Bona voluntat, però pocs resultats. Aquest podria ser el balanç provisional dels cinc primers mesos de funcionament del servei municipal d'habitage jove de Barcelona. Un programa de la Generalitat la gestió del qual va ser transferida l'abril passat a l'ajuntament, i que entre aquell mes i l'agost només ha aconseguit oferir 80 pisos malgrat comptar amb 771 sol.licituds.

La xifra, que ofereix un percentatge de gairebé una vivenda per cada 10 aspirants, es correspon amb la realitat de la resta de l'oferta pública de la ciutat (el febrer passat 54.440 persones van optar en l'últim sorteig municipal a només 1.509 vivendes de protecció). Però no per això deixa de ser preocupant, sobretot si es té en compte que en aquells mateixos cinc mesos --i sense haver publicitat la iniciativa-- es van atendre 12.557 joves barcelonins.

D'aquests, 1.230 van entrar en la borsa de lloguer com a sol.licitants, cosa que es va concretar en 771 pisos reclamats (molts aspirants opten a viure junts en un mateix espai per compartir el pagament). El resultat va ser de 58 contractes tancats, entre els 80 pisos oferts, i 113 joves allotjats (només hi poden accedir els que tenen entre 18 i 35 anys).

MÉS DEMANDA QUE OFERTA
La regidora de Joventut, Elsa Blasco, va reconèixer ahir que la demanda segueix estant molt per sobre de l'oferta --un problema que també es viu en el mercat lliure-- i va demanar més temps per avaluar la gestió del servei. "Cinc mesos, amb l'estiu pel mig, no són suficients per treure conclusions", va dir. El consistori barceloní mou actualment un parc de 1.222 vivendes llogades a joves, que només queden lliures quan aquests decideixen canviar o si han complert un període de cinc anys vivint al pis.

Blasco va estar acompanyada pel conseller delegat d'Habitatge, Antoni Sorolla, que va destacar els més de 2.000 propietaris que han estat atesos en els cinc primers mesos de funcionament, ja que un dels principals objectius del programa és "convèncer-los perquè es mobilitzin i posin més pisos en oferta".

Per aconseguir aquest repte, l'ajuntament fa de mediador entre l'arrendador i l'arrendatari i garanteix al titular de la vivenda el pagament de les mensualitats i que el pis no pateixi desperfectes, dues de les principals preocupacions dels propietaris. "L'arrendador rep garanties extra si decideix secundar aquest programa en relació si lloga la seva vivenda en el mercat lliure", va explicar Blasco.

De cara als sol.licitants, els assessora sobre els seus deures i drets i rebaixa entre el 6% i el 12% el preu dels pisos inclosos a la borsa de lloguer, en referència al seu cost en el mercat privat. Els que es van adjudicar entre l'abril i l'agost tenien un preu mitjà de 700 euros, una xifra alta però que s'ha de dividir entre més d'una persona, ja que en bona part dels casos es tracta de vivendes compartides.

AJUDES ECONÒMIQUES
El programa de vivenda per a joves es completa amb ajudes econòmiques de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge i de la Secretaria de Joventut per poder accedir a pisos de lloguer o compra. Aquestes es gestionen també a través de l'ajuntament.

Per poder accedir a la borsa de lloguer i les ajudes s'han de complir diversos requisits, a més del de l'edat, com que un dels arrendataris tingui un salari d'1,5 vegades l'IPREM (499,20 euros mensuals) i contracte fix. Si no compleixen aquestes condicions, ha de comptar amb un aval salarial o immobiliari. També es demana que el lloguer no superi el 30% dels ingressos.