Era dia de platja i mandra, però més de 2.000 persones van desafiar ahir el sol i la calor i van reclamar amb una seguda a Barcelona el dret a una vivenda digna. La protesta, que va ser convocada a través d'internet i missatges a telèfons mòbils, va superar les previsions i va aconseguir omplir la part central de la plaça de Catalunya.

Encara que la Guàrdia Urbana va rebaixar el nombre d'assistents a 1.100, la de Barcelona va ser juntament amb la de Madrid la protesta més seguida de les que s'havien convocat a les cinc de la tarda en places emblemàtiques de 55 ciutats més d'Espanya. Per aprofitar l'èxit, es va convocar una nova manifestació per al proper 28 de maig a la plaça de Sant Jaume.

La seguda, dominada pel bon ambient, va reunir diversos col.lectius, però sobretot molts manifestants que hi van anar a títol individual, amb els amics, en parella o fins i tot amb fills petits.

Els lemes se centraven en els preus elevats de la vivenda, l'especulació, l'escassetat de pisos protegits i la petició de poder desgravar el lloguer en la declaració de la renda.

Un dels objectius era oferir una altra imatge de la joventut i demostrar que a Espanya no només es convoquen macrobotellones. El rebuig a la dificultat per accedir a un pis va ser unànime. "I no només per a la gent jove, també la gent gran té problemes", va explicar Yolanda Rodríguez, de la plataforma Vivenda Digna. Abel Ramos, que repartia octavilles de Ciutadans per la República, va demanar a les administracions "que tinguin la vergonya de complir les seves pròpies lleis i garantir el dret a una vivenda digna".

PREUS PROHIBITIUS
Segons els manifestants, hi ha bastantes cases i pisos construïts, però el problema és que en pràcticament tots els casos sols es poden comprar o llogar a uns preus prohibitius. Apartament de luxe, 15 metres quadrats, 225.000 euros hi deia en un dels cartells. Un jove portava una samarreta amb la inscripció es lloga i a sota un dibuix d'una llauna de sardines.

Un petit grup va fer la seva aparició amb una casa de cartró i l'eslò- gan "Queremos un pisito, com el del principito", referint-se a la mansió del príncep Felip, un dels pocs espanyols sense problemes a l'hora d'independitzar-se dels seus pares i instal.lar-se en una casa pròpia, segons els manifestants. "A nosaltres ens ha tocat un pis de protecció oficial de miracle. Gràcies a quedar embarassada i ja ser una família de tres, vam superar el barem i ens en van assignar un. Però és una loteria", va explicar la Cristina, que hi va anar amb el seu marit, el Sergi, i la petita Emma. El pis encara no està construït i ara viuen de lloguer.

LLOGUER DE CINC ANYS
Els seus amics Montse i Óscar viuen al Carmel i han vist com moltes vivendes de protecció han de ser destinades a damnificats per enfonsaments com els del seu barri o víctimes de l'aluminosi. "També cal denunciar que els pisos protegits de lloguer són només per a cinc anys i després no pots accedir a un de compra, perquè els preus han pujat moltíssim en aquests cinc anys. Coneixem gent que ha hagut de tornar-se'n a viure amb els pares". A més, van afegir, per un costat el sou ha de ser bastant baix per poder accedir a un pis de protecció oficial, però després aquest sou no arriba ni de lluny per poder pagar l'entrada d'un pis.

Un grup va repartir un irònic qüestionari amb preguntes com: "Considerant que a Catalunya el 80% dels habitants treballen amb contractes temporals i el 100% dels pisos de lloguer exigeixen un aval amb contracte fix, i considerant també que el cost de la vivenda ha pujat un 150% en cinc anys, i els sous --dels quals el 60% es destina a pagar la hipoteca--, tan sols un 34% en el mateix període, digui'ns: ¿quina solució troba més adequada per reduir el 70% d'habitants que no arriben a final de mes?" Hi havia quatre respostes possibles: "a. Estudiar matemàtiques; b. Confiar en l'astrologia; c. Prendre flors de Bach; d. Recórrer a la lluita armada.