A dues de les nostres autoritats municipals se'ls ha posat fatal el pollastre al curri que l'altre dia els van donar a Delhi, la capital de l'Índia, mentre promocionaven Barcelona. Mala sort. I no pas pel pollastre o el curri. Expliquen que van posar el vídeo promocional de la nostra ciutat i resulta que d'aquell, ja antic, encara no n'havien tret una part d'aquella Barcelona permissiva o sense llei, que ara intenta resoldre aquesta nova ordenança municipal.

Mentrestant, mentre algunes de les nostres autoritats estaven amb el curri, uns veïns del passeig de Torras i Bages, Sant Andreu, comentaven dilluns, amb certa preocupació, el que abans d'anar a l'Índia ens havia deixat dit l'alcalde. Ja saben: que el que fins fa poc van ser dependències militars i domicili conjuntural d'alguns desafavorits, ara serà "la nova Vila Olímpica".

En aquest país nostre i per culpa, per exemple, de la vaselina i d'alguns periodistes eternament subvencionats, cada vegada és més arriscat ser un polític de verb creatiu. L'afany o potser la necessitat de convertir en titular o en portada de diari el que es fa o diu obliga els nostres polítics a ser contínuament creatius.

Però no sempre s'encerta amb la vaselina i després passa el que passa. I el que passa és que dilluns, davant de l'anomenada Casa Bloc, uns veïns es preguntaven si era cert que els convertirien el barri en aquella soledat urbana i ampla que sempre regna als carrers de la Vila Olímpica quan arriben la nit o l'hivern, és a dir, quan les masses es retiren i només hi queda l'olor de gamba a la planxa. "A nosaltres ens agrada Sant Andreu, no Nova York".

Un considera que el nostre senyor alcalde, ficat aquests dies en curri, no volia dir el que va dir. Possiblement va voler parlar de modernitat, no es va atrevir a utilitzar la paraula disseny i es va oblidar que la Vila Olímpica és una Barcelona que no agrada a tothom. Som així. A molts ciutadans del Poblenou, per exemple, tampoc els agrada que els converteixin allò seu en una còpia impossible de Manhattan.