En Jordi Garcia, periodista andreuenc, es va inventar un format, que va anomenar 'Tot un Poble', per a ser emès diàriament per les ones de Ràdio Trinitat Vella. "-Per a la Trinitat Vella i, per extensió, per a Sant Andreu de Palomar", començava dient a les 12 del migdia. Em va demanar col·laboració i, semblant-me una bona idea, n'hi vaig donar tanta com em va ser possible, dissenyant una pàgina web i hostatjant-la a la WEB STAP, la Web del Poble de Sant Andreu de Palomar, buscant altres col·laboradors per a que acudissin a l'emissora i prestant-me a fer-ho jo mateix cada dilluns al migdia.

Comentàvem notícies que tenien relació amb el nostre Poble, l'antic, molt antic, mil·lenari, Municipi de Sant Andreu de Palomar. Ell ho feia en el seu to tranquil, amable i paussat i jo era un pèl més crític, mira, cadascú és com és, oi?

Hi havia quelcom que no acabava d'anar a l'hora, costava molt sintonitzar el 91.6 de la FM des de no gaire lluny de la Trinitat Vella. El dia 30 de març un tècnic de RTV va fer una revisió a fons i va detectar interferències externes. Que estrany, oi? La pàgina oficial de RTV ja havia tingut també un atac 'hacker' de baixa intensitat que va poder ser resolt aviat.

Tingués això relació o no, el mateix 30 de març 2007 en Jordi Garcia em va comunicar que no podria comptar amb mi per als propers programes, així semblava que li havia notificat la direcció de la Fundació, després d'haver parlat amb representants de l'ajuntament de Barcelona. S'havia acabat, amb prou feines tres mesos després de la primera intervenció com a locutor afeccionat, la meva carrera a les ones ja era història.

Alleujament, era una mica pesat destinar els matins de tots els dilluns a personar-me a RTV; enuig, en comprovar que el centralisme administratiu barceloní no canviava ni a cops de mall, ni amb el temps, d'ençà aquella annexió forçada que el dia 20 farà 110 tristos anys; estranyesa de que els pogués fer tanta por un pobre veí honest, amb opinió això sí; i despreci, profund despreci per a tots aquells que abusen de les situacions que els són favorables per a fer callar els que diuen el que no els agrada sentir; són les sensacions que vaig experimentar i que em van portar a denunciar el que em semblava un fet greu. Les mini-vacances de la Setmana Santa, el donar per suficient el contrast amb el periodista i no ampliar-lo amb el director i el convenciment de que l'ajuntament, tant si era com si no, ho negaria, va fer que no contrastés més les informacions... ja n'acabaré d'aprendre (suposo).

Després de parlar amb la cap de comunicació de l'ajuntament-'Districte Sant Andreu' i amb el director de la Fundació TriniJove, no puc afirmar categòricament, com ho feia, que fos un atac deliberat a la Llibertat d'Expressió i Opinió. Tant l'una com l'altre ho han negat i argumentat. Pel què es veu, les interferències venen d'una emissora comercial que sí que agredeix l'espai de RTV. L'ajuntament de Barcelona diu que no ha intervigut, en aquest cas, en pressionar per a distorsionar o fer callar una veu que els era, i que seguirà sent, crítica. I la suspensió del programa 'Tot un Poble' pot ser més aviat deguda, segons la Fundació TriniJove, a evitar la dispersió dels continguts i objectius de la Fundació.

Em vaig precipitar potser, tot i que no posaria la mà al foc pel què va passar i per si hi va haver pressions més o menys evidents, més o meny soterrades, però ja ho deia el poeta i ho canta en Serrat: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar"... doncs, apa! seguirem d'excursió, anar caminant.


Sant andreu de Palomar, 11 d'abril de 2007