Les
vivendes que estiguin permanentment buides durant un període
de temps superior a dos anys, sense cap causa justificada,
i que no puguin ser classificades com a residència habitual
ni tampoc com a segona residència, seran considerades a efectes
legals com a vivendes desocupades, segons la futura llei del
dret a la vivenda a Catalunya.
El text
definitiu de l'avantprojecte de llei va ser presentat ahir
per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge al Consell
Assessor de l'Habitatge de Catalunya. A
partir d'ara s'obre un període d'un mes per a la presentació
d'al.legacions abans que l'aprovi definitivament el Govern
de la Generalitat i el remeti al Parlament. Però
fonts de la conselleria van assenyalar ahir que tant aquest
punt com el que regula per primera vegada la sobreocupació
il.legal d'una vivenda, difícilment patiran modificacions.
La llei
considera que la vivenda és un bé que té una finalitat social,
qualifica la provisió de pisos destinats a polítiques socials
com un servei d'interès general i es basa en aquests dos principis
per dotar el sector públic de mesures per poder incidir en
el mercat immobiliari si es detecta que es fa un mal ús de
les vivendes.
Entre
les males pràctiques possibles, l'avantprojecte destaca l'incompliment
de la funció social, cas en què es trobaran en el futur els
pisos que es classifiquin com a buits, les vivendes sobreocupades
i els immobles que s'utilitzin per allotjar persones sense
disposar de les mínimes condicions d'habitabilitat. La llei
obligarà les administracions competents en tema de vivenda
a adoptar mesures de foment i de concertació amb els propietaris
dels pisos buits perquè els posin al mercat.
Però també
preveu mesures de caràcter fiscal per a això, o fins i tot,
en casos molt extrems i determinats, la possibilitat d'arribar
a l'expropiació forçosa. En tot cas, assenyala el text, aquest
procediment "només podrà afectar l'usdefruit de la vivenda
per posar-la de lloguer durant un termini de temps prefixat,
o bé la plena propietat en cas de situacions extremes". Els
responsables de la conselleria reconeixen la dificultat de
portar a la pràctica aquesta mesura, però insisteixen en la
necessitat de disposar-ne per evitar casos de degradació voluntària
d'edificis sencers.