realment vull ser un turista més o, per contra, incidir en aquest territori (encara que sigui de manera poc significativa). És en aquest moment que decideixo fer una reflexió sobre quines coses podria aportar o, millor dit, quines coses podria fer. Així doncs, al final decideixo que podria fer una de les coses que m'agrada més i m'ho fan passar millor. Fer de pallasso per al Nepal em va semblar que seria una bona cosa. La idea surt també arrel d'experiències anteriors que van tenir una bona acceptació i el pensament propi, que riure és una cosa molt saludable i tant important com d'altres.

En aquest punt és on, per poder realitzar el projecte, necessito d'assessorament per part de persones que em puguin donar directrius, consells, ajudes i llocs on desenvolupar-lo, i aquestes persones són les de L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL NEPAL.

El projecte estava en gestació, però en el moment en que em poso en contacte amb Amics del Nepal, és quan realment comença a caminar i a agafar consistència.

Després d'enviar diferents correus-e per posar-me en contacte, finalment realitzo la meva primera visita a l'associació per tal de conèixer més de prop la manera de funcionar de l'entitat i em trobo amb una gent disposada a explicar-me la tasca del col·lectiu, les seves funcions, així com a convidar-me als diferents actes que es realitzen entorn de l'activitat pròpia. Una segona visita em permet conèixer una mica més a fons la realitat dels i les joves nepalesos, mitjançant la visualització d'un reportatge elaborat per dos nois catalans .En aquesta trobada contacto amb una de les noies que s'encarregarà durant un any de portar a terme una sèrie de projectes al Nepal i que també està disposada a col·laborar amb mi una vegada allà. Finalment, una reunió amb membres de la junta fa de manera oficial que el projecte UN NAS AL NEPAL es pugui fer realitat.

Per subvencionar part del projecte,es va celebrar un acte al local de Diables de Sant Andreu, amb actuació i exposició sobre el Nepal, on es van recaptar fons per tal de comprar 300 nassos de pallasso per a repartir entre tota la mainada que pogués. Des de Sant Andreu de Palomar, ja vàrem fer feina, concertant les possibles visites a els centres d'acollida on col·labora Amics del Nepal.

Doncs bé, una vegada tot preparat, ja em teniu volant a Kathmandú en busca d'un somni i és clar amb un sac de pors i dubtes sobre tot el que pugueu imaginar. Per sort, nomes posar els peus al Nepal, ja vaig començar a notar l'amabilitat, l'hospitalitat i la bona predisposició de la gent.

La primera actuació la faig a SEFAL un centre d'acollida de la capital, aquí comença tot i aquí veig per primera vegada el somriure dels nens i la il·lusió desenfrenada que et contagien. Gairebé no podia creure, que tot i viure amb una situació personal tant dura, poguessin ser tant alegres i participar tant en tot allò que els proposessis.

Després d'aquesta van venir fins a 16 actuacions més, i a tot arreu on arribava hem sentia (millor dit hem feien sentir) com a casa. Des de Katmhandú fins a Mahendranagar, passant per Pokhara i Bhimpedi tots i cadascun dels infants (i no tant menuts) van rebre i agrair molt la meva visita. Es increïble, adonar-te que amb una coseta molt petita allà la fan tant gran i com gaudeixen del que potser aquí ni tant sols mirem o ja no valorem, com per exemple el meu petit espectacle, a Nepal podria passar-me 2 o més hores intentant que passessin una bona estona i tothom que mirava estava atent i entretingut, aquí això és impossible, en el món ple d'estímuls en el que vivim.

És clar que al Nepal no tot són flors i violes i que la gent té moltes precarietats i que la dona està en un segon o tercer pla i que la corrupció política i policial marca la vida del país, igual que el seu sistema de castes, però per sobre de tot això la gent sempre té a la boca una cosa, que de vegades a els occidentals ens costa tota una vida d'aprendre, un sincer i real somriure.

No voldria deixar passar l'oportunitat,que Namatse m'ha donat, per agrair a tothom que m'ha ajudat a fer realitat el somni d'un pallasso. Als que van fer nusets als nassos(quina feinada eh!!!!!), als que hem van donar ànims per a tirar endavant i marxar dos mesos de casa, a els que hem van explicar que és això del Nepal, als i les que em van acollir quan vaig arribar i els que ho han fet quan he tornat, però, sobretot, això està dedicat a tots i totes els nens i les nenes que tant m'han ensenyat i amb els que tant hem rigut plegats.


