Afinals d'octubre es va fer públic l'avantprojecte de llei del dret a l'habitatge, proposat per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. La futura llei derogarà l'actual llei catalana de l'habitatge del 1991, que va ser pionera i innovadora en la regulació de tot el procés d'edificació, però que necessitava algunes modificacions.

En aquest sentit, la llei d'urbanisme de Catalunya del 2002 instava el Govern de la Generalitat a presentar la normativa que ara es debat, i que havia d'incloure la regulació de l'habitatge de protecció pú- blica, la conservació i la rehabilitació del parc d'habitatges, els principis sobre habitabilitat, seguretat i funcionalitat i altres matèries per harmonitzar el text legal amb altres normes connexes.

Aquesta iniciativa, doncs, no és fruit de l'atzar, sinó la resposta a un mandat legal que el Govern havia de complir amb l'elaboració de l'avantprojecte que s'acaba de presentar. Nogensmenys, és significativa l'expressió utilitzada per anomenar aquest avantprojecte, ja que mostra un canvi d'enfocament per part dels poders públics. No es tracta de regular únicament l'habitatge, sinó també, i especialment, el dret a l'habitatge. Per això, l'avantprojecte de llei estableix que una de les seves finalitats principals és "fer efectiu el dret constitucional de la ciutadania a un habitatge digne i adequat i la resta de drets constitucionals connectats".

Aquesta intenció de l'Administració és sens dubte positiva i respon a un problema social que s'ha generat en els últims anys. L'espectacular augment dels preus dels immobles --que és degut a diferents causes socioeconòmiques, com per exemple el baix preu del diner i les millores de les condicions dels préstecs hipotecaris-- ha comportat que les famílies s'hagin d'endeutar durant tota la vida per poder adquirir un habitatge i que els col.lectius amb menys poder adquisitiu hagin quedat exclosos del mercat immobiliari.

EL TEXT
de l'avantprojecte de llei estableix diverses mesures per afavorir el dret a l'habitatge dels ciutadans, de les quals podem destacar el deure de conservació i rehabilitació dels habitatges existents, la prohibició de la sobreocupació, i la protecció dels consumidors.

Això últim suposa, per exemple, que s'imposin noves obligacions als agents de la transacció immobiliària o que es regulin els requisits per transmetre immobles en construcció o acabats. També s'impulsa la promoció de l'habitatge amb protecció oficial, per tal d'augmentar el parc de vivendes de protecció oficial del 7% al 15% en un termini de 20 anys.

Una de les novetats de l'avantprojecte que va generar més polèmica als mitjans de comunicació quan es va conèixer, a finals d'octubre, és la possibilitat d'expropiar habitatges desocupats.

S'ha de dir, però, que al llarg del mes de novembre s'ha millorat la redacció dels articles que feien referència a l'expropiació, respectant- se així el dret constitucional a la propietat privada. En l'últim text de l'avantprojecte, del 24 de novembre, s'entén com a habitatge buit aquell que roman desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada i sempre que no es tracti d'un habitatge principal o secundari.

La futura llei incideix també en les mesures de caràcter fiscal que propiciïn que la construcció dels habitatges s'orienti cap a la seva funció social i que en penalitzin la desocupació injustificada. L'expropiació de l'habitatge desocupat injustificadament es configura, d'aquesta manera, com l'últim recurs de l'Administració. A més a més, el procediment expropiatori pot afectar només l'usdefruit de la vivenda per posar-la en règim de lloguer durant un període de temps prefixat, i només afectarà la plena propietat en cas de situacions extremes.

L'avantprojecte fa menció a les polítiques públiques de foment per potenciar i ampliar la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges desocupats. En especial, s'atorgaran garanties als propietaris, adreçades a assegurar el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes. També s'establiran polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que es trobin en mal estat per ser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris.

AIXÍ, DONCS, l'avantprojecte té una intenció positiva i introdueix importants novetats per tal d'afavorir el dret dels ciutadans a la vivenda. Tal com va anunciar el conseller Salvador Milà, l'important és consensuar les propostes i arribar a un pacte nacional pel dret a l'habitatge.

El text de l'avantprojecte està disponible a la web de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge (www.mediambient.gencat.net) i es poden proposar esmenes o observacions a la Direcció General d'Habitatge fins al 24 de desembre de 2005 (esmeneslleihab.dmah @gencat.net).