|
SETMANA
115
|
.. L'anunci de la boda entre el David i la Laura, que el Peris s'encarrega de fer al bar, fa content a tothom menys a la Marta que s'enfada com una mona. Com que no té masses excuses per justificar la seva reacció davant l'Albert, tria la més ridícula: m'enfado perquè ens estan copiant. (A veure si li diu a "senyu" i els penja l'examen, home! Que aquestes coses no es fan) L'Albert, que té molts defectes però que no té cap pa a l'ull, comença a "mosquejar-se" amb l'interès de la Marta pel seu "ex". Qui
també té la mosca darrera l'orella és el Rafa a qui el Ramon
li diu, "clarito, clarito", que la Isabeleta s'ha allitat
amb el Toni diverses vegades. La
Judit també està molt preocupada per la seva moral, tot i
que la congregació ja l'ha feta fora del seu cercle. La xiqueta
creu que per deixar de viure en pecat s'ha de casar amb el Ramon
(el pecat serà casar-s'hi però ella no ho sap). El
Jordi també ha demorat una mica massa l'explicació de les
seves intencions reals a la Núria. Ara està vivint amb ella
i li acaba confessant que allò de muntar una botiga de vins va ser
només un "buf". Volia que la Núria el veiés animat i va començar
a muntar castells a l'aire. Per
animalada en majúscules la que s'havien empescat les "germaníssimes"
amb l'Artur i la seva vida. Tants mesos d'emular el Holmes
només han servit per treure'n dues conclusions: el Holmes no és
emulable i elles tenen massa imaginació. Qui
també té el pap ple és el Marcel a qui el Vera acomiada
de la feina a la disco quan li diu que deixi en pau a la Núria. |
El
Vera parla pels descosits, la camera grava amb millor resolució
que les de TV3, la Núria pot sortir de casa sense cap més
perill que agafar un encostipat (marxa descalça) i el que hi ha
gravat deixa garratibat el Marcel: el Vera diu que
qui va matar el Huari va ser el Xarly. L'Hector
també s'explica amb la Remei després de la seva vergonyosa
fugida. Hi ha estat pensant i vol ocupar-se del nen que espera la
Remei i no deixar-la sola amb la responsabilitat. El vol
reconèixer i no amb fotografies, no: li vol donar els cognoms, passar-li
una pensió i veure'l sempre que en tingui ocasió. A la Remei,
però, de moment no li ha ofert ni un bombó i, molt menys, una proposta
de casament. I
també serà la setmana vinent quan la Montse anirà a veure
el jutge pel tema de l'Isaac. Han aconseguit trobar els vídeos
de la Vicenta que s'havien traspaperat durant el canvi de
domicili, vídeos que acaba veient l'Antònia plena d'emoció,
i la Mari li dóna les signatures de recolzament que han aconseguit
recollir fins ara. Qui
per fi ha respost positivament ha sigut el Quim. La Clara,
que ha anat i tornat de Cardif per solucionar les coses amb el Dani,
troba el Quim a la botiga a punt de servir-se una copa i
li dóna un ultimàtum: ella se'n va cap a casa i si ell hi arriba
borratxo agafa el Max i se'n va de pet a Cardif per sempre
més. Això, i les reflexions del Huari sobre que l'únic problema
que hi ha en aquesta història és ell, aconsegueix que el Quim
travessi sobri la porta de casa seva i la Clara i el Max
puguin anar d'una vegada a fer el sopar que havien anat posposant
per si havien de marxar pitant de casa. Els que van ben encarrilats per a fotre el personal són el Paco i la Lourdes que si sols eren temibles, ara que fan negocis junts posen els pèls de punta. Des que saben el peu que calcen els dos han degut pensar allò de que la unió fa la força i han tingut un èxit increïble amb l'estafa de la "paga i senyal d'un cotxe que no tens, no la donis si no hi vols perdre fins les dents".
|