Pinxo

l'Ivan, en Jordi i el Paulino al Nepal amb el Pinxo

Una idea un somni, així es l'espectacle a càrrec d'
en Pinxo i en Panxo, dos pallassos que recorren el món en busca de noves aventures i il·lusions per a explicar i fer participar a tots els nens/es (i no tant petits) que tinguin ganes de fer volar la seva imaginació.

Ara estan (bé, només un d'ells) al Nepal amb el
Projecte Hasiraun, "un nas al Nepal". Un projecte que pretén fer riure a un munt d'infants dels diferents centres d'acollida, que gestiona l'Associació Amics del Nepal en diferents zones del país com Kathmandú, Bimphedi, Mahendranaghar....

La intenció d'aquest fer riure i oblidar penúries a nens i nenes dels Centres d'Acollida d'Infants i regalar-els-hi nassos de pallasso per a que tots/es els/les que participin a l'espectacle en puguin tenir un per tal de fer volar la seva imaginació, jugar, tenir un petit record...

En Pinxo ja hi és al Nepal i això és el què ens ha escrit:

"És increible com sobrevolant el desert aràbig, en mig del no res apareix imponent la ciutat de Doha (Qatar) amb els seus gratacels enormes, els palauets amb minarets i els oasis.Va ser en aquest moment quan em vaig adonar de quant lluny estava de casa i de la gent que estimo, pero alhora un formigueig em va recorrer tot el cos, davant de l'aventura que m'espera.

La meva arribada al Nepal no podia ser millor. Em van venir a buscar a l'aeroport en mig de desenes de persones aclaparant-nos (sempre amb bon humor) per a que pugéssim als seus taxis. El viatje amb cotxe cap a Kathmandú va ser com veure un documental del 33 però en directe.

És totalment increible el contrast d'olors, colors i gents que hi ha aquí. Els carrers són replets de petites botigues i paradetes, i, com no?, d'un estrany caos circulatori (aquí condueixen per l'esquerra) humà i arquitectònic, que de totes maneres sembla que flueix com si res.

De moment ahir vaig sopar amb un nepalès, una catalana i una merengona al Barri del Thamel (els 4 per 5 euros).

Ja estic fent els contactes per a les animacions i sembla que la cosa rutllarà.
Bé ara us deixo que estan apunt de fer un tall de corrent.

Namaste!!!!!!
"

Kathmandú, 14 de març 2007



En Pinxo ha pogut tornar a escriure'ns, bo i que, com explica, les coses són tan diferents allà i amb les seves anades i vingudes en bicicleta i les anades i vingudes de la llum, no li resulta fàcil.

Això és el que ens explica:


"Aquí al Nepal, hi ha una frase que s'utilitza molt per a explicar una mica la vida i les conductes d'una terra, tant diferent a la nostra que gairebé sembla que siguis a un altre planeta: al Nepal tot està per fer i tot és possible, sempre acompanyat, és clar, per el 'Nepal Style', que ve a ser els què els/les catalans/es li diem 'fer-ho a la nostra'.

Resumir el que faig aquí i el què és això del país del sostre del món és un pèl complicat, però en tot cas ho intentaré i crec que la millor manera de explicar-ho es contar-vos algunes de les aventures i desventures d'un Pallasso al Nepal.

Quan un arriba a l'aeroport de Katmhandú ja se'n adona que les coses aquí van diferent i que potser encara queda un racó al món que no està absolutament computeritzat. Xoca prou veure com el teu visat el fan amb un típic 'boli' "Bic" i ni un sol control fa que et piti la sivella del cinturó, o els 20 cèntims d'euro del canvi del tallat.

De camí a la capital, en un d'aquests taxis diminuts (aquí realment les coses estan fetes per a gent baixeta, jo que no faig ni 1,80 sóc un gegant) la primera sensació que et ve al cap és que estàs en un documental d'aquells del 33, alhora que no saps ben bé si la multitud d'olors de fruites, verdures, polució i gent t'acaba d'agradar. Els carrers són plens de gent i de petites botiguetes on no saps gaire el què hi venen.

En tot cas aquestes són les meves primeres sensacions al trepitjar el petit país asiàtic. Ben aviat he començat a fer el què venia a fer aquí que no és res més que intentar fer riure a nens i nenes de centres d'acollida i de pas regalar-los uns nassos de pallasso per a que juguin, imaginin i potser, per que no, que algun/a es faci pallasso/a.

