| |
La
Montse i l'Eduard es van arriscar.
El
Versalles, el 'Casinet' del rovell de l'ou del nostre poble,
estava tronat, vetust, envellit... i van fer un estudi de viabilitat que van presentar
a l'Institut
Català de Finances i, aquesta institució que s'ho mira tot
fil per randa, els hi va deixar els calés per a que podessin recuperar la malmesa
imatge original i El
Versalles podés seguir sent el 'Casinet' de Sant Andreu de Palomar.
D'un milió d'euros es parla.
I després d'un munt
de mesos tancat per obres, l'abril del 2007 el van tornar a obrir. Primer en rodatge
uns dies: www.sant-andreu.com/com-2/versalles/090407
I
el 13 d'abril, una setmana abans que fes 110 anys de l'annexió forçada, hi va
haver la inauguració: www.sant-andreu.com/com-2/versalles/130407festainauguracio
Va
tornar a rutllar, com havien previst en l'estudi previ presentat, fent una mica
la viu viu amb la nova sensibilitat anti-tabac, permetent que a l'altell s'hi
podés fumar (el fum del tabac puja i amb aquesta solució no es molestava als no
fumadors d'abaix), però algun maleït 'il·luminat cívic' ho va denunciar
i els van obligar a prohibir el consum de tabac a tot el local. Això va portar
a que els fumadors, la majoria (?) d'habituals, deixessin d'anar-hi amb l'assiduïtat
acostumada... baixada, doncs, del calaix.
Van enllestir
i obrir el soterrani i això ho va suavitzar un pèl, no suficient però.
I
després, immediatament quasi, va arribar el coi de crisi provocada per especuladors,
xoriços i malparits: els bancs de bracet amb els de la totxana i l'estupidesa
de molta gent que es va creure que pagar cada vegada més per quatre parets els
feia més importants i més rics, els rucs.
I la cosa
es va anar fotent aixuta. I el calaix va baixar més d'un 30%. I els pagaments
a la seguretat social es van anar endarrerint. I van arribar les pressions i l'anar
a renegociar amb l'ICF
el pagament de la deuta.
I no els van atendre, els
de l'ICF
no van ser, ni són ara com ara, capaços d'entendre que El
Versalles NO
ÉS NOMÉS UN BAR, que El
Versalles és part de l'ànima d'aquest poble, que El
Versalles cal que segueixi obert. Que al Versalles
s'han pres decisions i s'han endegat iniciatives, a partir d'estar-s'hi asseguts
a les seves taules tot prenent litres de cafè, que han mantigut l'esperit d'aquesta
col·lectivitat que s'anomena Sant Andreu de Palomar.
I
ara potser cal que aquesta col·lectivitat es mogui, es movilitzi, cridi i faci
entendre a aquests curts de gambals de l'Institut
Català de Finances que El
Versalles és molt més que un coi de bar que ha fet fallida.
Que
s'adonin
que
El Versalles
és
necessari
a
Sant
Andreu
de
Palomar.
Que
volem que s'escoltin a la Montse i a l'Eduard i que arribin a un acord possible
per anar-els-hi tornant els calés que a ells mateixos els va semblar que era viable
que passés i que només aquest cúmul de circumstàncies adverses ha impedit que
fos com havien acordat.
Que els hi admetin una refinanciació
adequada i possible que els permeti rescatar el mobiliari i estris embargats per
la seguretat social i seguir sent el que ha sigut sempre El
Versalles: un bar que no només ha sigut un bar i prou, sinó
part important de Sant Andreu de Palomar, el nostre poble.
No
sé
ben
bé
com
es
pot
fer
això,
però
si
vam
ser
capaços
d'impedir
que
desaparegués
el
rellotge de la Plaça del Comerç, i que ens retornessin La
Rambla,
O
no?!
| |
xagori
|
