La piqueta va trigar un any i mig a poder penetrar a les dues casernes de Sant Andreu per fer fora, el 9 de febrer del 2004, uns 660 sense papers que s'hi havien instal.lat el setembre del 2002. I encara feia més temps que els veïns demanaven pisos socials i equipaments en el complex abandonat.

Avui, els 100.000 metres quadrats de les dues finques militars de Torras i Bages són milers d'enderrocs, i un grapat d'escolars hi reciten la lliçó en uns mòduls prefabricats. "El 'barri' està ansiós per disfrutar dels equipaments que diuen que ens faran", assegurava ahir un comerciant del carrer del Palomar.

Els veïns d'aquesta zona de Sant Andreu, coneguda per Tramuntana, vénen d'una guerra dura amb l'Administració i tenen molt fresques les ferides d'una divisió fratricida. Hi va haver gent al veïnat --la Plataforma-- que per fer fora els 600 immigrants de 30 nacionalitats que ocupaven el recinte van recórrer a cassolades, mentre que els de l'associació de veïns portaven medecines i menjar als ocupants.

En aquells anys hi va haver sofriment a dins, per la falta de feina i de papers, i a fora, per la massificació i la falta d'equipaments socials. Entre els estrangers hi havia des de pagesos de Mali a mafiosos georgians. Però no és cert que es disparés la delinqüència, com es va difondre maliciosament.

Més de 100 immigrants van haver de desfilar pels jutjats en el procediment auspiciat pel Ministeri de Defensa, ansiós per desfer-se d'unes vetustes edificacions. Arran de la sentència hi va haver desallotjaments i festa gran al 'barri'.

El negoci de Defensa
L'ajuntament va acordar pagar 2.200 milions de pessetes (13,22 milions d'euros) a Defensa per una de les casernes. Però el juliol del 2003 el ministre Federico Trillo (PP) va vendre les dues finques per 83 milions d'euros (prop de 14.000 milions de pessetes) al Consorci de la Zona Franca, presidit llavors pel seu coreligionari Enrique Lacalle.

La venda va irritar el 'barri'. Hi va haver manifestacions i vagues de fam. Els veïns reclamaven que els mil pisos projectats fossin socials. Al final, hi haurà un miler de vivendes oficials, però a costa de doblar el nombre de pisos. Tant CiU com el PP van protestar ahir per les plusvàlues que es generaran.