La meva primera actuació (amb terribles nervis) la vaig fer a "SEPHAL" un centre de KTM on els nens i
les nenes són fills amb els pares a la presó. Puc dir que, tot i que els nervis em feien tremolar les cames, la canalla va riure un munt, tasca poc difícil si tenim en compte que per a molts (per no dir tots/es) era la primera vegada que veien un pallasso, o uns malabars, o un senzill truc de màgia. Aquí al Nepal si ningú es pot fer càrrec dels les fills/es dels que entren a la presó han d'anar amb ells a presidi, aquesta és una de les dures realitats que corren per aquí.

Després d'aquest he visitat dos centres més i puc dir que els infants aquí valoren d'una forma gairebé màgica aquest tipus de coses. La seva mirada és sincera, amable i per sobre de tot (encara que no tenen una vida gens fàcil) alegre.

Per cert, avui he donat una petita classe de català a la 'uni' d'aquí i, com no?, he parlat de Sant Andreu, de la seva gent i la seva història. També s'han apuntat la web per a entrar-hi.

Fins al pròxim capítol.
"

Kathmandú, 2 d'abril 2007




Nou capítol de les aventures i desventures d'en Pinxo, que ha fet un viatget d'anada i tornada a Pokhara des de Kathmandú i ens l'explica:

"És sorprenent veure en aquest llunyà país com encara avui en dia les castes marquen el ritme i la vida més quotidiana dels les nepalesos/as. Segons a la casta a que un pertanyi pot desenvolupar una tipologia de feines o unes altres. Als 'Intocables' (la casta mes baixa) no els està premès treballar de cap feina de cara al públic o a l'administració pública i ni tant sols casar-se amb qui vulguin, o els 'Bramans', els que es creuen els autèntics amos del Nepal i són els que tenen el poder econòmic. Segons la casta pots ser o no ser policia, escombriaire, botiguer....

Per sort els
nens i nenes viuen encara lluny d'aquestes desigualtats socials i això fa que siguin infants iguals que els catalans, amb les mateixes inquietuds, juguen a les mateixes coses, es comporten igual, sempre hi ha un que es més juganer, o un altre que es un/a manaire, o el que fa més el pallasso i tot el dia fa que els demés riguin com a descosits.

Aquest és el panorama que em vaig trobar al centre d'acollida de "Children's Welfare Home", a la ciutat de Pokhara, una no tant petita ciutat coneguda al Nepal per el seu inmens llac i les seves vistes a les muntanyes dels Anapurnes.

La canalla d'aquí és espavilada i troba recursos per a tot, recordeu a l'altre capítol que us deia que al Nepal tot és possible? doncs ara us posaré un exemple clar.

En un dels dies de la meva estada a Pokhara, després de fer una animació, es va organitzar un partit de futbol entre el centre que us deia abans i un altre de la ciutat, doncs bé, resulta que al arribar al camp de futbol en mig de la pista ens hi trobem un camió plantat allà, que, clar, no es podia moure, però aquí no passa res, el que a casa nostre seria tot un drama aquí es converteix en un altre obstacle per superar, així doncs que entre tots van construir unes porteries una mica més avall i... a jugar!!!! És clar que us podeu imaginar les botes que portaven (descalços) i el seu equipatge.

Aquí també vaig poder visitar un centre de paràlisi cerebral, "Sati Sansath" on es pot veure clarament la situació dels nens/es amb aquesta afecció. Un oasi de feina ben feta al Nepal, aquest centre és possiblement el millor del país i, com no?, és un projecte iniciat per catalanes.

El Nepal és un lloc que per diferents causes (malnutrició, falta de recursos mèdics, complicacions en el part...) té un índex elevat d'afectats.

De totes maneres aquests/es nanos/es em van rebre amb el millor somriure que em podien dedicar.

Ara ja torno a ser a KTM i demà marxo a l'altre Nepal, les zones rurals de Bhimpedi, Chituan i Mahendranagar. M'esperen llargs viatjes en estrets i plens busos de línia, on segurament em tocarà anar al sostre i on la calor humana es fa present en cada kilòmetre. Tot i així amb ganes de conèixer aquesta part del pais i als seus pobladors, simpàtics i, segons m'han dit, hospitalaris. Quan torni us explicaré més cosetes sobre les aventures i desventures d'un pallasso al Nepal.
"

Kathmandú
, 7 d'abril 2007




Fent viatges de dos dies per a recorrer 500 quilòmetres, banyant-se amb elefants, amb les ulleres de sol 'desaparegudes' per despistat i sentint-se centre d'atracció per la pell blanca, ens explica:

"Buff quin viatje!!!! No sé gaire bé per on començar!!!!

