.. Aquesta setmana començarem per les unions:

La tossuderia del Fede ha tingut la seva recompensa i s'ha acabat casant amb la Blanca. La cerimònia no ha tingut res a veure amb allò que sempre havia somniat la farmacèutica però mira... si a ells els hi va bé, a nosaltres també.
Durant la nit de noces el Fede li confessa que es va quedar estèril a causa de les galteres i la noia ni s'enfada, ni l'insulta, ni s'amoïna. Confessió per confessió: ella està en tràmits d'adopció d'un petit/a d'Etiòpia.
Quines sorpreses pot portar la nit de noces, eh? Espero de tot cor que la vida en comú d'aquesta nova parella no tingui res a veure amb aquest començament tan galdós, de debò.

La parella Ivan/Marta continua endavant contra tot pronòstic. De fet, sembla que aquesta relació només se la creuen ells dos i la Paquita.
La Montse vol protegir l'Ivan com si tingués dos anys i fos el primer cop que es llença a una piscina i el David no acaba de saber a qui vol protegir si a l'Ivan, a la Marta o a ell mateix.

La Neus i el Narcís han aconseguit el seu objectiu i podran intentar de viure junts i sols.
La Montse ha passat d'un extrem a l'altre pel que fa a la seva relació. Primer va prohibir-los fins i tot que es continuessin veient i ara, pressionada per tothom i reconeixent que s'havia passat amb aquesta mesura, s'ofereix a començar a buscar-los un pis. Ja veurem com acaba tot plegat.

La Paquita i el Manel volen aprofitar Setmana Santa per a fer el trasllat i començar a viure junts.
La Paula continua sense acceptar la Paquita i hi posa tots els entrebancs que pot. Sembla que, a nivell psicològic, la nena s'ho passa fatal.

Després d'una setmana força dura de convivència, la Clara es veu capaç d'assumir el resultat de la mastectomia i aconsegueix obrir la porta del seu cos i del seu esperit a un Dani que gairebé es donava per vençut.

La Dolors també nota l'arribada de la primavera i es deixa convidar per l'Eliseu però això sí, amb aquell posat de qui no vol la cosa i lluny de llocs on els puguin reconèixer.

La Laura deixa d'estar contínuament malhumorada pel judici de la custòdia del Xavi i es proposa viure el present amb tranquil·litat, harmonia i amb el David.
El seu fill no li posa les coses gaire fàcils amb la seva decisió de passar les vacances amb el seu pare però amb paciència, bon humor i comprensió el problema s'acaba solucionant.

Donarem un cop d'ull a les separacions:

El Rafa deixa a la Isabeleta amb la Bíblia com a única companyia. No accepta de cap de les maneres que la noia hagi venut el pis de forma unilateral i enganyant-lo per aconseguir la seva signatura. Està força indignat i això que no ho sap tot, el pobre.
El noi se'n va a viure a casa dels seus pares i s'endú els diners de la venda del pis.

El Marcel se'n va definitivament a Paris sense la Núria i amb una gran recança per tot el que deixa enrera.
La noia es fa passar el disgust amb un Víctor sorprès per la seva embranzida que no deixa, però, escapar l'ocasió d'un polvet desesperat.

I acabarem amb temes que no tenen res a veure amb l'amor o desamor de parella:

El Paco munta un altra timba per a poder pagar la noia que va llogar per muntar el casament del Fede i perd fins la camisa.
Quan el Fede torni del creuer de viatge de nuvis trobarà que té un nou soci a La Fusteria, en Pacheco, un soci tan complert que du pistola i tot.

El Iasir accepta la feina a l'obra de Mataró i decideix anar-hi a viure quan la Roser li explica que la solidaritat en el pagament del lloguer del pis de Sant Andreu cada dia que passa és més minsa.

Els de la immobiliària concentren les seves energies, que no són poques, en els dos pisos de l'Ivan. El noi aguanta l'envestida amb coratge però el joc cada cop és més brut, en el sentit literal de la paraula.

La conversa inacabada de la setmana:
La Isabeleta, a la pensió, fa saber al Rafa que ha venut el pis com aquell que explica que li han donat uns quants euros per una taula que anava a llençar. Li diu:
- "He venut el pis, Rafa. Té, 48.000 €"
El Rafa està més al·lucinat que si hagués vist un elefant anant en bicicleta i quan aconsegueix recuperar el senderi, li contesta enfadadíssim
- "Com pot ser que me la fotis d'aquesta manera?"
La Isabeleta li hauria pogut contestar:
- "Això no és fotre, xato. Fotre és tot allò que encara no saps que t'he arribat a fer. No notes un pes feixuc al cap? Doncs que et quedi clar que no és una crisi aguda de mal de cap, precisament".

Casablanca