Les vivendes que estiguin permanentment buides durant un període de temps superior a dos anys, sense cap causa justificada, i que no puguin ser classificades com a residència habitual ni tampoc com a segona residència, seran considerades a efectes legals com a vivendes desocupades, segons la futura llei del dret a la vivenda a Catalunya.

El text definitiu de l'avantprojecte de llei va ser presentat ahir per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge al Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya. A partir d'ara s'obre un període d'un mes per a la presentació d'al.legacions abans que l'aprovi definitivament el Govern de la Generalitat i el remeti al Parlament. Però fonts de la conselleria van assenyalar ahir que tant aquest punt com el que regula per primera vegada la sobreocupació il.legal d'una vivenda, difícilment patiran modificacions.

La llei considera que la vivenda és un bé que té una finalitat social, qualifica la provisió de pisos destinats a polítiques socials com un servei d'interès general i es basa en aquests dos principis per dotar el sector públic de mesures per poder incidir en el mercat immobiliari si es detecta que es fa un mal ús de les vivendes.

Entre les males pràctiques possibles, l'avantprojecte destaca l'incompliment de la funció social, cas en què es trobaran en el futur els pisos que es classifiquin com a buits, les vivendes sobreocupades i els immobles que s'utilitzin per allotjar persones sense disposar de les mínimes condicions d'habitabilitat. La llei obligarà les administracions competents en tema de vivenda a adoptar mesures de foment i de concertació amb els propietaris dels pisos buits perquè els posin al mercat.

Però també preveu mesures de caràcter fiscal per a això, o fins i tot, en casos molt extrems i determinats, la possibilitat d'arribar a l'expropiació forçosa. En tot cas, assenyala el text, aquest procediment "només podrà afectar l'usdefruit de la vivenda per posar-la de lloguer durant un termini de temps prefixat, o bé la plena propietat en cas de situacions extremes". Els responsables de la conselleria reconeixen la dificultat de portar a la pràctica aquesta mesura, però insisteixen en la necessitat de disposar-ne per evitar casos de degradació voluntària d'edificis sencers.

FACTORS DETERMINANTS
Per determinar si un pis es pot considerar buit o permanentment desocupat, es tindran en compte, entre altres factors: les dades del padró; consums anormalment baixos d'aigua, gas i electricitat; declaracions o actes propis del titular del pis; comprovacions del personal al servei de les administracions amb funcions d'inspecció; declaracions dels veïns i la negativa injustificada del titular de la vivenda a facilitar comprovacions o quan constin a més altres indicis de desocupació.

Segons consta en l'últim cens de l'any 2001, a Catalunya hi ha més de 400.000 vivendes desocupades, tot i que l'Administració catalana rebaixa aquesta xifra a 100.000, i afegeix que moltes són, de fet, segones residències.

La nova norma defineix també quan es considera que una vivenda està sobreocupada: "Quan s'hi fa una activitat d'allotjament il.legal amb ocupació excessiva en consideració a la superfície i als serveis de la vivenda".

ÚS D'INFORMACIÓ
Per determinar la sobreocupació es podran utilitzar informacions com el padró d'habitants i altres registres públics de residents; el pagament de preu per l'allotjament; consums excessius d'aigua, gas i electricitat i altres factors similars als que serveixen per als pisos buits.

La llei obligarà les administracions a "impulsar polítiques de control, inspecció i penalització" per evitar aquestes pràctiques, imposar sancions i fins i tot utilitzar també el mecanisme d'expropiació forçosa. La llei és molt dura amb els propietaris d'un pis de protecció oficial que no l'utilitzin com a residència habitual durant un mínim de nou mesos a l'any (excepte per una causa justificada) i ho considera una falta molt greu que permetrà l'expropiació forçosa.