Bé, potser primer us explico quina va ser la meva ruteta. Des de Kathmandú a les muntanyes de Bhimpedi, des d'aquí a la zona més tropical i selvàtica del Terai i des d'aquí a la frontera amb l'Índia a Mahendranagar.

Total 11 dies, amb viatjes interminables amb busos, 'repetadíssims' de penya amb les seves respectives oloretes, de més de dos dies per fer 500 Qm., visites a centres d'acollida al costat de parcs nacionals on encara hi queden elefants en llibertat, tigres i rinoceronts (jo els he vist en viu, de fet m'he banyat amb elefants).

Com sempre tots els centres, comunitats étniques i pobles que he visitat, genials, la gent molt maca i els nens, encara més. Potser sí que a la zona que fa frontera amb l'Índia la gent es una mica més diferent, amable igual , però potser no tant acostumada a veure
seto chalas (pells blancas) i quan arribes a qualsevol lloc ets una mica la atracció del moment i ben aviat tens un rotllana de gent al voltant, simplement miran-te!!!!

És molt curiós també els canvis de paisatge i clima que té Nepal, des de muntanyes nevades o plenes de verds conreus, fins a jungles tropicals amb altes temperatures.

Això sí en tots els llocs, la gent m'ha tractat molt bé i inclús la comunitat Thaman em van convidar a una festa seva en agraïment al 'bolo' que els hi vaig fer. Impressionants els seus balls i cançons que recorden els més antics ritus.

Com a anècdota, la meva visita a un dentista, ja que em va caure l'empast, bona feina però...

Bé, 'xapulines', més cosetes en la pròxima entrega, ara ja a pensar en el trèking al sostre del món!!!!
"

Kathmandú
, 18 d'abril 2007




En Pinxo ha repartit tots els nassos que es va endur, en les 18 animacions que ha fet al llarg i ample del Nepal. Avui es retrobarà amb tres 'diables' més, l'Ivan, en Jordi i en Paulino, per anar fent trekking per l'Himàlaia i mirar de fer un parell de cims. 'Un nas al Nepal' s'ha acabat i ara comença l'aventura dels 'diables excursionistes':

"Qui em diria a mi fa uns mesos, quan encara somiava en fer de pallasso al Nepal, que arribaria el dia en que faria la meva última actuació. Així va ser diumenge passat.

A
Kathmandú vaig començar i a Kathmandú he acabat i, entre mig, Sindul Palchok, Pokhara, Bhimpedi, Chitwan, Mahendranagar, Dhanghadi i Sita Paila.

En total 18 bolos per centres d'acollida, comunitats rurals, escoles i pobles de bona part del Nepal. 300 nassos repartits (i encara podria repartir-ne més) i el més important algun somriure d'un nen/a, o no tant nen.

Aquest correu-e és per a donar les gràcies a tota la gent que m'ha ajudat en aquest camí fins a arribar aquí, als que m'han donat suport, els/les que s'han lligat un nas o s'han interessat per aixó.

Si algú em preguntés quina és la millor experiència al Nepal, sens dubte li diria que és la seva gent, amable, simpàtica i, sobretot, humana, tant humana que tot i les mancances, els talls de llum i aigua, la corrupció política i les diferències de castes, no perden mai el somriure!!!!

Avui arriben l'Ivan, el Jordi i el Paulino i demà marxem a Lukla per (si tot va bé) arribar en uns quants dies al Camp Base de l'Everest, o sigui que, fins que no tornem no puc escriure.

Salut per a tothom!!!!
"

Kathmandú
, 25 d'abril 2007


El Forat dels Somnis
diumenge 18 febrer 2007
imatges de la festa al Forat dels Somnis
"Els Somnis d'un pallasso fets realitat"
>>les imatges de la Festa al Forat dels Somnis<<
imatges del treking per l'Himàlaia
El Forat dels Somnis Diables de Sant Andreu
carrer Ramon i Batlle, 9
Sant Andreu de Palomar
Diables de Sant Andreu
per L'HARMONIA :: Ateneu Popular i Cultural
WEB STAP pàgina índex
tornar a Les Entitats