És un testimoni únic de les «cases barates» que van proliferar als anys vint a la perifèria industrial de la ciutat

L'Ajuntament de Barcelona començarà aquest any el procés d'expropiació dels veïns de la Colònia Castells, un singular enclavament de petites cases obreres al mig del barri de les Corts.
Encara queden mig centenar de casetes de planta baixa. S'enderrocaran i gran part del solar serà zona verda. Els veïns seran reallotjats en uns blocs d'habitatges nous, homologables a la resta del districte. El procés es tirarà endavant per fases i durarà vuit anys; a més, l'Ajuntament ho ha aprofitat per incloure també la renovació de l'entorn de la plaça del Carme. Amb aquesta actuació desapareixerà una de les darreres barriades obreres de la Barcelona dels anys vint. L'altra que es preservava intacta a Barcelona és la del Bon Pastor. També està sentenciada a desaparèixer.

La Colònia Castells és un dels pocs testimonis intactes dels suburbis obrers que van sorgir al pla de Barcelona durant els anys vint. Un contrast de petites cases de planta baixa i passatges estrets planificats al costat de les fàbriques i que ara resisteix enmig dels blocs de pisos del barri de les Corts, entre els carrers Entença, Montnegre, Equador i Taquígraf Serra.

La colònia es va projectar el 1923 en un terreny de poc més d'una hectàrea, al costat de la fàbrica de vernissos que havia muntat dues dècades abans l'industrial Manuel Castells. En plena onada immigratòria, una part dels seus hereus van voler aprofitar al màxim la parcel·lació dels terrenys fins a fer-ne 120 cases de 35 a 50 metres quadrats cadascuna. Les van vendre i llogar a immigrants procedents del País Valencià, Múrcia i l'Aragó i gent que necessitava trobar un habitatge a baix preu.

Alguns d'ells ja feia anys que eren a la ciutat, en barraques o rellogats amb familiars. Treballaven a les obres del metro i en fàbriques situades a les Corts, Sants i l'esquerra de l'Eixample. Altres es desplaçaven cada dia al Poblenou o Ciutat Vella. En pocs anys ja hi viven unes 800 persones.

Des de mitjans del segle XX, l'Ajuntament va projectar treure-les i va qualificar els terrenys com a zona verda. Per tant, els propietaris no hi han pogut fer obres ni construir-hi de nou, i això explica, paradoxalment, l'excepcional conservació de la colònia ara que l'Ajuntament ha decidit actuar a la zona.

L'objectiu de l'Ajuntament és convertir en vuit anys la major part del solar en una gran zona verda, amb dos blocs de pisos al costat del carrer Entença que serviran com a reallotjament dels veïns afectats. El pla també inclou els edificis de l'altra vorera del carrer Entença i dels entorns de la plaça del Carme. En total, s'enderrocaran 317 habitatges i se'n construiran 447 de nous. El procés es dividirà en quatre fases de dos anys. Les expropiacions començaran ara per un solar a tocar de la Travessera, on en dos anys s'hi alçarà el primer edifici de reallotjats.

Una comissió de veïns afectats reclama que les expropiacions no siguin individuals, sinó que es facin amb un conveni urbanístic que doni garanties a tots els afectats, i critiquen el càlcul d'habitatges que ha fet l'Ajuntament. Creuen que el consistori ha tirat llarg pel que fa al nombre de reallotjats i sospiten que l'Ajuntament es replantejarà a mitja operació el disseny i la gestió dels 247 habitatges sobrants.

'El Punt' 26/01/04