Sovint
mirem Escòcia, el Quebec o Euskadi a la cerca d'inspiració
diguem-ne combativa. Però no ho fem solament nosaltres. Carmen
Chacón també ho fa, com ja anunciava aquest post premonitori
de Josep Sort, del juliol proppassat. Resulta que és una estudiosa
de la qüestió quebequesa; però allò que ella mira d’aprendre
és com ho fa el Canadà per evitar el creixement del nacionalisme
quebequès i, sobretot, com pot fer més fort allò que en diuen
‘l’estat central’. La prova ràpida ha estat aquest enredada
del pla d’habitatge per als joves.
Ahir va ser un dia curiós a la redacció de VilaWeb. Havíem
pogut confirmar que aquest pla d’habitatge jove envairia les
competències de la Generalitat i vam apostar per posar-lo
sobre la taula. Al matí i a la vesprada tot foren trucades,
algunes de ben surrealistes, dels uns i dels altres, aclarint,
desmentint, o no fent ni l’una cosa ni l'altra. Fins i tot
el govern va fer públic un dels comunicats més incomprensibles
que haja llegit mai. I a mesura que passaven les hores s'imposava
l'evidència. Chacón anava decidida a buidar de competències
la Generalitat (a 'recuperar', en el llenguatge dels seus
pròxims), a 'recuperar' què fóra, sempre que torne a Madrid.
La veritat és que tot plegat, deixant de banda la cosa de
la competència, és un nyap monumental. A hores d'ara, per
difícil de creure que puga semblar, diria que Zapatero i Chacón
es van limitar a pactar amb Solbes una mica i es van tirar
a la piscina sense un informe mínimament decent d'allò que
organitzaven. Solament així s'explica que ningú no sabera
aclarir res que no isquera al Power Point que van repartir
en la conferència de premsa. Res.
Però, tornant a la qüestió de les competències, a mesura que
passaven les hores, una cosa era clara: en cap cas el govern
espanyol no pensava, ni pensa, passar aquests ajuts a les
comunitats autònomes. Al ministeri ens van dir de tot, i quan
se sentiren collats, ens amollaren una cosa insòlita: que
les ajudes coexistirien i que els demandants decidirien si
volien les de la Generalitat o les del govern espanyol. I
la cosa més grossa és que ho deien sense adonar-se que fins
i tot això és una invasió de competències!! Crec que serà
molt pitjor encara, però fins i tot la idea de deixar triar
(que no sé, dins d'aquell ministeri, de qui és, ni tan sols
si la sap la senyora Chacón) és una claríssima invasió de
competències.
|
|
Una
invasió que, com recordava l'encertada anàlisi de Sort, fan
per la via de la compra. I ací es veu la lògica de la maniobra,
perquè no és nova i ja va passar amb la llei de dependència.
Aleshores, quan es va exposar que era una claríssima invasió
de competències, de sobte el govern de la Generalitat es va
despenjar afirmant, poc més o menys, que calia ser eficaços
i que no tenia importància qui tenia les competències. Caram,
si ho haguera sentit en Tarradellas! És un argument realment
sorprenent, insòlit.
Però no és un argument banal ni anecdòtic, perquè ara comença
a veure's clarament que allò no era sinó el primer cas, que
a la Moncloa la Chacón ha explicat bé això del Canadà, i que
podem esperar més i més intrusions. Després de la llei de
dependència arriba aquest pla d'emancipació i d'impuls del
lloguer. I si allà l'estat guanyava terreny a base de recórrer
al talonari, ara més talonari encara. És el calc de la tàctica
central del Canadà contra el govern quebequès: acorralar-lo
fins a fer-lo políticament insignificant, a base de comprar
l'interès del ciutadà a cop de talonari. I val a dir que,
en el nostre cas, ho fan, a més, aprofitant-se de l'espoli
fiscal a què ens sotmeten de fa dècades.
I el president de la Generalitat calla o diu incongruències.
I aquesta és la diferència (avui això resulta ben clar) entre
Montilla i Maragall, per no parlar de Pujol o de Tarradellas.
Per als tres presidents anteriors la Generalitat era la institució
màxima en termes polítics i d'administració. Aquella a la
qual devien lleialtat. És cert que Maragall estava atrapat
en el seu propi passat i que, en això, es va equivocar sovint.
Però no hi ha comparació amb Montilla. Perquè Montilla o Chacón
no veuen la Generalitat com la institució a la qual deuen
la màxima lleialtat, sinó que entenen que la institució realment
important és la Moncloa. I Chacón, a més, hi posarà la ideologia
i es lluirà tant com puga al costat de l'estrella del film,
que evidentment no és el president de la 'nació catalana',
sinó un actor poc creïble que es diu Zapatero.
PD. I Esquerra? I Iniciativa? Demane.
Vicent Partal
director@vilaweb.cat
|