Que els punts bàsics de l'Estatut són la definició de Catalunya com a nació, el sistema de finançament i el blindatge de competències? D'acord. Ara bé, correm el risc que, centrats únicament en aquest debat, fem deixament d'un aspecte importantíssim: aturar la destrucció física del país. Em refereixo al control que sobre els ajuntaments ha de poder exercir el govern de Catalunya. Aquest és un aspecte que cou, per això han començat els moviments reaccionaris. L'altre dia els senyors Zaragoza, Corbacho i Bustos, a trio, van fer una roda de premsa, una mena de concert municipalista.

El senyor Zaragoza va interpretar les lliçons apreses del maître Mitterrand: intentar que la població associï el centredreta -que aquí és català i catalanista (CiU)- amb l'extrema dreta -que aquí és espanyola i espanyolista (PP)-. Els resultats del patriotisme de Mitterrand salten a la vista cada cop que es visita França. I com que tenim molts problemes en comú amb el país veí (immigració, deslocalitzacions, desorientació general, etc.), el joc del senyor Zaragoza se'm fa que és perillós i antipatriota. Ara bé, si els he de dir la veritat, ja m'imaginava que el patriotisme no figurava a la partitura del tenor en qüestió.

El senyor Corbacho -que els dies de xerinola muda de cortijo i s'instal·la a Diagonal/Rambla Catalunya- va interpretar la cançó que porta per títol: Que la Generalitat continuï mantenint-me la finca. Les diputacions, que haurien d'haver desaparegut fa trenta anys, s'han perpetuat després de la mort del Generalísimo abillades d'esquerra democràtica, populista, demagoga i poc transparent. Institucions repartidores de prebendes, el pressupost de les quals no controla ningú. Disculpin-me si dic una obvietat: em sembla que les diputacions es dediquen a malbaratar els nostres impostos.

Va tancar l'actuació del triplet municipalista el senyor Joan Bustos (alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis). Aquest alcalde, junt amb d'altres, ha aconseguit que l'aeroport de Sabadell (una instal·lació absolutament necessària) quedi asfixiada per les construccions i les grues il·legals. Després de l'accident de l'avioneta, aquesta penya va córrer de seguida (amb nocturnitat i botifleria, passant-se la Generalitat per l'arc del triomf) a negociar amb la ministra del ram el tancament de l'aeroport -sembla que es tractava de tapar ràpidament la pudor-. No cal que els responsables de l'aeroport de Sabadell busquin qui ha matat la instal·lació. Tenen els autors al voltant.

D'aquests bípedes que comanden els ajuntaments, jo ja les he dites totes. Per això seré avui innovador i cediré la paraula al senyor Antonio Garrigues, que, en presentar les conclusions de l'Observatorio de la Vivienda, va dir: "Sigue habiendo mucha corrupción en materia de vivienda y suelo. La transparencia es muy baja y la falta de estadísticas persiste en estos campos, y éste es el principal problema de la vivienda". Atenció, que continua: "Mientras el suelo sirva para financiar a los ayuntamientos, la solución al problema de la vivienda es difícil". Agafen la indirecta?

Deu ser a causa de tot això que ara els municipalistes del PSOE-PSC presenten esmenes a la llei de l'Oficina Anticorrupció i diuen que, per investigar els ajuntaments, amb la Sindicatura de Comptes ja n'hi ha prou. Aquests individus, amants del model sicilià, deuen pensar que som imbècils. ¿És aquesta la raó per la qual el senyor Bustos demana al govern de la Generalitat "més diàleg amb el món local"? M'hi apunto! Podríem obrir un bonic diàleg amb aquest món local que ell i els senyors Zaragoza i Corbacho representen. Però seria bo que vinguessin a les discussions amb una partitura específica: les comptabilitats públicament auditades dels seus ajuntaments, i les del seu partit.

En resum, si el títol de la copla que van interpretar el Tres Tenors del Municipalisme era Que no ens prenguin la mamella!, l'actuació no va decebre. Si no és així, tornin a intentar-ho, si us plau. Els catalans tenim dret a saber que els perills del país tenen nom, cognoms i cara. Molta cara.