| |
Barcelona
té un poble
que no vol morir
engolit per les ones
d'una allau sense fi.
Un
poble amb església,
cementiri i convent,
la plaça porxada
i l'ajuntament.
Amb
un carrer Gran
de cap a la fi,
i el Rec que movia
rodes del molí.
Sant Andreu de Palomar,
al damunt de la mar blava
i per sota dels turons
diuen que hi havia fonts
i camps on fresava l'aire.
Ara t'has tornat bressol
de tanta gent que amanyagues.
Sant Andreu no té muralles
ni palaus, ni catedrals.
Cap al sud hi té la Rambla,
al bell mig el carrer Gran,
i al cor, la plaça porxada
que li diuen Mercadal.
|
|
Poble que honora al poeta,
el foc, la flama i el tro.
I a l'hivern, amb fred o pluja,
se'n va de Festa Major.
El 18 de Juliol,
quin exemple va donar,
per això a hores d'ara
no s'està de demanar:
si s'enderroquen casernes
que s'aixequin llibertats.
Sant Andreu i Sant Gervasi,
Horta, Gracia i Guinardó,
Sarrià i Sant Martí,
ara diuen que sou barris,
qui us ho havia de dir.
Entre tots feu Barcelona,
entre tots la feu lluir,
sense oblidar el que fóreu,
el que sou i l'avenir.
Hi ha nacions amb Estatut
i gent que no té contrada.
Hi ha pobles de debò.
Sant Andreu n'és la raó.
Sant Andreu no és barriada. |
