Com no havia de ser d’altra manera, la paraula que dóna nom al club d’atletisme sorgeix del més estricte absurd. Força abans de calçar cap vamba, córrer cap quilòmetre i, molt menys, pensar en cap cursa, dos amics que anaven a esquiar van esclafir a riure amb un desqualificatiu que van sentir en un programa de ràdio, un d’aquells en què es gasten bromes sovint mal rebudes per la víctima. Tal insult era “Masca chapas”. A partir d’aquí, qualsevol persona que es creuava per la pista d’esquí era un mascachapas i, entre ells i, després, extensiu a la colla, ja es tractaven amb aquest sobrenom per iniciar qualsevol conversa. Feia gràcia, vet-ho aquí. Com en tot allò pràctic de la vida, el nom es va escurçar per fer-lo més directe: “Masca” i, ja que la colla sempre s’havia considerat digna de comportaments absurds, a partir d’aleshores qualsevol persona que responia a uns patrons de pretesa absurditat se’l batejava automàticament amb l’expressió: “Vaya masca…”. Per tant, sense voler, els “Masques” ja havien nascut. El que són les coses... Actualment, el Club Esportiu Masques de Sant Andreu de Palomar va augmentant el seu nombre de corredors i corredores que participen tant en curses com en triatlons, duatlons, senderisme…i continuen amb la seva esencia original de continuar fent MASCADES I SER UNS I UNES MASQUES.